La notícia s'escampa com la pólvora als mitjans. La Maria Àngels és conscient del que li ha passat escoltant la notícia a la ràdio.

Des del segrest fins que la informació es fa pública, la Maria Àngels no s'ha mogut, literalment. Porta un munt d'hores completament quieta. D'estar-se tantes hores ajupida i ajaguda li feien mal les cames, sobretot els genolls.

Ramon Ullastre, un dels segrestadors, li porta aigua i un entrepà. Distorsiona la seva veu amb un aparell, i simula que hi ha diverses persones, però a la casa només hi és ell. Sebastià Comas, àlies "Iñaki", aquell dia havia anat a fer de cambrer a Vidrà.

El joc de les trucades

El 21 de novembre, la família de la farmacèutica rep dues trucades; és gairebé impossible entendre res. Al final d'una de les trucades s'intueix una frase: "Si hay policía, no hay trato."

Les trucades es multiplicaran, mentre la família Feliu es desespera. La Guàrdia Civil intentarà comprovar totes les informacions que els arriben, però, lluny d'ajudar, l'única cosa que passa és que creix el caos.

Al "garito", la nit es va fer llarga i la Maria Àngels la va passar, una altra vegada, arraulida en un racó. Està damunt d'un matalàs d'espuma col·locat sobre un palet de fruita.

Només han passat 48 hores i el segrest ja és en boca de tothom. La Guàrdia Civil desplaça a Olot pràcticament tots els homes de l'àrea d'informació de la comandància de Girona i alguns procedents de Barcelona.