Costa més omplir el cistell en temps de confinament?

Molts oients ens expliquen que han detectat que els preus d'alguns aliments al supermecat han pujat. L'IPC del mes de març al conjunt de l'estat ha estat del 0%. D'una banda hi ha hagut una davallada de la demanda de carburants, la benzina ha baixat de preu, però de l'altra el preu dels aliments s'ha encarit una mitjana d'un 2,2%. A "El suplement" hem parlat amb dos dels nostres analistes de capçalera, en Toni Rodon, doctor en ciències polítiques, investigador a la London School of Economics i la Universitat de Stanford, a Califòrnia, investigador de les ideologies, la participació electoral, la geografia política i els partits polítics i professor de la UPF; i el periodista Jon Sindreu, columnista al Wall Street Journal, màster en periodisme financer i enginyer informàtic. Tots dos col·laboren setmanalment al programa amb "La setmana tràgica" i passen el confinament al Regne Unit. - Durant el confinament hem vist productes que volaven: primer el paper de vàter, després el llevat, o la farina, que diuen que ha pujat de preu. Qui marca el preu dels aliments? Jon Sindreu: els canvis en el preus venen determinats per fluctuacions en el mercat de les matèries primeres. Es mira sovint la borsa de Chicago, on hi ha contractes de futurs estandaritzats de cada matèria primera, i és on els productors i especuladors més o menys es protegeixen o aposten respecte de la direcció del preu dels aliments. I sí que pots veure que el preu final de l'aliment que compres al supermecat depèn de com fluctuï aquesta matèria primera en aquest mercat alimentari que fixa els preus a nivell mundial. El periodista especialista en economia ens explica també que amb les matèries primeres pot passar que la demanda faci pujar una mica el preu, perquè si s'ha d'augmentar la producció pugen força els costos. Si has conreat terres fèrtils per tenir la collita, però et demanen més productes, has d'invertir per conrear més terres. - Aleshores, el que ens costa omplir el rebost no ho fixa ningú, sinó que depèn dels mercats? Jon Sindreu: Si veieu qui s'endú els ingressos de la venda en tota la cadena alimentària, els grangers o agricultors s'enduen vora el 20%, després hi ha un 30% a mans del que anomenem "intermediaris" i després la resta va als supermercats. Els aliments son de molt baix valor afegit i ningú hi fa gaires diners, malgrat que sovint diem que els intermediaris són aquests senyors malvats que exploten agricultors. En alguns països és més veritat que en d'altres. Però ningú es fa ric, ni supermercats ni agricultors, perquè els aliments són productes de baix valor afegit. - El que és evident és que hi ha hagut prestatgeries buides. Des d'un punt de vista sociològic, per què hi ha aliments de què s'ha incrementat tant la demanda? Toni Rodon: aquí al Regne Unit, hi ha uns maleïts hipsters que es dediquen a fer pa a casa, són uns plastes i han fet que no hi hagi farina per a la resta de la població. Si fas un cop d'ull a Instagram veus que tothom està a casa fent pa casolà en lloc de tenir consciència. - A Catalunya, al principi del confinament, sobretot, la gent va anar a comprar menjar en massa. És normal en aquestes situacions, això? Toni Rodon: al Regne Unit encara som a la segona etapa del confinament, a Catalunya esteu a la tercera. Les etapes de crisi tenen normalment tres estadis: els estudis de màrqueting ho marquen així. En el primer la gent compra productes d'higiene, medicaments i bolquers o cremes els que tenen criatures. La segona etapa és la bèstia. Tothom compra i acumula paper de vàter, xocolata, farina, etc. I normalment en la tercera etapa tot es normalitza una mica i la gent comença a adaptar els seus hàbits a estils més saludables. I compren verdures i hortalisses. No hi hem arribat, aquí a Londres, i per això encara hi ha prestatgeries buides. - Acaparar tants aliments és una qüestió de por i supervivència? Toni Rodon: sovint es planteja aquesta reacció com una cosa irracional. Els psicòlegs han fet molta recerca sobre la qüestió. Ha passat d'altres cops, a la crisi de Cuba del 1962, o a la crisi del 2000. Hi ha dos factors: un és el factor individual. La gent té por, incerteses, i es vol preparar per al futur, i compra més del que és normal. El segon factor és el comportament grupal. La idea és que nosaltres fem allò que fa la majoria de la gent. Si vas a un carrer amb dos restaurants, un mig ple i l'altre buit, a quin entraràs? La informació del grup et diu que aquell que està ple és el restaurant més bo. Si la gent comença a comprar paper de vàter i faig com la resta, que en compren un segon paquet I això ho sumes i fa que el paper de vàter s'acabi acabant. - I quan acaparem tant, pot ser que a la llarga es reflecteixi en una pujada de preus? Jon Sindreu: en general, ara veiem que els supermercats no volen canviar els preus de cop. Si fos veritat la llei de l'oferta i la demanda no veuríem prestatges buits i la farina potser valdria 12 euros el quilo. I no està passant, el que passa és que desapareixen els productes. Les coses s'ajusten per quantitats quan la gent vol molt d'un producte. L'economia es caracteritza més per l'estabilitat de preus que per la llei de l'oferta i la demanda. - La crisi económica ja ha començat, marcada d'entrada per la pèrdua de milers de llocs de treball. Aquesta serà pitjor que la del 2008? Jon Sindreu: tothom diu que la crisi serà pitjor que després de la Segona Guerra Mundial. Serà pitjor per la caiguda del PIB. Serà pitjor perquè hem dit que la gent es quedi a casa i hem volgut tancar el PIB. La pregunta és si quan tornem estarem en una situació tan dolenta com el 2008. Jo crec que no perquè aquella va ser una crisi generada per la mateixa economia amb molts problemes derivats, mentre que ara no. Ara bé, quan la demanda cau per qualsevol raó pot alimentar un cercle viciós que no sabem cap on ens pot dur. - Com afectarà aquesta crisi econòmica el consum? I els preus? Jon Sindreu: encara que hi hagi menys demanda, el debat que hi ha entre els economistes és que hi ha gent que diu que com que no produïm hi ha més demanda que oferta, que és molt poca, i per tant tindrem inflació i serà pitjor perquè els governs estan gastant i el Banc Central també, i serà un desastre que farà pujar els preus. Hi ha teories, en canvi, que diuen que en aquesta crisi hi haurà deflació i que la gent no gastarà. En general no hi haurà moviments tan dramàtics com tot això, sinó que els preus potser tendiran a caure una mica. Perquè hi ha empreses que no volen apujar preus i els regulen, com Amazon, que no vol que la gent es pensi que se n'aprofiten, i per tant hi ha empreses que tenen estocs que han de liquidar i abaixaran preus perquè els cau la demanda. Tindrem un període de baixa inflació, una mica de deflació potser, però sense nivells dramàtics.

Costa més omplir el cistell en temps de confinament?

Breu lliçó d'economia amb el periodista Jon Sindreu i el doctor en ciències polítiques Toni Rodon per saber si les últimes setmanes han canviat, i per què, els preus dels aliments