El que no sabies del solstici d'estiu

El fet que tinguem estacions es deu a la inclinació de l'eix de rotació de la Terra. El planeta està inclinat uns 23,5 graus i això fa que un hemisferi rebi la llum del sol amb inclinació diferent a l'altre hemisferi, i aquesta situació es canviï al llarg de l'any mentre el planeta gira al voltant del sol. Si el planeta no estigués inclinat, no tindríem estacions. I si estigués molt més inclinat, les variacions estacionals serien extremes. En Joan Anton Català, que ens il·lumina amb la seva ciència a "El suplement", ens ha aclarit més dubtes sobre aquest període fascinant. Per què les estacions tenen durades diferents? És per l'òrbita de la Terra, que és el·líptica. Les estacions no duren el mateix en els 2 hemisferis. L'estiu és l'estació que més dura al nord, 93 dies, seguida de la primavera que en dura 92, la tardor i l'hivern, de 89 dies cadascun. La situació va canviada a l'hemisferi sud. Per què durant el solstici, el sol surt i es pon més al nord? Sovint diem que el sol surt i es pon per l'est i l'oest. Però això passa tan sols durant els equinoccis, a la primavera i la tardor. En el solstici d'estiu, el sol ens surt pel nord-est, i es pon també per nord-oest. El dia del solstici és el que marca el lloc més al nord pel qual surt i es pon. Això fa que el recorregut del sol en el cel sigui llarg i el dia duri més. D'on ve la paraula solstici? "Solstici" vol dir "sol quiet", (sol + sistere = sol que s'atura). Els antics varen notar que quan s'apropa l'estiu o l'hivern cada dia el sol es desplaça més lentament cap al nord o al sud, fins que durant uns dies queda quasi aturat, sortint i amagant-se pel mateix lloc. La inclinació del planeta condiciona la llum i les ombres... En el solstici d'estiu, al migdia, el sol cau perfectament en vertical, i no genera ombres, sobre la latitud 23,5 graus, que correspon a la inclinació de l'eix. A aquesta latitud l'anomenem Tròpic de Càncer i marca el lloc més al nord (sud) en què el Sol pot estar perfectament en vertical. Com més al nord (sud) ens desplacem del tròpic, més baix anirà el Sol. Per tant, a l'equador el sol va força vertical, tot i que no en vertical perfecta. Què és el sol de mitjanit? Aproximadament el dia del solstici d'estiu, el Sol es veu durant 24 hores al Cercle Polar Àrtic. I com és per sobre del cercle, més dies es produirà aquest efecte. Fins i tot a Islàndia o en el nord d'Escòcia, per exemple, hi ha llum tot el dia i es pot veure fins i tot uns dies abans del solstici. És a causa de la refracció de la llum, que fa que puguem veure el Sol per sobre de l'horitzó quan en realitat encara és per sota. El solstici d'estiu és el dia més llarg de l'any? És cert... però això no implica que sigui el dia en què el Sol surt més d'hora i es pon més tard. La raó rau en què orbitem una òrbita que no és circular, i això fa que el Sol dibuixi en el nostre cel una figura en forma de 8 anomenada analema, que fa que el sol s'avanci o es retardi en passar pel mateix lloc al llarg de l'any. Això fa per exemple que enguany, el dia en què el Sol va sortir més d'hora va ser l'11 de juny, i el dia en què el Sol es pondrà més tard , el 22 de juny. La Lluna també juga un paper important en el canvi d'estació? La Lluna crea un efecte amortidor de les variacions de la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, i per tant de les estacions. Aquest efecte es produeix a causa de la fricció de marees entre Terra i lluna, i el resultat és estabilitzar l'eix. Sense lluna, creiem que l'eix aniria patint variacions importants al llarg de milions d'anys, i les estacions haguessin estat molt més extremes, cosa que a la vida no li hagués agradat gens.

El que no sabies del solstici d'estiu

Ja ha començat oficialment l'estiu astronòmic. Amb el divulgador científic Joan Anton Català, descobrim curiositats d'aquest gran moment de l'any