Capítol extra: Què se n'ha fet, dels protagonistes?
Capítol extra: Què se n'ha fet, dels protagonistes?

Capítol extra: Què se n'ha fet, dels protagonistes?

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Han passat 28 anys des del dia que van segrestar Maria Àngels Feliu al garatge de casa seva. Aquest podcast reconstrueix el relat i mira de dissipar molts mites que encara corrien per l'imaginari col·lectiu. Si heu arribat fins aquí, segurament us preguntareu què ha passat amb els implicats. No us podíem deixar amb el dubte. 

Maria Àngels Feliu

Maria Àngels Feliu va estar tancada 492 dies en un forat amb unes condicions d'insalubritat extremes. No tenia espai per posar-se dreta ni caminar i no va veure la llum del sol. Això durant més d'un any. 

No només va sobreviure, sinó que sempre ha seguit lluitant per recuperar-se físicament i emocionalment. Però una experiència com aquesta deixa marques inesborrables, com explica el seu advocat, Carles Monguilod: 

"El doctor Bardalet, forense ara ja jubilat, va descriure en la senyora Feliu unes seqüeles, físiques i psíquiques que quadraven perfectament amb les que es descrivien en les persones alliberades als camps de concentració nazis."

La periodista Tura Soler va cobrir tot el cas. També de la Garrotxa, Soler s'ha trobat la Maria Àngels Feliu comprant el pa o posant benzina. El principal objectiu de la farmacèutica, diu la periodista, és estar lluny del focus mediàtic i fer una vida com més normal millor:

"La Maria Àngels és una persona serena, tranquil·la, que sempre et pregunta per la teva família i com estàs. No ha deixat mai de treballar a la farmàcia, fent les seves fórmules i atenent els seus clients. Ella sempre ha volgut fer vida normal, aquella normalitat que algú li va robar en un segrest totalment injust."

No només ha seguit fent la seva feina, sinó que, segons el seu advocat, la Maria Àngels no mostra ràbia ni rancúnia pel que li van fer. Almenys, en públic.

I els segrestadors?

L'agent municipal Toni Guirado va ser condemnat a 22 anys de presó i a 5 més d'allunyament d'Olot, la mateixa pena que Ramon Ullastre. 

A Sebastià Comas, Iñaki, el carceller, el van condemnar a 17 anys de presó. Se li va atenuar la condemna per haver alliberat la farmacèutica. En una entrevista TV3, Comas explicava com ha refet la seva vida 25 anys després del segrest. 

Per últim, José Luis Paz, el "Pato", que també va estar involucrat en el cas de manera activa, va ser condemnat a 14 anys de presó. 

Tots ells han complert la seva condemna, fins i tot la d'allunyament d'Olot. Ara ja tenen llibertat per moure's i poden anar, si ho volen, fins a la capital de la Garrotxa.

Joan Casals i Xavier Bassa, els dos homes que van ser empresonats i acusats d'haver mort la Maria Àngels, van pagar els plats trencats de la pressió política i mediàtica, com recorda Ignacio Rubio, l'advocat d'ofici que va defensar Casals:

"La relació amb el jutge Pinsach va ser difícil. Crec que el jutge estava pressionat per la premsa i la política. Hem de pensar que, llavors, la família Feliu tenia molt de pes en el govern de Catalunya i en el govern municipal d'Olot."

Finalment i per sorpresa de tothom, la Maria Àngels va aparèixer de cop en una gasolinera de Lliçà de Vall. Va quedar demostrat que Casals i Bassa eren innocents. 

No va ser fins al març de 1999, set anys després, que el món posaria cara als responsables del segrest. El judici encara trigaria tres anys més, fins al novembre del 2002. 

El judici

Aquell va ser el primer judici d'Espanya que es va retransmetre per senyal institucional i en rigorós directe. L'expectació era màxima. I és que era el judici del segrest no terrorista més llarg de la història d'Espanya. 

 

El judici va ser llarg i complicat. Un dels moments decisius va ser quan Maria Àngels Feliu va haver de pujar a la tribuna a declarar. Durant el seu captiveri mai s'havia atrevit a mirar els seus segrestadors, però al judici ho va fer. El seu gest, ple de coratge i dignitat, va deixar estupefactes el seu advocat i els membres del tribunal. 

Però la dignitat de Maria Àngels Feliu no s'acaba aquí. No va voler cobrar cap indemnització dels segrestadors; alguns d'ells tenien fills petits. Tot i així, va rebre una quantitat important de diners, que va donar a l'Hospital de la Caritat d'Olot. 

La sentència, amb data 10 d'abril del 2003, té 163 pàgines. La podeu consultar en aquest enllaç

Més enllà de condemnes o indemnitzacions, tothom té al cap una pregunta: Com va poder sobreviure 16 mesos tancada en un forat? El seu advocat, Carles Monguilod, només s'ho explica pel fet que és una "dona excepcional": 

"Qualsevol de nosaltres, n'estic segur que s'hagués pogut tornar, literalment, boig."

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut