Petroli, història d'una dependència
Vivim en una societat molt dependent del petroli, però des de quan i per què?
Petroli, història d'una dependència
ANÀLISI

Petroli, història d'una dependència

Vivim en una societat molt dependent del petroli, però des de quan i per què?

Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Petroli, història d'una dependència

Ens agradi o no, el petroli és el producte més important del món. No només per l'ús que se'n fa, sinó perquè és també una moneda de canvi, una referència, com l'or ho va ser en altres moments. Els preus del barril de Brendt o del West Texas Intermediate, per exemple, són un termòmetre del que passa a l'economia global. Així que, tinguem-ho clar, que s'hagi desplomat el preu del petroli és el primer indicador real -d'efectes en el mercat- de com de greu és la crisi econòmica que estem començant a viure.

Què vol dir que un barril de petroli val menys de 37 dòlars?

Hi ha una explicació tècnica: s'ha destruït la demanda. Si la gent no es pot moure de casa perquè està confinada, no fa servir carburants. Avions a terra, fàbriques tancades. Però, en canvi, els pous de petroli no paren de drenar. No poden parar de treure petroli! Els marges de producció previstos pels països productors s'han trencat! Perquè ens en fem una idea: ara mateix qui està guanyant molts diners és qui té dipòsits per poder-hi emmagatzemar petroli. A les refineries no hi cap res més, i en aquests moments, ara mateix, els que hi han guanyat són els vaixells petroliers. Els transportadors que, al mig del mar o en els ports, es fan servir de magatzems!

 

Els productors paguen perquè se'ls emportin el petroli. No saben què fer-ne. Si no, haurien de segellar els pous i tancar el negoci. Els productors no han pogut fer una frenada controlada dels preus, entre altres coses perquè l'Aràbia Saudita i Rússia ja estaven en una guerra de baixada de preus abans de l'expansió de la Covid-19.

Petroli, història d'una dependència
 

Tot comença amb la Revolució Industrial

De l'existència del petroli, en sabem des de fa 4.000 anys. Heròdot ja parlava de l'asfalt que s'havia utilitzat en la construcció dels murs i les torres de Babilònia... imagina't! Però la veritat és que el petroli no va ser realment important fins al segle XIX, amb la Revolució Industrial i, encara més, al segle XX, amb la invenció del motor de combustió interna (un pas posterior a la màquina de vapor) i, finalment, la popularització de l'automòbil...

Els cotxes i la gasolina són el producte estrella que es deriva del petroli, però abans que els italians Eugenio Barsanti i Felice Matteuci, el 1853, inventessin el motor de combustió interna, perquè algú pensés que es podia fer servir el petroli ens hem de remuntar a les primeres refineries que convertien el petroli cru en parafina, que servia per fer llum.

 

El químic escocès James Young la va patentar el 1850. Darrere la parafina va venir el descobriment del querosè, molt poc després, que es va començar a aplicar de seguida perquè era més net, i es va començar a instal·lar a la il·luminació dels carrers de grans ciutats dels Estats Units. La demanda va créixer molt de pressa, fins que finalment el farmacèutic polonès Ignacy Lukasiewicz va millorar el sistema de refinar querosè encara més, ja que es va poder fer a partir del petroli cru, directament. El gran creixement de la indústria a finals del segle XIX -i la falta d'electricitat- va fer que hi hagués una demanda enorme de qualsevol font d'energia, també per a aplicacions tan bàsiques com els llums de petroli.

Això explica que de cop es multipliquessin les explotacions de petroli als llocs on més se'n necessitava, com als Estats Units. Podríem dir que gairebé hi ha un paral·lelisme amb l'inici de la Revolució Industrial, que va basar-se en bona part en una matèria primera: el carbó. I el Regne Unit tenia grans quantitats de carbó que es van explotar en mines. La segona part de la Revolució Industrial, que es va basar ja en el petroli, en part va anar acompanyada de la troballa de grans pous a diferents estats dels Estats Units. Que es van desenvolupar especialment durant el segle XX... i el lloc més conegut va ser a Texas, capital Dallas.

Petroli, història d'una dependència
 

A "Dallas", la mítica sèrie de la família de Texas rica i poderosa, els Ewing! És el retrat de tota una època de poder... és clar, vinculada al petroli. La coneguda empresa de la sèrie es deia Ewing Oil, pel nom de la família. Però en realitat volia retratar les pràctiques molt agressives d'una altra empresa que sí que va existir en el món real, la Standard Oil, fundada el 1870 amb la família Rockefeller com a principals accionistes. Va ser una de les primeres i més importants multinacionals. Va imposar negocis arreu del món a altres empreses i a caps d'estat i de govern del món. La Standard Oil va obligar també altres companyies estrangeres d'explotació de petroli a fusionar-se per fer-se un espai, i així van néixer British Petroleum o la CFP francesa (ara és la coneguda com a Total) o altres grans noms...

Després vindrien els àrabs, i els iranians

Va ser quan es va descobrir que hi havia grans bosses de petroli al subsòl del Pròxim Orient.

I d'aquí ve el valor estratègic del petroli. No s'entén el paper occidental al Pròxim Orient sense saber que els britànics van aprofitar-se del petroli de l'Iran, i que els nord-americans van apuntalar -també militarment- la família dirigent de l'Aràbia Saudita a canvi del seu petroli. La Segona Guerra Mundial va mostrar, a més, que realment els exèrcits necessitaven el petroli per poder mantenir els seus nivells d'atac.

Petroli, història d'una dependència
 

Winston Churchill ja va declarar el petroli com a bé de guerra i els pous de petroli, de fet, van ser considerats objectiu estratègic tant dels aliats com dels nazis. Just després de la Segona Guerra Mundial, als anys 50, definitivament el petroli va desplaçar el carbó com a principal combustible mundial. I es va convertir en un element tan important de l'economia internacional que els productors es van posar d'acord per estabilitzar-ne els preus. Perquè qualsevol davallada o augment accelerat dels preus podria provocar la desestabilització mundial.

Aquí entraríem en la fundació de l'Organització de Països Productors i Exportadors de Petroli, l'OPEP. De fet, ja hi va haver les crisis del petroli de 1973 i 1979, que, a més de demostrar la importància del petroli, també posaven al descobert que la humanitat havia caigut de ple en la trampa de fiar-ho tot a un producte que un dia s'acabarà. Avui el petroli és el 90% del combustible dels cotxes. També és el 40% del consum total d'energia als Estats Units. I també és el producte més transportat arreu del món... Realment, podem dir que tots plegats hem caigut en la trampa del petroli. I ens costarà sortir-nos-en.

Consulta al web tots els articles d'en Toni Cruanyes.

 

ARXIVAT A:
Medi ambient

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut