Diverses organitzacions han confirmat que el Sol ha entrat en un període diferent, un nou cicle de pujada i baixada d'activitat, una mena d'estat d'ànim de l'astre, que acostuma a durar uns onze anys. I això pot tenir repercussions importants a la Terra, i per tant, en els seus habitants. Joan Anton Català, a "El suplement", ens ha explicat com es detecten aquests canvis en l'estrella i què acaben provocant. Com s'ha detectat aquesta modificació de l'activitat del Sol? De tres maneres. Primer, a través de les ejeccions de massa coronal, que són com esternuts del Sol amb què llança cap a l'espai enormes quantitats de plasma, de partícules carregades elèctricament a tota velocitat. També a través de les flamarades solars: gegantines emissions de radiació, de llum d'alta energia. Per últim, les taques solars: regions de la superfície un xic més fredes que els voltants, i que ens apareixen fosques per contrast. Quan vam descobrir que el Sol funcionava per cicles? Se sap que Galileu, al segle XVII, ja observava el Sol (amb filtres!) i prenia nota de les taques solars. Però el descobriment del cicle es deu al científic alemany Samuel Heinrich Schwabe, l'any 1843, quan va notar, amb els registres històrics, la periodicitat. Sempre tenen la mateixa intensitat, aquests cicles? Els màxims i mínims no sempre presenten les mateixes intensitats. Així, hi ha cicles en què l'activitat ha estat molt intensa, i altres amb màxims i mínims molt minvats. Per exemple, venim d'uns cicles de baixa activitat, i s'espera que el que comença ara, el cicle 25, també ho sigui. "Ara mateix, hi ha ja un conjunt de taques molt espectaculars, que qualsevol aficionat amb un zoom fotogràfic pot fotografiar, sempre amb filtres homologats." Hi va haver una època especialment freda a Europa... Va tenir a veure-hi el cicle solar? No s'ha pogut establir una connexió definitiva amb el tema de l'activitat solar, coneguda com la Petita Edat de Gel, tot i que se sospita que ha de tenir alguna relació. La sospita és pel fet que quan el Sol es troba en el seu màxim d'activitat, es registren valors més alts de radiació X i ultraviolada a les capes altes de l'atmosfera. Sabem per què passa, tot això? Aquesta és la gran pregunta sense resposta! Evidentment tenim hipòtesis per explicar els cicles d'activitat del Sol, però no tenim encara una explicació consolidada. Això sí, estem convençuts que té a veure amb el comportament magnètic del Sol. Les taques solars són indicatives que en aquell lloc s'estan produint pertorbacions en el camp magnètic. Molts científics creuen per tant que l'activitat solar és un reflex del comportament de "dinamo" del Sol i la seva rotació. Creiem que poden existir altres cicles, per sobre del d'onze anys, molt més llargs, de milers d'anys. Ara tot just hem començat el cicle número 25... Iniciem un nou cicle, pujant del mínim que es va produir el desembre de 2019. A partir d'aquell moment, a poc a poc s'ha anat confirmant l'entrada del cicle 25, que tindrà el seu màxim d'activitat previst el juliol del 2025. He entrat al registre de taques que es manté mundialment, i hem passat de 21 taques durant el setembre a 445 durant l'octubre! Ara mateix, hi ha ja un conjunt de taques molt espectaculars, que qualsevol aficionat amb un zoom fotogràfic pot fotografiar, sempre amb filtres homologats. A efectes pràctics, què pot suposar tot això per nosaltres? No ens hem de preocupar excessivament. Sobretot hi ha més risc de tempestes solars. Quan hi ha ejeccions de massa coronal, el Sol estossega i allibera enormes quantitats d'emissions de partícules, que es desplacen direccionalment. Quan arriben a la Terra, poden saturar la capacitat dels nostres escuts protectors, i llavors provoquen les tempestes solars. Aquestes provoquen tot tipus d'efectes en equips electrònics, especialment satèl·lits o fins i tot centrals elèctriques en superfície. No tot el que té relació amb les tempestes solars és dolent... També ens donen les aurores. Les aurores són provocades per la interacció del vent solar atrapat pel camp magnètic de la Terra amb les capes altes de l'atmosfera. Com més activitat solar, més probabilitat d'aurores intenses, i que a més baixin cap a latituds on no són habituals.