10 claus per entendre què són i com funcionen els virus
Com es transmeten? Per què muten? Recopilem què en sabem amb el divulgador científic Joan Anton Català
10 claus per entendre què són i com funcionen els virus
El suplement

10 claus per entendre què són i com funcionen els virus

Com es transmeten? Per què muten? Recopilem què en sabem amb el divulgador científic Joan Anton Català

Actualitzat
TEMA:
Ciència
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

1. Què és? Un virus és un agent infecciós microscòpic molt bàsic. La seva estructura la formen cadenes d'ADN o ARN, que és el material genètic del virus, que estan rodejades de proteïnes que protegeixen aquest material genètic. El Premi Nobel de Medicina Peter Medawar els resumeix com un "conjunt de males notícies envoltades de proteïna". Des d'aquest punt de vista, es considera que un virus no és un organisme viu perquè no disposa de mecanismes reproductius. De fet, només es pot reproduir quan s'infiltra en una cèl·lula.

2. Com és de gran? La seva mida és petitíssima. Són molt més petits que els bacteris, que sí que són organismes vius. Per exemple, el virus de la pòlio és 10.000 vegades més petit que un gra d'arròs.

3. Com funcionen? El virus necessita entrar dins una cèl·lula per raptar-la i obligar el seu mecanisme de replicació a treballar per a ell. El procés d'infecció progressa en tres etapes: 1) El virus s'adhereix a la membrana cel·lular; 2) el virus penetra dins la cèl·lula; i 3) el virus destrueix la seva pròpia capa protectora per alliberar el seu material genètic dins la cèl·lula.

10 claus per entendre què són i com funcionen els virus

 

4. Com es reprodueix? Un cop dins la cèl·lula, el material genètic del virus l'obliga a fabricar les proteïnes que el virus necessita per formar còpies de la seva estructura. Aquest procés de fabricació de proteïnes és un mecanisme que les cèl·lules ja utilitzen constantment per crear proteïnes del nostre cos, però el que fa el virus és canviar aquestes instruccions que funcionen a través d'un missatger anomenat ARN missatger.

5. Quants virus existeixen? Són les entitats biològiques més abundants de la natura. Els experts estimen que hi pot haver més de 10 quintilions de virus de tot tipus a la Terra. Si es poguessin posar un rere l'altre, formarien una cadena tan llarga com la nostra galàxia.

6. Tots ataquen el mateix tipus de cèl·lules? Afortunadament, la gran majoria d'aquest exèrcit de virus és inofensiva per als humans. Moltíssimes espècies de plantes i animals tenen els "seus" virus específics que els ataquen. Afortunadament, els virus més letals tenen nivells de transmissió relativament baixos.

 

7. Quan temps sobreviuen fora de les cèl·lules? La seva supervivència és variable, depenent del tipus de virus. N'hi ha que sobreviuen poquíssim, com el de la sida, que necessita un contacte realment pròxim per transmetre's. Altres, com el coronavirus SARS-CoV-2, sembla que pot ser estable durant hores o dies.

8. Com es transmeten? No tots els virus es transmeten de la mateixa manera. El refredat, la grip o la Covid-19 es transmeten per petites gotetes alliberades en respirar, esternudar o tossir. Altres, per contacte amb objectes sobre el quals el virus sobreviu un temps. Altres són transportats per insectes, com el que genera la febre groga.

9. Virus que muten. Per què? Les mutacions són errors en el procés de replicació a les cèl·lules. La gran majoria d'errors no progressen, però de tant en tant una mutació pot generar una variant del virus, cosa que fa que els nostres anticossos fracassin. Les mutacions també poden fer que un virus pugui saltar d'una espècie a una altra.

 

10. Quin paper han tingut en l'evolució? Curiosament, es creu que han tingut un paper fonamental obligant a evolucionar una espècie infectada. També han funcionat com a elements de la selecció natural fent que les espècies menys resistents desapareguin. En altres paraules, som aquí i som de la forma que som, entre altres coses, gràcies als virus que han actuat al llarg de milers de milions d'anys.

ARXIVAT A:
Ciència

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut