El suplement

Confinats, però més a prop que mai de veïns i veïnes

Al marge d'alguns casos de clar incivisme, el confinament ens està obsequiant amb anècdotes veïnals d'allò més interessants

TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Aquests dies, fer de James Stewart a "La finestra indiscreta", i agafar binocles i posar-nos a observar què fan els veïns, pot ser molt llaminer i entretingut. Si ho heu fet, potser us heu trobat amb la veïna de l'edifici del davant que resulta que és pintora, o amb el del cinquè segona, que improvisa versions d'Oasis amb una guitarra acústica. O potser heu acabat clavant cops d'escombra al sostre perquè el veí de dalt deixi de tocar la flauta hores i hores. Però també hi ha gent que ha passat de no saludar-se a l'ascensor o de només demanar sal a teixir relacions que prometen una continuïtat.

A "El suplement", hem sentit unes quantes històries veïnals que han nascut durant les últimes setmanes. A més, com que ara més que mai cal cuidar també els veïns, hem demanat pautes de bona convivència a l'expert en resolució de conflictes en espai públic, Xavier Pastor. Només perquè sapiguem què podem fer quan les coses de la convivència en comunitat s'allunyen de la germanor més del que seria desitjable.

Un dinar de Pasqua amb dues taules al replà

La Lucía Bravo i la Giuliana Cappelletti, fa deu anys que són veïnes a Vilanova i la Geltrú, i tenen bona relació. La Giuliana és italiana, està a la setantena i des que va quedar vídua viu amb un gos, el Jack. La Lucía en té 35 i viu amb la seva parella, el Javier. Totes dues són periodistes.
La Giuliana és molt religiosa i no va voler passar el diumenge de Pasqua sola, així que va oferir a la Lucía i el Javier dinar junts aquell diumenge.

La Lucía no s'ho va pensar dues vegades: "Ella és italiana, cuina molt bé, i no es pot dir que no a una proposta així". La Giuliana ho tenia clar: "M'han acceptat la lasanya de seguida i han menjat molt bé". La Lucía va completar el menú amb arbequines farcides i les torrades de santa Teresa típiques del sud, la seva terra.

I s'ho van cruspir cadascú des de casa seva, amb les portes de casa obertes de bat a bat, i cadascú amb una taula prop del rebedor i una al mig del replà comú. Diuen que han repetit i la Lucía observa: "Tenim gent a prop i no cal mirar gaire lluny per tenir un detall així amb d'altres persones". 

Confinats, però més a prop que mai dels veïns i les veïnes
 

Un entrenador de futbol personal que ens guia des de la finestra

La Marta Orriols i el seu fill de deu anys sabien que tenien un veí francès que es diu Olivier, però no haurien dit mai que havia jugat a futbol al Montpeller FC i que sempre hauria volgut ser jugador professional. Tampoc s'haurien imaginat que l'Olivier acabaria fent d'entrenador a distància del nen, que també està enamorat del futbol. Quin sistema té aquest Pep Guardiola d'aquesta escala de veïns de Barcelona?

La Marta explica que el seu fill n'està encantat: "El fa córrer, li fa 'fer tocs', tot el que li pot dir un entrenador des d'una finestra a un nen". I la relació, com no podia ser d'una altra manera, s'ha fet més estreta: "Jo d'aquest senyor en sabia ben poc, havíem coincidit a reunions de veïns. Ara hem quedat que quan tot això s'acabi pujarem al terrat i ho celebrarem una mica". I amb uns xuts, suposem!

Confinats, però més a prop que mai dels veïns i les veïnes
 

Tocar la cançó d'aniversari per a un veí des de la finestra

Aquest confinament també està deixant moltíssimes anècdotes musicals, tenen un capítol a part. Aidà Mirall toca el saxo  amb un grup d'amics i coneix el veí del balcó de davant del seu pis de Barcelona, al barri de la Salut. Se saluden sovint, i ara amb el confinament encara se saluden i contacten més.

