Què van suposar per als organismes vius de l'època les extincions a la Terra? A "El suplement" tenim sort de comptar amb el talent i la lucidesa de Joan Anton Català. Les extincions són part essencial de la història d'aquest planeta, Joan Anton... Les xifres estimades són espectaculars: algunes fonts apunten que dels 50.000 milions d'espècies que haurien existit a la Terra, tan sols 50 milions estarien vives actualment, la qual cosa equival a un percentatge d'extinció del 99,9%! Com ha de ser una extinció per ser qualificada de "massiva"? Les anomenades extincions massives són aquells esdeveniments que han eliminat en relativament molt poc temps com a mínim el 75% de totes les espècies que vivien en aquell moment. Tot i l'espectacularitat de les extincions massives, s'estima que la gran majoria d'espècies extingides ho han estat en esdeveniments particulars, tan sols associats a aquella espècie (causes evolutives o d'entorn), no pas en extincions massives. Per què són tan importants les extincions massives? Sense extincions massives no seríem aquí. El camí de la vida ha estat llarg i tortuós. Camins que s'han obert i altres que s'han tancat. Les extincions massives han condicionat el desenvolupament de la vida a la Terra i ens han conduït fins aquí. No tan sols quines han estat aquestes extincions massives, sinó també COM han estat i QUAN han estat. Si canviéssim alguns paràmetres, les extincions haurien funcionat d'una altra forma... i no seríem aquí.   Les extincions, d'alguna manera, formen part també del procés evolutiu? Alguns científics creuen que el procés d'extinció forma part del procés evolutiu natural. La vida necessitaria, segons això, extincions per donar lloc a espècies més adaptades i resistents. Les extincions massives representen salts evolutius brutals. Han escombrat de cop un munt d'espècies i han creat oportunitats per al desenvolupament de moltes altres. Per això són tan rellevants per a la vida. A quines extincions ens referim, quan parlem d'extincions massives? Els científics n'han identificat cinc de les grans (recordem, el 75% de les espècies eliminades), i incomptables més de menor grau. Les anomenem les Big Five. Comencem per la primera: l'extinció ordoviciana Quan va ser? Ara fa 440 milions d'anys, al final del segon període del Paleozoic, i se la considera la segona més catastròfica del planeta. Quantes espècies van desaparèixer? S'estima que van desaparèixer prop del 85% d'espècies, incloent molts tipus de trilobits, braquiòpodes i organismes coral·lins. En aquell període la vida multicel·lular es trobava concentrada als oceans. Se sap quina va ser la causa? Hi ha autors que suggereixen una altra causa: una explosió propera de supernova, i la destrucció de la capa d'ozó per la intensa radiació gamma. Però no hi ha proves. L'extinció va suposar la fi de moltes espècies, però també va deixar lloc per a d'altres de noves... Com ha passat sempre, després d'una extinció massiva la vida es recupera rapidíssimament i més diversa que abans. En aquest cas, la desaparició de moltes espècies coral·lines va alliberar enormes quantitats de calci als oceans, i això ho va aprofitar la vida per crear els primers esquelets en noves espècies marines.   Segona extinció massiva: l'extinció devoniana Quan i com va ser? Fa uns 360 milions d'anys, provocada per un episodi molt intens de glaciació, però que podria haver estat causat per la caiguda d'un gran asteroide. Quines espècies es van veure afectades? Van desaparèixer el 80% de les espècies vives. Va afectar sobretot els entorns marins, i va tornar a fer que aquest entorn es reestructurés completament. Joan Anton, la tercera gran extinció massiva va ser la permiana, i va ser molt important... És la més devastadora de totes. Va eliminar gairebé el 95% de totes les espècies marines i el 70% de les terrestres! Va passar fa 242 milions d'anys. La causa més probable hauria estat un gegantí episodi de vulcanisme en la regió actual de Sibèria, que hauria enviat a l'atmosfera enormes quantitats de cendres i fum provocant un canvi climàtic global. Què és l'efecte lil·liput i què té a veure amb tot això? L'estudi d'aquest esdeveniment ens ha ensenyat una altra característica curiosa de les extincions massives: la seva predilecció per a eliminar els organismes més grans! Podria ser que els més petits fessin un ús més eficient dels recursos energètics, i això els donés un petit avantatge a l'hora de sobreviure a catàstrofes d'aquest tipus. Joan Anton, la quarta extinció, l'extinció de finals del triàsic, podria tenir a veure amb Pangea, dius... Fa 200 milions d'anys. La vida havia evolucionat en una gran diversitat d'organismes, entre els que es trobaven els primers vertebrats voladors, inclosos els famosos pterosaures. Les masses continentals es trobaven concentrades al supercontinent Pangea. La fragmentació del supercontinent podria haver provocat, de nou, activitat volcànica al llarg de tot el planeta. També hi ha científics que hi sumen l'impacte d'un objecte. Quines espècies van desaparèixer com a conseqüència? Van desaparèixer el 76% de totes les espècies marines i terrestres, i es considera com el moment en què el planeta va quedar a disposició dels que serien els nous dominadors: els dinosaures. Arribem a la cinquena extinció massiva, Joan Anton, que és la que més ens sona: la dels dinosaures! I és la més relativament recent... Sens dubte la més famosa, i coneguda, tenint en compte que va passar fa tan sols 66 milions d'anys i s'ha pogut estudiar amb força detall. Va eliminar als dinosaures d'arrel, així com el 85% de totes les espècies vives existents en aquell moment. De nou, l'efecte lil·liput va funcionar, i es creu que va esborrar a totes les espècies que tenien pesos per sobre dels 25 kg aproximadament! En principi, sempre ens han dit que va ser per culpa d'un meteorit... La causa va ser la caiguda d'un objecte d'entre 10 i 15 km de mida a la zona del Yucatán. La descoberta la van fer els Alvarez, pare i fill, 2 científics americans l'any 1980. Van trobar concentracions anormals d'iridi als sediments de fa 66 milions d'anys en molts llocs del món. Aquest metall és molt poc abundant a la superfície del planeta, ja que quan la Terra es va formar l'iridi, juntament amb altres elements pesats, es va enfonsar dins el mantell. En canvi els asteroides i cometes són força més abundants en iridi. A poc a poc es van anar acumulant més proves. Es va localitzar el possible cràter, anomenat Chicxulub, de 150 km de grandària. I també formes de cristalls de quars a mols llocs distants, que s'haurien format sota l'enorme pressió de l'impacte i haurien estat ejectats. Com de potent va ser, el xoc? Equivaldria a quatre vegades la suma de la potència total dels arsenals nuclears dels Estats Units i Rússia combinats! Amb aquesta potència, els efectes devien ser devastadors... Enormes quantitats de material elevats a l'atmosfera, amb efecte de bloqueig del Sol durant mesos, potser fins i tot dos anys. A part dels efectes immediats en els llocs propers a l'impacte. També un enorme tsunami amb onades de 1.500 m d'alçada en el lloc zero, que es van propagar per tots els oceans (amb ones mitjanes d'uns 15 metres). Dius, però, que no va ser l'impacte en si el que va causar l'extinció dels dinosaures... Atenció, perquè un darrer estudi publicat fa 3 anys indica la peculiaritat de l'impacte: se sospita que aquest objecte NO explicaria l'enorme grau d'extinció. Però s'han trobat restes de sutge i aerosols de sofre, i això indica que van ser roques amb alt component orgànic (hidrocarburs) i minerals de sofre els que es trobaven al lloc d'impacte i varen ser volatilitzats. El sutge i sofre a l'estratosfera seria la causa del gran hivern climàtic i de l'extinció. I la sorpresa ve perquè l'estudi calcula que tan sols un 13% de regions en superfície en aquells moments tenien aquest contingut. De forma que si el projectil hagués caigut a qualsevol altre lloc dins el 87% restant, no hi hauria hagut l'extinció massiva, potser haurien sobreviscut els dinosaures, i segur no seríem aquí. Aquesta extinció ens va donar pas a nosaltres... Tan sols 300.000 anys després, el nombre d'espècies de mamífers s'havia recuperat a nivells anteriors al cataclisme, i a partir d'aquí va créixer espectacularment... fins ara. Podem calcular quan arribarà la sisena gran extinció? S'està valorant seriosament que ens trobem dins la sisena gran extinció massiva, aquesta provocada per nosaltres! Ens hem convertit en la causa principal de l'extinció d'espècies. De forma que si en un futur llunyà algú estudiés el passat del planeta, identificaria una caiguda espectacular d'espècies provocada per la humanitat, i segurament catalogaria l'època actual com a extinció massiva (els darrers milers d'anys). Potser aquesta, la sisena, és també la que acabarà eliminant la mateixa causa de l'extinció?