ELS DOS CERVELLS DELS PROGRAMES ESPACIALS  Hi ha dos homes que van ser els cervells dels programes espacials. Comencem per Serguei Koriolov, un enginyer que havia estat empresonat als camps de treball de Stalin anys abans i que era boníssim. Va ser el pare dels coets soviètics. A partir del seu estudi de les bombes volants V-2 alemanyes va dissenyar els coets que van permetre als soviètics liderar la cursa espacial. Va morir en estranyes circumstàncies l'any 1966 quan l'operaven de pòlips. De la banda dels EUA hi tenim un exnazi: Von Braun, un antic oficial alemany, enginyer i dissenyador de les bombes V-2 que van inspirar Koriolov. El volien tant els russos com els americans. Els americans el van traslladar a treballar amagat de l'opinió pública americana. Es va fer molt poderós i va ser el pare del gran Saturn V, el coet més gran mai fabricat, que va portar l'home a la Lluna.   LA LAIKA  La gossa més coneguda de l'exploració espacial era la Laika... Com és que aquest animal va acabar anant a l'espai? Els soviètics havien donat la sorpresa amb l'Sputnik l'1 l'octubre de 1957, i sense deixar respirar el rival van enlairar, el mes de novembre, l'Sputnik 2 amb el primer ésser viu de la història que va anar a l'espai. La Laika havia estat reclutada als carrers de Moscou i era una bona candidata per la seva resistència i el seu caràcter dòcil. Va estar condemnada a morir des que es va enlairar. La missió no preveia la tornada amb vida de la Laika. L'Sputnik 2 portava provisions només per a 7 dies, i, a més, no portava escut tèrmic, de manera que el destí de la nau era desintegrar-se a les capes altes de l'atmosfera. La Laika va morir a la quarta òrbita, per l'estrès i l'augment de temperatura dins la petita nau.   "L'ACCIDENT" D'ALAN SHEPARD L'exploració espacial no és tan glamurosa com sembla. Ho demostra el que li va passar a Alan Shepard, el primer astronauta americà a enlairar-se cap a l'espai. Ho va fer al maig de 1961. Els soviètics portaven molt avantatge i lideraven la cursa espacial. Iuri Gagarin ja havia anat a l'espai, i la pressió era immensa. Els preparatius del vol de Shepard dins la càpsula Mercury es van retardar. Per esmorzar havia pres un suc de taronja i un cafè. Estava instal·lat dins la nau, dins el seu vestit espacial. Va demanar permís per sortir i anar al lavabo, però l'hi van denegar. I es va alleujar dins el vestit. El vol va ser tot un èxit, tot i que Shepard no va entrar realment en òrbita.   L'ESTRANYA MORT DE IURI GAGARIN L'exploració de l'espai també ha estat envoltada de misteri i secretisme. Per exemple, el que envolta la mort de Iuri Gagarin... Gagarin, el primer home a l'espai, era un heroi nacional a l'URSS. Ell volia tornar a volar però les autoritats no ho veien amb bons ulls, per si tenia un accident. Finalment ho va aconseguir, però el 27 de març de 1968, dalt un caça Mig-15, es va estavellar. L'accident va estar rodejat de la típica opacitat soviètica.   L'ORIGEN DE L'OFICI D'ASTRONAUTA L'ofici d'astronauta no ha existit sempre... A finals del 50 del segle passat, la NASA va publicar un anunci que deia "es busquen astronautes." S'oferia un sou elevat per l'època, i les condicions mínimes eren: ser pilot, estar en excel·lent condició física, tenir entre 25 i 40 anys, no fer més de 180 cm d'alçada i tenir un títol universitari en enginyeria o l'equivalent. Per tant, els candidats havien de ser homes, perquè una dona no podia ser pilot militar per llei. I d'aquest anunci en van sortir els Mercury 7. De 508 sol·licituds, la NASA va reclutar 7 astronautes, anomenats els Mercury 7. A l'ombra, extraoficialment, també s'entrenaven les Mercury 13, 13 dones que la NASA també havia reclutat. Volien saber les capacitats femenines de cara a l'espai, i moltes d'aquelles dones van superar les puntuacions en totes les proves dels seus col·legues masculins. Però el programa es va cancel·lar.     QUI TREPITJA LA LLUNA: ARMSTRONG O ALDRIN? Sabem que la primera persona que va trepitjar la Lluna va ser NEIL ARMSTRONG, però, de fet, no estava clar que hagués de ser ell... Segons el protocol oficial de la NASA, el primer hauria d'haver estat Aldrin. El comandant, en aquest cas Armstrong, sempre es quedava a l'interior de la nau quan, per exemple, es feia un passeig espacial. Aldrin era l'opció òbvia. Per què es van decantar per ARMSTRONG, doncs? La NASA reconeixia en Armstrong uns valors especials que els encaixaven molt. Era civil, humil i molt senzill de tracte. La raó que van donar va ser que la situació de la comporta de sortida feia que Aldrin hagués de passar per sobre del seu company per sortir. A BUZZ ALDRIN, això no li va fer gaire gràcia... Els tres astronautes de l'Apollo 11 no van ser mai amics.   LA CAIGUDA DE L'SKYLAB Va ser la primera estació orbital americana. La van construir amb material reciclat de les restes de les missions Apollo que mai es van enlairar. Des d'aquest punt de vista, va ser un enorme èxit. Però al cap dels anys va perdre estabilitat i es va precipitar cap a la Terra. Ho va fer l'any 1974 sobre el territori d'Austràlia occidental. La regió afectada va imposar una multa de 400 $ als EUA per llençar brossa al camp.   LA SONDA QUE ES VA MAREJAR Si parlem de missions èpiques, hem de parlar de les Voyager. L'any 1977 sortia de la Terra la Voyager 2, una missió destinada a explorar ni més ni menys que quatre planetes, des de Júpiter a Neptú. En el moment del llançament, els seus giroscopis estaven activats, i el cervell de la Voyager es va tornar boig quan el coet va maniobrar a l'espai. La Voyager va pensar que ja era en trajecte espacial i que s'estava desviant, i va enviar ordres als seus propulsors per corregir la trajectòria. Afortunadament, els propulsors estaven inactius. Un cop va arribar a l'espai, va tornar la calma i la missió va ser un gran èxit.   ALGUNES TRAGÈDIES ESPACIALS Acabem amb algunes de les tragèdies que hi ha hagut al llarg de la història, com la de l'Apollo 1 o la Soiuz 1. Els tres astronautes de l'Apollo 1 van morir cremats dins la càpsula quan s'entrenaven. I Vladímir Komarov va morir dins la Soiuz 1 quan aquesta es va estavellar quan tornaven.