La descoberta de petites gotes d'aigua a la superfície lunar és un descobriment extraordinari i que portarà conseqüències, segons Joan Anton Català. I diem extraordinari perquè "l'aigua no pot sobreviure en les condicions tan extremes de la Lluna, ja que la llum ultraviolada del Sol la descompon", explica el divulgador científic. Fins ara, tan sols s'havia detectat gel d'aigua dins els cràters més profunds del pol sud de la Lluna, on queden protegits de la llum solar. Joan Anton Català: "La detecció anunciada porta a pensar que molècules d'aigua, segurament transportades per meteorits, podrien romandre en superfície protegides dins de minúscules cavitats entre grans de pols." L'home tornarà a la Lluna? I quines conseqüències portarà aquest anunci? L'aigua és, també fora de la Terra, un recurs crític per abastir futures bases habitades. Els científics han deixat clar que no sabem encara en quines condicions es troba, aquesta aigua, i en tot cas apunten a una abundància força petita: 400 parts per milió. Però es tracta d'una notícia excitant, que impactarà els plans de les futures missions lunars, i en concret els del retorn dels humans al nostre satèl·lit.     Els misteris de la Lluna I per a nosaltres, els habitants de la Terra, la Lluna encara guarda molts misteris: les marees, la seva cara oculta o com es va formar. Alhora, hi ha més planetes que tenen llunes i particulars relacions amb elles. El divulgador científic d'"El suplement" ha posat llum en alguns dels angles morts d'aquests astres espacials. 1. Com va néixer la Lluna? La Lluna és massa gran per ser un satèl·lit format en el mateix moment que el nostre planeta. La Lluna té 1.700 km de radi, i en massa representa una mica més d'un 1 per cent de la de la Terra. Cap comparativa del sistema solar aguanta que la Lluna sigui tan gran i tan massiva respecte al seu planeta. La resposta podria estar en el seu origen. Com es va formar? La teoria que pren més força seria que es va formar a partir d'un cataclisme, un objecte, que s'ha anomenat Teia, hauria impactat contra la jove Terra, pràcticament acabada de formar, i les roques que van anar a parar a l'espai van acabar formant la Lluna. Això explicaria les composicions de les roques lunars, pràcticament iguals a les del nostre planeta, o que el satèl·lit de la Terra no tingui camps magnètics. Però la teoria de la gran col·lisió no sempre es va veure clara. Va ser George Darwin, el fill de Charles Darwin, qui va suposar que potser la Lluna podria ser un tros de Terra, però no se'n va poder trobar proves fins que s'hi va poder anar i es van recollir roques que es van poder analitzar.   2. Marees a la Terra Què més té d'especial la parella Lluna-Terra? A la parella que formen la Terra i el seu satèl·lit li passen coses que afecten els dos cossos. D'aquella col·lisió de Teia amb la Terra els humans encara en sentim els efectes, com les marees, que han estat bàsiques per al desenvolupament de la vida. Sense aquell impacte casual la vida terrestre seria molt diferent.   3. La cara oculta de la Lluna Aquesta fricció de la Terra i de la Lluna que provoca, per exemple, marees a la Terra també provoca alguns efectes en la Lluna, com el fet que sempre la mira des de la mateixa cara, i hi ha una cara oculta. Cal tenir en compte que la Lluna també es va allunyant de la Terra cada any 3 centímetres, al mateix temps que la rotació de la Terra s'alenteix una mica cada segon. En el futur totes dues estaran molt allunyades i arribarà un moment que la Terra i Lluna es miraran i només es veuran en una cara, és dir, que hi haurà parts de la Terra que no veuran la Lluna. 4. Tenim més d'una lluna? Ara mateix tècnicament tenim almenys una lluna i una minilluna. A causa de la gravetat l'hem capturada. Com és aquesta nova Lluna? No arriba als 10 metres de radi i l'hem catalogada com un asteroide. En principi el tindrem al voltant de la Terra fins al mes de maig del 2021, que serà ejectat cap a l'espai. Està catalogat com un asteroide, però, de fet, encara no en sabem del cert l'origen fins que puguem analitzar-ne mostres. No sabem si és una roca o si es tracta d'un tros de ferralla còsmica dels anys 60. I no ho sabrem fins a principis del 2021.   5. Hi ha més planetes amb llunes Mart també té llunes. Mercuri i Venus, en canvi, no en tenen. Les de Mart són dues: Fobos i Deimos, que volen dir "por" i "terror" i que són els noms dels fills de Mart en la mitologia grega. Ara pensem que podrien ser fragments d'una altra col·lisió; en tot cas, tampoc es van formar en el mateix moment que Mart. Són molt petits i tenen forma irregular. Arribarà un moment que la gravetat de Mart en podria fragmentar un i d'aquí 50 milions d'anys, per tant, Mart podria tenir almenys un anell. Júpiter té molts satèl·lits, però n'hi ha quatre de més grans: Ió, Europa, Cal·listo i Ganimedes. Saturn és el senyor dels anells i de les llunes, en té 82, més que Júpiter. Una de les seves llunes té molta aigua gelada en superfície, potser líquida sota terra i també metà, gas ciutat!  Les llunes de Saturn tenen formes divertides, les podeu buscar a les xarxes i en veureu imatges, si voleu. Pots llegir la resta d'articles de les col·laboracions científiques d'en Joan Anton Català al web d'"El suplement" de Catalunya Ràdio.