I va arribar el dia de l'aniversari del veí en qüestió, que va convidar l'Aidà a sortir al vespre a celebrar-ho al balcó, com, va dir, farien uns quants veïns. Quan l'Aidà va sortir, li va demanar que toqués alguna cosa amb el saxo.

"Vaig anar-lo a buscar i va anar sortint gent per tot arreu... Vaig tocar amb gent als balcons i terrasses i fins i tot gent que no em veien però que em sentien". Va tocar l'"Anys i anys", és clar.
 

Quan els veïns de dalt es munten un gimnàs al menjador

De vegades conèixer millor els veïns amb el confinament pot acabar essent un mal de cap… El Marc ens ha explicat que la família de dalt s'ha tornat vigorèxica:  "Primer era més suau, però ara s'estan posant tota la família en forma. Passa a les cinc de la tarda i ho vaig descobrir perquè a les cinc era el meu moment de llegir. Finalment he decidit que jo també faré exercici a la mateixa hora". Molt bé Marc, dos no es barallen si un no ho vol.

Els concerts de flauta infantil, que no deixen llegir o estudiar

Però no totes les històries veïnals tenen un final feliç. La Laia Jiménez té 20 anys i estudia un grau superior, de fet l'estudiaria si no fos pel soroll que fan els seus veïns de l'escala. Ella fins ara patia en silenci. Ara ha confessat: "No sabia que tenia tants nens al meu bloc". Viu a Badalona en un bloc amb molts pisos, que tots donen a un mateix pati interior que ressona molt. Els nens s'avorreixen molt tot el dia tancats i sovint surten al balcó per parlar entre ells. El pitjor de tot és quan un treu la flauta i comença a tocar, perquè els altres s'hi sumen i fan un concert de flauta que no la deixa estudiar.

Confinats, però més a prop que mai dels veïns i les veïnes
 

 

Consells per resoldre millor els conflictes veïnals durant el confinament

La Laia segurament no és l'única que aquests dies està vivint situacions incòmodes i una mica conflictives amb els veïns. De fet, moltes comunitats de veïns han hagut de gestionar problemes que han tingut aquests dies. Ho hem preguntat a Xavier Pastor, especialista en gestió de conflictes públics. I d'entrada ho té clar: "Us haureu d'organitzar", per exemple, en el cas de la Laia, seria bo pensar: "Tots hem sigut petits i ens hem de posar a la pell dels altres".

-És millor ignorar el problema o mirar de solucionar-lo? 
El millor, segons Pastor, és mirar d'explicar les nostres necessitats i sempre actuar amb serenor, no culpabilitzant a ningú i intentant expressar-nos de la millor manera.

-Hem d'anar a picar a la porta del veí conflictiu i parlar-hi en persona?
Tot és més senzill, si volem prevenir relacions conflictives, sobretot ho facilita molt si ja tenim alguna relació prèvia.

-I si no ens coneixem d'abans? 
La tecnologia també és important en aquests casos. Tenir una eina com el whatsapp pot ajudar a comunicar-se.

- Què passa si el veí és poc receptiu?  Si no ens obre la porta?   
Si el veí no és receptiu és perquè alguna cosa no s'ha fet del tot bé, que no hem trobat el lligam, la manera que ens escolti o es posi a la nostra pell. Una solució pot ser, diu aquest expert en conflictes veïnals, buscar un veí que cau bé a tothom. En moltes comunitats aquesta figura existeix. Xavier Pastor aconsella: "Recomano buscar un veí, sempre hi ha un veí a l'escala que tothom més o menys coneix i té bona relació amb tothom, pot fer de mediador informal".

I molta paciència i empatia. Potser al final de tot aquest capítol haurem fet noves relacions que ens acompanyaran i ajudaran en el futur, o, si més no, haurem après i adquirit noves habilitats comunicatives.

ARXIVAT A:
Coronavirus

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut