Hi ha vida a Venus? L'anunci sideral, en 10 claus
Un equip internacional afirma que s'obre la porta a l'existència de vida en un dels nostres planetes veïns
Hi ha vida a Venus? L'anunci sideral, en 10 claus
El suplement

Hi ha vida a Venus? L'anunci sideral, en 10 claus

Un equip internacional afirma que s'obre la porta a l'existència de vida en un dels nostres planetes veïns

TEMA:
Ciència
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Un grup d'investigados de diferents nacionalitats, liderats per la Universitat de Cardiff, han anunciat la detecció de gas fosfà (també anomenat fosfina) a l'atmosfera de Venus, en concret en núvols sobre els 50-60 km d'alçada. Aquesta detecció l'han pogut confirmar dues vegades en els últims anys, el 2017 i el 2019, amb telescopis a Hawaii i a Xile, i amb diferents tecnologies. Joan Anton Català, divulgador científic i autor de "100 històries de l'aventura espacial" ens explica tot el que sabem fins ara sobre aquesta gran notícia a la secció "La Terra és plana", d'"El suplement".

Hi ha vida a Venus? L'anunci sideral, en 10 claus
 

1. Què és el fosfà o fosfina?

És un compost que no sobreviu gens en una atmosfera oxidant, és a dir, en presència de compostos d'oxigen. A la Terra, el produeix l'acció industrial, i també alguns microorganismes que viuen en entorns sense oxigen, els anaeròbics, per exemple als intestins dels pingüins, fonts lligades a la vida.

2. I això explica que hi hagi vida a Venus?

Hi ha científics que consideren el fosfà com un biomarcador, un gas que, en cas de detectar-se en atmosferes extraterrestres no propícies (oxidants) i en concentracions massa elevades, pot fer sospitar de la presència d'activitat biològica. L'atmosfera de Venus és oxidant, de manera que la fosfina allà tan sols pot mantenir-se si hi ha una font que la renovi constantment.

3. Com han pogut detectar la fosfina?

Analitzant la llum que ens arriba rebotada de Venus. L'espectre d'aquesta llum porta l'empremta dactilar dels compostos químics que aquesta llum ha travessat.

4. Han descartat tots els mecanismes no relacionats amb la vida?

Les concentracions de fosfà que han detectat són molt petites en termes absoluts. Però els investigadors creuen que continuen sent massa elevades per ser explicades per fenòmens naturals no relacionats amb la vida. A la Terra en tenim algunes parts per bilió i, a Venus, 20 parts per miler de milió.

Hi ha vida a Venus? L'anunci sideral, en 10 claus
 

5. Podem dir que hi ha vida a Venus?

Els científics ho han resumit així: No estem confirmant la detecció de vida a Venus. Estem confirmant la detecció de fosfina en concentracions que són misterioses. Per tant, o estem davant d'un procés químic desconegut, que en les condicions existents a l'atmosfera de Venus pot produir fosfà, o realment hi hem detectat activitat biològica.

6. Quina és l'explicació més probable?

Segurament podrien existir aquests mecanismes desconeguts. També podríem haver comès errors, per exemple a l'hora d'estimar la concentració de fosfà, ja que aquest càlcul és molt complex. L'activitat volcànica de Venus podria ser molt superior a la que pensem (tot i que ho hauria de ser en 200 cops), etc. També pot passar que estiguem interpretant de forma incorrecta l'associació de fosfà amb la vida fins i tot aquí a la Terra. 
 

7. Si parléssim de vida a Venus, com ens l'hauríem d'imaginar? 

La vida als núvols de Venus seria per força molt diferent de la que hi ha a la Terra. Els aminoàcids i proteïnes són destruïts per l'àcid sulfúric, per tant, a Venus la vida hauria de disposar de mecanismes de protecció. Els bacteris venusians podrien viure dins les gotetes d'àcid sulfúric que existeixen en els núvols, a uns 80 km d'alçada. Aquestes gotetes es concentrarien, i per pes plourien cap avall. Allà, en alçades inferiors de l'atmosfera, l'àcid sulfúric s'evaporaria i deixaria els microorganismes flotant en núvols inferiors. Després, corrents ascendents els tornarien a fer pujar.

8. S'estava buscant vida a Venus? 

Venus no és precisament el primer lloc on aniríem per buscar-hi vida, és un infern. El planeta més calent de tot el sistema solar, amb temperatures que arriben als 440 C. Són més altes fins i tot que a Mercuri, perquè Venus té una atmosfera d'efecte hivernacle. A més, l'atmosfera venusiana és tremenda pel que fa a pressió, 93 cops la pressió de la nostra. Per acabar-ho d'arreglar, l'atmosfera és rica en àcid sulfúric. Amb tot això, les poques sondes que hi han aterrat han sobreviscut minuts com a màxim. Amb tot, autors com Carl Sagan, fa molts anys, ja havien suggerit que els núvols existents a alçades de desenes de km sobre la superfície de Venus podrien ser llocs propicis per a la vida microbiana, ja que allà les temperatures són molt més suaus i també les pressions.

9. On més busquem vida els humans?

Mart sempre ha estat la nostra aposta. El planeta vermell va tenir aigua líquida en superfície fa milers de milions d'anys, i allà les condicions no són ni de bon tros tan extremes com a Venus. Així que hem enviat un munt de sondes i robots a Mart. Ara mateix n'hi ha 2, de robots en viatge, i un satèl·lit dels Emirats Àrabs. I hi tenim 1 robot viu en superfície, una sonda també en superfície i 6 satèl·lits en òrbita marciana!

Hi ha vida a Venus? L'anunci sideral, en 10 claus
 

I a Venus? Ara mateix tan sols hi ha un satèl·lit japonès, l'Akatsuki. Ha despertat de sempre poc interès, excepte per part dels russos, els que més han visitat Venus amb el seu programa Venera. Van aconseguir fins i tot fer aterrar fins a deu naus a la superfície que vivien a penes des d'uns minuts a 2 hores a causa de a les tremendes condicions existents.
També es mira cap a Europa, satèl·lit de Júpiter. Tot ell cobert per una capa de gel d'uns 19 km de gruix, i que té per sota un mar global líquid. Tità, el satèl·lit més gran de Saturn, amb molta aigua gelada en superfície i creiem que líquida sota terra. Encèlad, satèl·lit també de Saturn, amb gel i roca, aigua subterrània i guèisers. De fet, Europa ja té missió programada (la Clipper de la NASA, que s'enlairarà sobre l'any 2022 aproximadament), i Tità també (la Dragonfly de la NASA, 2026).

Si preparem una missió ara a Venus, la llista d'equipament científic seria llarga, i hauria d'incloure un microscopi. La nau podria ser com un globus aerostàtic que se situés l'alçada dels núvols per fer les anàlisis.

10. Per què s'inverteix tant a trobar vida?

Primer, per respondre la gran pregunta de si la vida és només propietat de la Terra. En segon lloc, no sabem gairebé res de la vida a la Terra. Com va aparèixer, com es fabrica, no sabem ni definir-la. La troballa de vida en altres llocs ens podria ajudar a entendre millor qui som i d'on venim. Per últim, tot el progrés que comportaria en àmbits com la biologia, la bioquímica o la genètica.També en enginyeria i indústria: el disseny de missions d'exploració espacial sempre ha impulsat la tecnologia en haver de superar reptes majúsculs. Això genera innovacions industrials.

ARXIVAT A:
Ciència

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut