Jordi Turull: "No li devem res a Pedro Sánchez"

En una entrevista als serveis informatius de Catalunya Ràdio, Turull critica l'actitud dels socialistes, parla de la unitat dels partits independentistes i es mostra escèptic amb el judici de l'1-O
Jordi Corbalan
Jordi Turull a les portes del Tribunal Suprem a Madrid

Jordi Turull a les portes del Tribunal Suprem a Madrid

Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) era l'1 d'octubre conseller de la Presidència i portaveu del govern. Feia només dos mesos i mig que Carles Puigdemont l'havia cridat per ser a l'executiu. És diputat de Junts per Catalunya i associat del PDeCAT. El van empresonar en plena investidura. Fa 270 nits que dorm a la presó. Primer, a Estremera. Ara, a Lledoners.

Com està? D'on es treu la fortalesa quan la vida et porta a un lloc que no havies previst?

Més que dir que "estem bé", l'expressió més exacta seria que "ho portem bé". Quan estàs privat de llibertat i separat dels teus, mai pots dir que estàs bé, perquè seria faltar a la veritat. La fortalesa la treus gràcies a molts factors: la solidesa de les conviccions personals i polítiques, la fortalesa que et transmet la família en un moment així i l'escalf i suport de tanta i tanta gent diferent a qui mai els ho podré agrair com correspondria.

La fiscalia li demana setze anys de presó i setze d'inhabilitació per rebel·lió i malversació de diner públic. L'Advocacia de l'Estat fa una petició d'onze anys i mig de reclusió per sedició. Ha canviat el seu estat d'ànim des que s'han fet públics els escrits de conclusions?

No ha canviat. Era previsible perquè són els autors del relat fictici de rebel·lió i sedició que no s'aguanta per enlloc i ho saben. I ara no es desmentirien ells mateixos a aquestes altures. Tota la instrucció ha anat de cercar un escarment a costa del que sigui i no pas d'impartir justícia, i encara menys amb totes les garanties.

Esperaven alguna cosa més del govern de Pedro Sánchez quan l'independentisme li demanava moviments o gestos?

Sincerament, no n'esperava gaire res. El socialisme espanyol sempre ha estat i ha actuat molt acomplexat per la reacció de la dreta espanyola més rància respecte a Catalunya.

Encara confien que el govern del PSOE posi damunt la taula una proposta política que permeti encarrilar una sortida al conflicte polític entre Catalunya i Espanya?

Soc molt escèptic per fer servir una expressió molt generosa. Els socialistes respecte de Catalunya faran, doncs això, molt de socialistes. Paraules i paraules per un cantó i, els fets, o no hi seran o la majoria aniran en direcció oposada. Veurem.

Els presos no volien ser moneda de canvi per la negociació dels pressupostos, però el president Torra va anunciar que retiraven l'estabilitat parlamentària just després de fer-se públics els escrits d'acusació. No hi veu una contradicció?

No la veig, la contradicció, en el sentit que el govern de l'Estat vol unes negociacions ordinàries per un tema ordinari aparentant un clima de normalitat, quan la situació a Catalunya, no sols pels presos, és d'una greu excepcionalitat i anormalitat democràtica. Volen que quedem enganxats en una teranyina de normalitat que ningú entendria. Ens proposen: bones paraules a canvi dels nostres vots. I que, com sempre, nosaltres paguem per avançat. Quin gran negoci vista l'experiència, oi?

S'ha calculat prou bé el risc de deixar caure Pedro Sánchez i que això sigui el detonant, o l'excusa, per avançar les eleccions espanyoles?

Els càlculs potser també els hauria de fer ell. És ell que, per lliure i amb 84 diputats, va presentar-se a una moció de censura i va dir que treballaria per cercar una sortida política a la crisi catalana. Si no fa res, ni a tall de mínim esquema de proposta que tingui un mínim de gruix, és inaudit que se'ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez. En deute de què o per què? Perquè són més simpàtics que els d'abans, però no canvien res respecte del conflicte català?

Els independentistes han de continuar donant suport al govern del PSOE si es veu obligat a prorrogar els pressupostos espanyols i acaba portant al Congrés l'aprovació de mesures socials com l'increment del salari mínim?

Si ells van a la seva, on està escrit que nosaltres no puguem anar a la nostra? Doncs caldrà prendre decisions pensant en el llarg i el curt termini, sense oblidar mai el nostre compromís amb els nostres electors i l'interès del conjunt dels ciutadans de Catalunya, que una cosa relliga amb l'altra.

Els queda alguna esperança que els acabin absolent o que la sentència acabi reduint substancialment les penes?

Diuen que l'esperança és la darrera cosa que s'ha de perdre. Tot i així, tots els elements fins a la data porten a pensar que no tindrem un judici just ni en la forma ni en el fons. Allò de la imparcialitat i la igualtat de condicions de l'acusació i la defensa, tot apunta que no existirà de cap manera, vist com ha anat la instrucció i només per les condicions físiques en què haurem d'afrontar el judici, amb tot el que suposa l'empresonament. Només poder entrar cada dia a peu al judici durant els mesos que durarà ja seria un gran què.

Plantejaran una defensa estrictament política? Poden preparar bé la defensa amb els seus advocats en les condicions de privació de llibertat?

Defensarem políticament el que hem fet i com ho hem fet, perquè és noble, just, pacífic, legítim i democràtic, i els advocats a nivell jurídic deixaran en evidència la insolvència de les acusacions. Amb tot el que suposa afrontar el judici des de la situació d'empresonats i per tota la logística que suposa, en horaris, trasllats, esperes als calabossos cada dia durant mesos, i el consegüent esgotament físic, un cop comenci no el podrem preparar ni de bon tros com caldria, per descomptat. Per això deia que diferent en garanties seria poder arribar-hi a peu, i no emmanillats des de no sé quina presó.

Reben tracte de favor a Lledoners, com han dit Cs i el PP?

Cap tracte de favor. He vist tantes mentides publicades! Que vinguin, preguntin als altres presos o funcionaris, que llegeixin la normativa penitenciària, i llavors parlin. I no tirin de notícies falses o distorsionades. Personalment, em sap molt greu veure companys amb qui, malgrat l'abisme ideològic, he compartit molts moments, i que actuïn així. Però, què hi farem, allà cadascú amb la seva escala de valors. Prego per no ser ni actuar mai com ells.

Els fa respecte tornar a Madrid pel judici?

Ja anem entrenats... Per mi serà el tercer cop, després del 2 de novembre de l'any passat i el 23 de març d'aquest any.

L'impost de les hipoteques al Suprem, el tribunal d'Estrasburg amb Otegi, o la justícia alemanya, belga i escocesa amb els exiliats… Creu que la pressió internacional els pot ajudar en el desenllaç del judici?

Crec que no. L'escarment per molts d'ells està per sobre del prestigi que pugui tenir la justícia espanyola a nivell internacional. Amb la gestió i valoració de les euroordres ja s'ha vist, i també que amb el reguitzell de sentències dels tribunals europeus, com el de drets humans, que els desautoritzen, les conseqüències són exactament zero.

Si hi ha sentència condemnatòria, l'indult o l'amnistia serien opcions a tenir en compte encara que sigui des del respecte a les posicions personals de cadascun dels presos?

Em vull concentrar en el judici. Per mi no serà un tràmit. No demanarem perdó per uns delictes que no hem comès si és el que es busca. En aquest tema ja hem estat molt clars tots.

Es pot permetre l'independentisme arribar al judici sense un full de ruta clar sobre el que cal fer a partir del començament del judici, i sobretot el dia que es faci pública la sentència?

L'independentisme ha de definir i acordar un full de ruta, no pel judici en si mateix, sinó per assolir l'objectiu que defensa i que representa centenars i centenars de milers de catalans que estan expectants.

Ara toca que la defensa dels drets civils, del dret a decidir, sigui el catalitzador d'aquesta unitat, encara que per això calgui deixar en segon pla circumstancialment l'aspiració de culminar la república?

Una cosa no sols no exclou l'altra, sinó que relliga del tot. La república la volem justament per això, i sols es pot defensar i assolir des del respecte i, com a conseqüència, de la defensa i l'exercici de drets i llibertats, que ho han de ser de tothom i per tothom i, òbviament, sempre de manera pacífica i democràtica, que és com hem actuat fins ara.

L'estratègia dels partits de cara a les municipals i les europees del mes de maig és ara mateix el principal obstacle per fer front al judici amb unitat d'acció o hi ha més raons de fons?

Hem de decidir què prioritzem, si el nostre llegat de justícia, de democràcia i de drets i llibertats que volem deixar a les properes generacions, o el millor resultat de cada partit a les properes eleccions. Per mi és clar que opto per actuar moguts pel primer.

Com veuria una candidatura unitària de l'independentisme a Europa amb Oriol Junqueras com a cap de llista?

Tot el que sigui i ajudi a la unitat, que és respondre al clam tan intens dels ciutadans d'independència, sempre m'hi trobaran a favor. Respecte a Oriol Junqueras, el preferiria fora de la presó i restituït com a vicepresident del govern. Si hi ha ganes d'unitat, el nom no ha de ser mai el problema en cap candidatura.

A vostè li ha passat pel cap tornar al primer pla de la política anant a un llista electoral?

No hi he pensat, francament. El meu compromís segueix intacte. Estic a disposició per ajudar en allò que s'estimi oportú. Ajudar i ajudar i, sobretot, no fer nosa.

Barcelona tindrà un alcalde o una alcaldessa independentista? Joaquim Forn seria un bon actiu per a una llista transversal?

A Barcelona una llista unitària tot apunta que guanyaria segur, i garantiria una alcaldia i un govern independentistes de persones que estimen la ciutat, que la tenen molt al cap i la sabrien millorar i projectar a benefici dels ciutadans. Separades pot passar que cap de les forces independentistes quedi primera força, i llavors el risc de fer salat és molt alt... És de manual. Joaquim Forn és un gran actiu arreu i no puc ser objectiu per l'alta estima i valoració que li tinc. Però, per ser coherent, i ell és el primer que ho defensa, si la voluntat d'unitat és real i sincera, el nom mai serà el problema.

Com cal actuar l'endemà de la sentència?

Hi ha molta pressa i pressió mediàtica per concretar futures pantalles quan encara n'han de venir algunes com el judici, que apunta que serà llarg i caldrà veure com va. En el meu cas, suposo que s'entén que ara em dediqui d'aquí fins al final del judici a preparar-lo bé.

Li fa por una reacció del carrer que passi per sobre dels polítics?

Insisteixo que no hem d'anticipar pantalles, que en falten algunes per passar i que determinaran, també per com ho afrontem, el que vingui després. No hi podem estar absents, durant les pantalles que encara falten per passar. Vull confiar que ciutadans i polítics aniran a l'una, no s'entendria una altra cosa, i que des de la política se sabrà interpretar el que sent la ciutadania.

Quin és el principal error que van cometre fa un any?

No calcular prou bé que l'Estat no actuaria mínimament, i dic "mínimament" com un estat de l'Europa democràtica del segle XXI i, en canvi, no tindria cap mania per fer-ho d'una manera que alguns pensàvem que sols coneixeríem pels llibres i la història passada.

La ponència política de la Crida Nacional no exclou cap via pacífica i democràtica per implantar la república, fins i tot la desobediència. Això ja es va provar l'1 d'octubre... Què ha de passar perquè vagi d'una altra manera?

L'1 d'octubre va ser una victòria en molts sentits, i una victòria assolida des d'una actitud pacífica i de dignitat democràtica exemplar. No pots preveure què passarà, sinó què vols fer i quins són els límits per assolir-ho. Mirem-ho en positiu.

Vostè i els seus companys presos i exiliats que són membres del PDeCAT van enviar una carta als associats del partit demanant-los que es fessin de la Crida. Tindria sentit que el Partit Demòcrata s'acabés dissolent dins la Crida?

La Crida respon a un moment excepcional i transcendent amb un esperit i un objectiu clars. No va d'adhesions de partits, sinó de persones. És un instrument absolutament transversal en el camp ideològic per assolir un objectiu comú. Amb l'esperit de l'1 d'octubre per fer efectiva la república catalana. El PDeCAT, com tots els partits, té vocació de perdurabilitat i un acotament ideològic més específic en una situació de normalitat democràtica. No hi veig cap incompatibilitat. Forma part de l'ADN del PDeCAT allò de "primer el país que el partit" i ho va demostrar a bastament el 21D.

El president del Parlament i la mesa han acatat la interlocutòria del jutge Llarena de no deixar-los participar en les votacions del ple?

No vull furgar per aquí quan reivindico i defenso la unitat i confiança mútua. Cal que gastem les energies a pensar com solucionem els problemes que van sorgint o allò que no fem prou be, més que gastar les energies a recrear-nos en els problemes.

Un govern que no té garantit el suport parlamentari, i amb friccions entre els socis de coalició no és fàcil que pugui transmetre un missatge de fortalesa.

La fortalesa de l'independentisme ha quedat clara cada cop que hi ha hagut les urnes. El problema rau en la no acceptació del resultat per part de l'Estat i la seva reacció, que porta a situacions increïbles. Però la fortalesa democràtica hi és i hi serà. Una altra cosa és com es gestiona enmig d'aquest estat d'assetjament repressiu per part de l'Estat.

Hi ha qui diu que l'estratègia dels partits i del govern s'està dirigint des de la presó i l'exili…

Parlo pels que estem a la presó de Junts per Catalunya i del PDeCAT. Nosaltres des d'aquí opinem i suggerim, però no dirigim. Òbviament, el paper i el pes del president Puigdemont, per raons òbvies de lideratge i de legitimitat, crec que és diferent i més intens, però no sé si la paraula "dirigir" seria la més exacta.

Com viuen els presos les diferències entre els partits independentistes?

Depèn de quines siguin aquestes diferències i sobre què siguin. No tothom sempre ho ha de veure tot igual, i més amb la pressió que hi ha. Una altra cosa és segons quines discussions es ventilen públicament que, òbviament, com tothom, les vivim amb dolor, és clar. L'enganyaria si li digués una altra cosa.

Guarda algun rancor a la CUP per no haver-lo investit president el 22 de març, la vigília que el Tribunal Suprem el va tornar a enviar a la presó?

Amb el que m'ha tocat viure aquests mesos i amb el nivell de suport i escalf que rebem per part de tantes i tantes persones, al meu cor i als meus sentiments només hi ha espai per a la gratitud i el compromís. I és tan així que no hi ha espai ni per a una unça de rancúnia ni de ressentiment cap a ningú. I "ningú" vol dir "ningú".

Com passa les hores a la presó, a banda de rebre visites?

Fent feines de neteja abans i després de tots els àpats al menjador per poder tenir dues trucades més a la setmana i un vis-a-vis familiar més al mes —com tots els presos que ho fan!—, al matí, de 9 a 10.30 faig esport, llegeixo la causa judicial i preparo els deures que ens manen els advocats, fem reunions amb els advocats, llegeixo totes i cadascuna de les cartes que rebo, i en contesto tantes com puc, i alguna estona la passo fent-la petar amb altres presos o funcionaris, i si fan alguna activitat lúdica miro d'anar-hi.

Què és el primer que li agradarà fer el dia que recuperi la llibertat?

Abraçar fort i estona la meva família i començar a recórrer tots els racons del país per donar les infinites gràcies a tothom per tant suport i escalf.

TEMES:
Jordi Turull Procés català Judici procés Independència