El suplement

L'Agència Espacial Europea, els somnis estel·lars de 22 països

Joan Anton Català ens explica com funciona aquest projecte amb què Europa explora l'espai des de fa 45 anys
TEMA:
Ciència
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Quan parlem d'organitzacions espacials, la primera que sempre ens ve al cap és la NASA. Però, a nivell europeu, hem de parlar de l'Agència Espacial Europea o ESA (European Space Agency). Joan Anton Català coneix bé tot el que té a veure amb l'astronomia i els sistemes amb que els humans explorem l'espai. Ell es ha explicat com funciona.

L'ESA té 22 estats membres, i altres estats hi col·laboren. Com s'organitza? 

La seu central administrativa es troba a París, però té centres descentralitzats que tenen especialització.  La base de llançament de missions, la té a la Guyana Francesa. I arreu del món hi té centres de seguiment.

L'Agència Espacial Europea, els somnis espacials de 22 països
 

Com es finança l'Agència Espacial Europea?

Els estats membres hi aporten pressupost, en relació aproximada al seu producte interior brut. Així, els que més hi aporten són França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Espanya es troba en cinquena posició, amb 249,5 milions d'euros.

El pressupost total per a l'any 2020 és de 6.680 milions d'euros. Perquè ho puguem comparar, això representa aproximadament un 30% del pressupost de la NASA, la primera agència espacial del món pel que fa a recursos. Seguida de l'agència xinesa, amb un pressupost que quasi dobla l'europea. Per pressupost, l'ESA se situa, doncs, en tercer lloc.

Aquests fons es dediquen a diversos programes. El programa que més recursos consumeix és l'estudi del nostre planeta mateix, la qual cosa està molt bé! Mitjançant satèl·lits, l'ESA monitoritza clima, meteorologia, oceans... per tal d'entendre un xic més el comportament de la Terra i també poder proveir de dades, com fotografies o mapes, les agències estatals en casos d'emergència.

Els coets que fa servir l'ESA són de tecnologia europea?

Per posar en òrbita satèl·lits o enviar sondes al Sistema Solar, l'ESA actualment fa servir coets Ariane 5 i Vega. Tots dos són de tecnologia europea. L'Ariane, de fabricació francesa, ha estat el més utilitzat. Es fa servir sovint, sis o set cops l'any. El Vega és projecte conjunt de l'ESA i l'Agència Espacial Italiana, més pensat per posar petites càrregues en òrbita terrestre.

L'Agència Espacial Europea, els somnis espacials de 22 països
 

Sabem que l'ESA també entrena astronautes: Pedro Duque, per exemple, s'hi va va formar. Actualment té 13 astronautes en actiu. El més carismàtic i conegut és l'italià Luca Parmitano, que ha anat diversos cops a l'Estació Espacial. A la darrera expedició, fa uns mesos, hi va estar com a comandant. Va tenir un accident que li hauria pogut costar la vida, l'any 2013, mentre era fora de l'Estació i va estar a punt d'ofegar-se amb líquid dins el vestit espacial, però va conservar la calma. D'altres famosos són l'alemany Alexander Gerst i la italiana Samantha Cristoforetti.

El pressupost total per a l'any 2020 és de 6.680 milions d'euros. Això representa aproximadament un 30% del pressupost de la NASA, la primera agència espacial del món pel que fa a recursos. Seguida de l'agència xinesa, amb un pressupost que quasi dobla l'europea

L'Agència Espacial Europea ha dut a terme missions importants?

Una que potser ens sona és la de la Bepi Colombo... El seu principal objectiu és estudiar la magnetosfera del planeta Mercuri i deduir la composició del seu interior metàl·lic. Consta de dos orbitadors, un d'europeu i l'altre japonès. És una missió molt complexa, perquè és complicadíssim entrar a l'òrbita de Mercuri. En primer lloc, per la seva proximitat al Sol, i en segon lloc, perquè té poca gravetat i les naus hi arriben a tota velocitat. Per aquesta raó, la missió no hi va directament, sinó que rebotarà gravitacionalment diversos cops en la Terra , Venus i el mateix Mercuri, modificant a cada rebot la trajectòria. Finalment, es posarà a l'òrbita de Mercuri l'any 2025.

El satèl·lit Gaia és la joia de la corona, segurament. Un equip que està mapejant amb exquisida precisió la posició de mil milions d'estrelles de la Via Làctia (això representa l'1% de la galàxia). Les dades que genera alimenten un munt d'estudis i altres investigacions arreu del món. És com un catàleg de referència obligada. Per la seva precisió i la tecnologia utilitzada, és una veritable revolució sobre els anteriors satèl·lits que havien fet mapes de la galàxia. Es va enlairar el 2013. Segueix la tradició europea en el mapeig de posicions estel·lars.

En què consistia la missió Rosetta?

L'enviament d'una sonda a un cometa. L'any 2014, després de 10 anys de viatge espacial, va arribar al cometa 67P/Txuriumov-Gerasimenko i s'hi va situar en òrbita, una operació complexíssima atesa la diminuta gravetat d'un cometa i les grans velocitats del viatge espacial. Durant el viatge, la nau ho va aprofitar per recollir dades de dos asteroides. Després de dos anys enviant dades extraordinàries del cometa, la Rosetta es va suïcidar l'any 2016 quan els enginyers la varen enviar en col·lisió des de 19 km d'alçada.

L'Agència Espacial Europea, els somnis espacials de 22 països
 

Pel que fa a Mart, només han aterrat a Mart els nord-americans i els soviètics de l'època. Tot i això, els europeus tenim actualment dos satèl·lits en òrbita marciana. La Mars Express va ser la primera missió a un planeta del Sistema Solar de l'ESA. Està en òrbita al voltant de Mart des de l'any 2004. Mapeja Mart, l'estudia amb radar i també n'estudia l'atmosfera. L'ExoMars/TGO és un altre satèl·lit en òrbita de Mart, projecte conjunt amb l'agència espacial russa. Va entrar en òrbita l'any 2016. El seu objectiu és caracteritzar amb detall l'atmosfera marciana.

Quins projectes de futur té l'ESA?

El projecte Gateway, en col·laboració amb altres agències, principalment la NASA, que el lidera, per construir una estació orbital permanent en òrbita lunar. El projecte LISA, un detector d'ones gravitacionals en òrbita al voltant del Sol, amb extremada precisió. I l'ExoMars, del qual hem parlat abans, per cercar signes de vida a Mart (2022).

 

 

 

ARXIVAT A:
Ciència

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut