Per què serveixen les comarques?
Les estudiàvem a escola i ara en consultem més que mai els límits perquè marquen els nostres moviments
Per què serveixen les comarques?
Per què serveixen les comarques?
La població de Biosca, a la Segarra
El Suplement

Per què serveixen les comarques?

Les estudiàvem a escola i ara en consultem més que mai els límits perquè marquen els nostres moviments

Actualitzat

Una de les informacions més vistes al portal de notícies del 324.cat és un mapa perquè la gent pugui veure quins són els límits de la seva comarca. Nominalment tots sabem a quina comarca vivim, però fins on arriba el límit, quins pobles en formen part, o potser no, i si el cap de setmana algú vol sortir a fer un tomb està bé saber fins on pot anar. La decisió arbitrària de posar una frontera administrativa és delicada. En part, la falta de consolidació de les comarques com a entitat territorial de pes té a veure amb la nostra història.

Les comarques, com a tals, no han existit sempre

Al contrari, són relativament noves. Estan aprovades pel Parlament de Catalunya de l'any 1987. Això no és res, si ho comparem, per exemple, amb les províncies, que daten del 1833. A més, les províncies espanyoles tenen molt pressupost, les diputacions, amb poder polític.

Per què serveixen les comarques?
Un control policial (CCMA)

També hi havia els governadors civils, per tant, històricament eren també l'autoritat policial. En canvi, les comarques són fruit d'una llarga reivindicació política del catalanisme, però tenen competències molt menors. I se n'han modificat els límits algunes vegades. Per exemple, el 1988 es van crear tres comarques noves: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. Encara dos anys després es van modificar alguns límits comarcals i el 2015 es va afegir una comarca nova, el Moianès, aprovada pel Parlament.

Amb el Moianès, actualment, Catalunya té 41 comarques i la Vall d'Aran, que està reconeguda territorialment com a entitat nacional. Però a molts efectes és com si fos la comarca número 42.

La Vall d'Aran té la seva singularitat reconeguda i diferenciada. Algunes comarques estan molt clares i tenen orígens que sí que venen de molt lluny. De fet, responen a les tribus en què ja es dividien els poblats ibers. Els ceretans a la Cerdanya, els bergistans al Berguedà o els ausetans a Osona.

Per què serveixen les comarques?
Núvols sobre els cims a la Vall d'Aran (@vivintlAran)

Els romans van respectar aquesta mena de divisions dels pobladors autòctons

Per l'Imperi Romà, tot Catalunya era considerada una província. Gairebé com és ara, amb capital a Tarragona. I segons escriu l'historiador Plini el Vell, la Tarraconense estava dividida per 42 civitates, que era com en deien a les demarcacions territorials. I, dels romans, en conservem encara denominacions com gerundense, el Gironès, o el segarrensis, la Segarra.

Per què serveixen les comarques?
A Calonge de Segarra arribaven al desembre sense cap cas de coronavirus (EFE/Susanna Sáez)

Més tard arribarien les divisions per seus episcopals. L'època dels visigots és l'època de les seus del Bisbat d'Urgell, per exemple, o d'Empúries, o de Bàrcino -a Barcelona, amb la inclusió de part dels actuals Vallesos i el Maresme. Després -estem parlant ara de fa uns mil anys- amb l'Imperi Carolingi, el règim feudal de dominis senyorials, amb els seus comtes i vescomtes. I apareixen els comtats del Rosselló, el Pallars o la Ribagorça.

Les vegueries que encara està pendent d'implementar-se, i que seria encara una altra administració supracomarcal

Dels comtats, a les comarques

Si més no, al nom de comarca. La paraula comarca ve de "marca" que vol dir frontera. Igual que la Marca Hispànica ja l'havies utilitzat els romans, els gots i els carolingis van començar a parlar de comarques. I la primera vegada que apareix ja -de forma escrita- el concepte de divisió del Principat de Catalunya en comarques és de l'any 1600.

Al segle 18, amb la Guerra de Successió, els comtats desapareixen i, després, arriben les províncies espanyoles. El 1833 s'imposen les quatre províncies que, per altra banda, van significar un enfortiment de l'Estat. Gràcies a l'exèrcit i els funcionaris cada cop més nombrosos, es comencen a aplicar tot just llavors algunes de les disposicions del Decret de Nova Planta que s'havien aprovat un segle abans, és una imitació del funcionament administratiu de la França de Napoleó i, en molts aspectes, és una modernització. Però, això sí, es fa des de l'"ordeno y mando" dels governs i el rei de Madrid.

Per què serveixen les comarques?
Nuvolada a Tarroja de Segarra (Jordi Prat)

El catalanisme polític, en contra de les províncies

El 1892 les Bases de Manresa que d'alguna manera defineixen el primer catalanisme contemporani, ja parlen de recuperar les comarques. Parlen de "comarques naturals" i de municipis com a unitats de divisió territorial. Però no és fins a la dècada de 1930 que la Generalitat recuperada, durant la Segona República, fa una planificació territorial basada en les comarques. Els polítics de l'època, amb Ventura Gassol com a conseller encarregat i Francesc Macià com a president, parlen del caràcter natural i històric de les comarques.

Aquí al mig apareix un geògraf que es deia Pau Vila, que va ser l'encarregat de dissenyar les comarques actuals amb criteris socials. Vila va fer una cosa molt interessant per distribuir les comarques. Van fer una enquesta a tots els ajuntaments i van preguntar: a quina comarca creu que pertany el seu municipi? També: a quin lloc van els ciutadans a mercat? I encara van calcular que des de tots els pobles de cada comarca es pogués anar i tornar en un sol dia a la capital de la comarca, en aquella època els desplaçaments es feien en carro amb cavalls, clar.

Per què serveixen les comarques?
Control de policia al novembre (ACN/Ajuntament de Llagostera) (CCMA)

Els límits actuals dels nostres confinaments comarcals estan decidits per quant es trigava a moure's per la comarca en carro

La base és la mateixa. El pla territorial de Pau Vila no va entrar mai en vigor a la seva època, ja que amb la Guerra Civil espanyola i la suspensió del govern català va caure tot. No va ser fins després de la mort de Franco que es va recuperar el mapa comarcal, amb modificacions. I encara es va completar amb l'Estatut del 2006, amb la recuperació de lesvegueries que encara està pendent d'implementar-se, i que seria encara una altra administració supracomarcal. Amb tot això, continuen en funcionament les Diputacions per províncies, i també hi ha les regions sanitàries, per exemples, o les partides judicials, que són més divisions administratives del país.
Pots consultar aquí tots els articles d'en Toni Cruanyes a El Suplement.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut