Guia bàsica per descobrir i construir un telescopi

Les estrelles i les galàxies distants estan massa lluny perquè hi puguem arribar. Per això, l'exploració espacial utilitza diverses naus espacials tripulades, sondes espacials i telescopis. Fem servir aquests instruments de vegades per mirar al cel. A l'espai "La Terra és plana" d'"El suplement" hem fet un petit homenatge als telescopis, que ens permeten badar, gaudir i estudiar la Lluna, les estrelles, els planetes, i tots els objectes de l'univers. -Per parlar de telescopis, primer hem de parlar del missatger universal... La llum. La llum és el missatger que ens porta missatges i senyals de l'univers. Tenim tendència a entendre que parlem de la llum visible però es tracta d'un concepte molt ampli. El nom tècnic de la llum és radiació electromagnètica. I també són llum els rajos gamma, X i ultraviolats, i llum de més baixa energia, com ara la llum infraroja, les microones i ràdio. La llum és el que des dels nostres avantpassats ens ha portat gairebé tot el que coneixem. -Si hi ha tants tipus de rajos de llum, com més instruments i tipus de llum combinem, millor? Sí es l'estudi multirang o multifreqüència de l'univers. Cada tipus de llum és capaç de portar-nos un tipus d'informació diferent, ens parla d'objectes o processos diferents. Els raigs infrarojos poden travessar nebuloses per ensenyar què s'amaga al darrere, amb infrarojos podem veure com neixen estels al darrere de la nebulosa. I per tant intentem utilitzar-la en totes les seves modalitats i unir i sumar aquestes observacions fetes per tenir informació global. -Què entenem per telescopi? És un instrument que permet captar llum i concentrar-la per tal de poder realitzar estudis amb ella. Recollir tota la llum que pugui i concentrar-la en un punt. -Com més llum capti, millor és el telescopi? És la clau d'un telescopi. Com que l'univers és immens i els objectes que volem conèixer estan a distàncies bestials la potència és la capacitat de captar aquesta llum que ens arriba afeblida. L'obertura és la característica més important d'un telescopi. És com de gran és el seu ull. A la natura humana, l'ull és com un telescopi: quan es fa fosc la pupil·la es dilata i guanya en obertura per veure-hi més i millor. -Si l'obertura és la clau d'un telescopi, quina funció tenen els augments? I els augments fan molt poca feina, la seva funció no és gens important, el que dona capacitat o limita un telescopi és l'obertura. Tu canviant un ocular o dispositiu en un telescopi pots aconseguir augments diferents. Això només t'ampliaria la llum, però si no l'has recollida bé ja pots ampliar el que vulguis. -I què és la muntura? És important? Sí. Ara que s'han abaratit els preus dels telescopis, la muntura és el que els fa cars, és el peu, el trípode, perquè un telescopi necessita una estabilitat bestial. Per construir un observatori primer es construeix el peu que s'acora a la roca i després es construeix l'edifici de manera que ningú ho pugui tocar mai el peu per no generar vibracions al telescopi. -Com es va inventar el telescopi? Hi ha molta discussió. Hi ha que diu que va ser un alemany, Hans Lippershey, però hi ha estudis que apunten a un gironí, Joan Roget, que l'hauria inventat el 1590. Eren unes ulleres, els telescopis d'aleshores. Dispositius que es van utilitzar a efectes militars o de geografia per veure si s'apropaven per exemple els vaixells enemics. -Qui no el va inventar però va ser el primer a fer-lo servir per mirar el cel va ser Galileu. Galileu és el primer que sabem que l'utilitza com a telescopi. Va fer-ho a començaments del segle XVII. Li va arribar la notícia d'aquest invent, que s'estava utilitzant per distingir naus i tropes llunyanes, i se'n va construir un per mirar el cel. Allà va començar l'astronomia! Se'n va construir diversos i el fa servir per mirar el cel. La novetat és que l'apunta cap al cel i revoluciona l'astronomia. Va veure coses espectaculars. -Què va observar amb els seus telescopis Galileu? Va veure la lluna que l'ortodòxia del moment deia que era un objecte pur que Déu havia posat allà per gaudi nostre. I veu que no era pur sinó ple de cràters, o la Via Làctia, que està formada per milers de petits punts, milers d'estrelles, o els satèl·lits principals de Júpiter orbitant el planeta... i se'n recorda de Copèrnic. I Galileu ho revoluciona tot amb un llibre que el fa popular però que escriu en llatí i que llegeix poca gent. Aleshores per arribar a tothom l'escriu en italià i allà sí que comença a tenir problemes. -Hi ha molts tipus de telescopis. El més conegut segurament és l'òptic... És el telescopi que veu en llum visible. -Però hi ha diferents tipus de telescopis òptics. Els refractors i els reflectors. Els refractors combinen l'efecte de dues lents: la primera és l'objectiu, que va al davant i rep i concentra la llum, i la segona és l'ocular, on es posa