Què és la llum?

Comencem per la definició científica. La llum és una radiació electromagnètica. En funció de la quantitat d'energia que transporta, la llum se'ns presenta de moltes maneres; totes formen el que anomenem el rang de freqüències de la llum. "Electromagnètica" vol dir que la llum transporta energia, en forma de camp electromagnètic. Les ones de ràdio, per exemple, són llum i es poden transformar en senyals elèctrics amb una antena, i és així com rebem les emissions a casa. A "El suplement", Joan Anton Català ha posat, mai millor dit, llum sobre tot plegat. Quantes formes pot tenir la llum? Se'ns presenta en diferents formes, dins un rang de freqüències, en funció de l'energia que transporta la llum. Així tenim els rajos gamma i els X, que són llum de molt alta energia. Després, baixant en energia, tenim els ultraviolats. De més baixa energia tenim la llum visible. I encara de més baixa, l'infraroig i després les microones. Les més febles són les ones de ràdio. Els nostres ulls tan sols poden percebre un petit rang de l'espectre de freqüències, que anomenem llum visible i que se situa entre l'ultraviolat i l'infraroig. La llum, sota la lupa Newton pensava que la llum estava composta per petites partícules. Per contra, altres científics, com ara Huygens, creien que la llum era en realitat una ona, com pot ser la del so, que necessitava un mitjà per transportar-se (es va anomenar èter) i suposadament era un material que omplia tot l'espai. A meitats del segle XIX, un físic escocès, James Maxwell unifica l'electricitat i el magnetisme com un únic fenomen que té dues cares. I proposa que la llum seria una ona electromagnètica: la llum transportaria un camp elèctric, que al moure's crearia un camp magnètic, que al seu torn crearia un camp elèctric... és a dir, una mena de bucle que faria que l'ona es sustentés i es propagués. Maxwell, fins i tot, va calcular la velocitat a la qual es mouria la llum: 300.000 km per segon, molt aproximada al valor que avui maneguem. A principis del segle XX, Einstein explica que quan la llum energètica impactava contra determinats metalls generava corrents elèctrics, és a dir, electrons que es movien. Segons ell, això implicava que la llum estava feta per partícules que, en xocar contra els àtoms del metall, eren capaces de desprendre electrons. Aquest efecte, anomenat fotoelèctric, li va atorgar a Einstein el Nobel de física l'any 1921. Els nostres ulls tan sols poden percebre un petit rang de l'espectre de freqüències, que anomenem llum visible i que se situa entre l'ultraviolat i l'infraroig. La velocitat de la llum El desenvolupament de la relativitat especial d'Einstein, també a començaments del segle XX, va acabar situant la velocitat de la llum en el buit com la velocitat més alta que es pot assolir a la natura. Cap altre objecte o partícula la pot superar. S'han fet molts experiments per comprovar-ho, i, efectivament, mai s'ha aconseguit superar-la. I el blanc i el negre, quina relació tenen amb la llum? Des de fa segles, se sap que un prisma descompon la llum blanca en els colors de l'arc de Sant Martí. La combinació de tots els colors de llum dona blanc. El negre és l'absència de llum. També és important la despesa de la llum. Hi ha una bombeta que fa més de 75 anys que està encesa Fa uns anys es va trobar una bombeta de llum que s'havia encès quan la Gran Depressió als EUA i encara segueix encesa 77 anys després! Una factura de llum equivalent a 17.000 dòlars.

Què és la llum?

Els colors, la ràdio o els raigs X formen part de la nostra vida gràcies a aquesta radiació fascinant que ens explica el divulgador científic Joan Anton Català