De la reina de Saba al coronavirus

En l'actualitat, al Iemen hi ha dos bàndols enfrontats: són l'exèrcit de l'Aràbia Saudita i els rebels houthis, al nord del Iemen. Recordem que el país té frontera al nord amb l'Aràbia Saudita i que el gegant del petroli, que compta amb aliats de primera línia, com els Estats Units o Israel, és qui realment mana a tota la regió. Els houthis, que es rebel·len contra la dominació de l'Aràbia Saudita, no acaben de rendir-se, mentre que el totpoderós Mohamed bin Salman -que és el príncep que governa a l'Aràbia Saudita- no acaba de guanyar-los amb els seus atacs aeris i amb drons. No els guanya, però mata grans quantitats de població civil. Podria semblar que és un conflicte intern del Iemen, i l'Aràbia Saudita vol posar-hi ordre per evitar desestabilitzar la regió... I seria una bona lectura. Però en realitat hi ha molts més actors involucrats. Per començar, nosaltres mateixos, perquè els atacs de l'exèrcit saudita es fan amb armes comprades als Estats Units i a Europa. També a Espanya. Però hi ha aquí moltes més guerres soterrades: els houthis són xiïtes, i el govern oficial del Iemen i l'Aràbia Saudita són sunnites. És a dir que també al Iemen estan lluitant, per exemple, Israel contra l'Iran. O els jihadistes d'Estat Islàmic i Al-Qaeda també tenen bases al Iemen, i en part per això Europa justifica la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. O fins i tot encara es mouen inèrcies de guerres antigues, com els Estats Units contra la Unió Soviètica. La història explicaria que la reina de Saba tenia una bellesa fora del comú i venia d'un regne que seria l'actual Iemen i inclouria també Eritrea La guerra freda va deixar petjada al Iemen. En realitat eren dos països. El nord -pro-Washington- i el sud, que estava en l'òrbita soviètica. No va ser fins a la desaparició de l'URSS i la caiguda del mur de Berlín que es van reunificar. Però les diferències entre els del nord i els del sud encara persisteixen. I, és clar, és d'imaginar per què tant Washington com Moscou es van fixar en aquest país de mida mitjana, de tan sols 27 milions d'habitants i 500 kilòmetres quadrats... i és pel petroli! L'important és, precisament, l'estabilitat del règim saudita. I el control de l'estret de Bab el-Mandeb, que és part de la ruta del transport del petroli: entre l'Índic i el mar Roig i, després, al Mediterrani pel canal de Suez... El Iemen ho té tot, o està enmig de tot: petroli, guerra freda, jihadistes... Però, en canvi, no se'n parla mai als mitjans de comunicació. Les guerres i la pobresa són poc sexis, la veritat, i el periodisme té una mirada colonialista encara del món. Això fa que el nostre radar es perdi moltes coses. Però el Iemen té coses molt atractives que, de fet, el farien una destinació turística molt interessant si no fos per la guerra. També al Iemen estan lluitant, per exemple, Israel contra l'Iran. O els jihadistes d'Estat Islàmic i Al-Qaeda també tenen bases al Iemen, i en part per això Europa justifica la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. O fins i tot encara es mouen inèrcies de guerres antigues, com els Estats Units contra la Unió Soviètica (Reuters) El Iemen té desert, que sí que ens agrada, com un espai de bellesa natural, i també té de bonic la seva arquitectura tradicional. Són cases com torres. Molt originals de pedra, tova, fusta i maons. Les parets són de color marró i, en canvi, els marcs de les portes i les finestres són blanques, de calç. Com que el Iemen ha estat sempre a mig camí entre les rutes comercials i de coneixement d'Àfrica i l'Orient, ja tenia tècniques arquitectòniques superiors a les europees des dels temps antics. Molt abans que a Europa es poguessin fer cases de dos pisos, al Iemen ja es feien torres i minarets molt alts. Les dones i els homes són famosos per tenir una bellesa especial. Una barreja entre la pell més fosca i les faccions allargades de l'Àfrica de l'Est, especialment d'Etiòpia... gent molt alta i esvelta. Barrejats amb els cabells llargs i suaus propis de les tribus aràbigues. A banda d'apreciacions subjectives (de gustos n'hi ha molts), hi ha la llegenda de l'ascendència comuna de totes les tribus del país... Els iemenites són fills de la reina de Saba. És un personatge mític: no sabem si va existir, però en parla tant la Bíblia com l'Alcorà. I també els textos sagrats del judaisme. La història explicaria que la reina de Saba tenia una bellesa fora del comú i venia d'un regne que seria l'actual Iemen i inclouria també Eritrea. Un regne molt ric, que creia en esperits i en molts déus vinculats a la pluja i els arbres. A la reina de Saba, en haver-li arribat la fama del rei Salomó dels jueus, que era molt savi, va visitar-lo a Jerusalem. El volia conèixer, i li va portar or, plata i pedres precioses... el rei Salomó se'n va enamorar al moment. I ella també. I de la seva relació en sortiria el rei Menelil I, que governaria Saba, i que adoptaria com el seu pare el monoteisme. La reina de Saba" de Goldmark a Budapest Com a llegenda és una bona història, i hi ha obres d'art sacre que reprodueixen aquesta història. I fins i tot pel·lícules, a l'última versió cinematogràfica de la reina de Saba qui la interpretava era Halle Berry. O sigui que ja veus que van triar una actriu molt guapa. I encara que sigui una llegenda, sí que serveix per explicar una realitat històrica posterior, i és que tota la península aràbiga va acabar convertint-se al monoteisme, adoptant una part dels textos sagrats jueus. Encara que qui capitalitzaria aquest moviment, segles després, al segle VI, seria el profeta Mahoma. Pots llegir tots els articles d'en Toni Cruanyes al nostre web.

De la reina de Saba al coronavirus

Ja fa sis anys que al Iemen hi ha bombardejos continuats, però, a més, la població civil ha patit tot tipus de malalties i falta d'aliments