l'ull. Els refractors són els que tenen típicament el tub tan llarg, el primer que ens ve al cap, els que van utilitzar Joan Roget i Galileu. L'altre tipus són els reflectors, que utilitzen miralls en lloc de lent com a objectiu, els va inventar Newton. Un telescopi reflector acostuma a tenir un tub més curt però són molt més grans pel que fa al seu ull. -Avui en dia quins són els telescopis científics? Són telescopis reflectors. -Més tipus de telescopis... La llum infraroja és diferent de l'òptica, i calen telescopis infrarojos. També pot ser capturada i concentrada per miralls, de forma que els telescopis infrarojos s'assemblen molt als òptics. Només que la llum infraroja és filtrada en part per la nostra atmosfera, i a més aquí està tot ple d'interferències ja que qualsevol objecte calent emet infraroig. Per aquest motiu, el lloc principal on ubicar un telescopi infraroig és a l'espai, fora de l'òrbita de la Terra. El que es fa és refredar-los fins i tot per sota del fred de l'espai, perquè no hi pugui haver interferència de la radiació infraroja que ells mateixos generen. -Quins són els telescopis infrarojos més coneguts? L'Spitzer de la NASA, que ha estat recentment desconnectat després de 16 anys de servei. L'infraroig necessita estar molt refrigerat perquè qualsevol objecte calent emet infraroig i el podria afectar. I quan se'ls acaba l'heli que porten i que els permet refredar-se el telescopi deixa de poder-se usar. També el Herschel , molt actiu que és un projecte de l'ESA i la NASA. -Com són els telescopis de rajos gamma i rajos X? Ja no tenen la forma típica i estan a l'espai perquè, afortunadament, la nostra atmosfera ens filtra aquesta radiació tan perillosa, ens els tapa molt i no els deixar arribar. Hem de sortir a l'espai, i aquests telescopis són diferents. Aquesta radiació travessa els telescopis normals, de forma que els detectors han de ser especials. -Però les formes de telescopis més familiars en canvi són les dels radiotelescopis Són els telescopis especialitzats que ens sonaran, que són grans discs de forma familiar, per rebre millor la llum en forma de microones o ones de ràdio. La seva forma també ens és familiar: grans discos receptors que concentren les ones en un punt. -Quins exemples de radiotelescopis tenim? El més gran és, des de fa pocs mesos, a la Xina. Té un disc de 500 m entre valls de muntanyes. Tot i que el més famós dels radiotelescopis és el d'Arecibo, a Puerto Rico. Per exemple on es va filmar la pel·lícula "Contact". -Quin és el telescopi òptic més gran que existeix actualment? El més gran encara es troba a l'illa de La Palma. És el Gran Telescopio de Canarias i té un ull (un mirall) de 10,5 metres. Juntament amb ell, els més potents són a Hawaii, a dalt d'un volcà amb una pila de telescopis. Allà hi ha un projecte de construir el que seria el telescopi més gran del món, anomenat TMT, "thirty meter telescope" a Hawaii, al volcà Mauna Kea. Però els nadius han interposat demandes i han impedit la construcció per la força perquè el lloc és sagrat per ells. Si el consorci del TMT ho veu malament, han anunciat que canviaran de lloc i el posaran a La Palma, Roque de los Muchachos. També n'hi ha a Xile. -Tenir telescopis pot portar riquesa a un territori? Poden suposar moltes inversions i atraccions. El Roque i Hawaii són les meques de l'astronomia per la bona visibilitat, llocs alts, amb poques turbulències al voltant. -Aquí a casa nostra un dels telescopis històrics que tenim és el de l'Observatori Fabra... És impressionant, val la pena de visitar. Té un valor històric incalculable. És un òptic refractor. Va ser fabricat l'any 1903 a París i instal·lat al Fabra l'any 1904. Té 6,5 m de llargada, i 38 cm d'ull. -Un dels telescopis més coneguts és el Hubble... És a l'espai des del 1990, ja és vellet i està esperant que el jubilem. Té un mirall de 2,4 m. És el telescopi més important que tenim. El seu substitut serà el James Webb, que té un mirall de 6,5 m i s'enlairarà el 2021 si tot va bé. -De petit et vas fabricar un telescopi a casa... Per la gent que potser té ganes d'intentar-ho... Podem explicar breument com es fa? Han baixat molt de preu però si algú vol practicar us ho explico: Materials: Un tub rodó de cartró; una ampolla buida de plàstic, un microscopi d'estudiant; i una lent convergent del mateix diàmetre que el tub de cartró. Què fem? Es retalla el fons de l'ampolla de plàstic i s'encaixa en un dels extrems del tub, de forma que es pugui moure cap a dins i cap a fora. L'ocular del microscopi va encaixat al coll de l'ampolla. I un estenedor de roba alçat ens farà de trípode! Tatxan! Ja tenim un telescopi!

Guia bàsica per descobrir i construir un telescopi

Gairebé tot el que sabem sobre estrelles i galàxies llunyanes prové d'analitzar la llum que recollim amb telescopis. Joan Anton Català ens explica tot el que cal saber sobre aquests aparells