Porten la Maria Àngels a casa de Ramon Ullastre, a Sant Pere de Torelló. Amb l'ajuda de Sebastià Comas, cambrer de Vidrà, la baixen al soterrani. Allà hi ha un petit gimnàs, una diana per fer pràctiques de tir, un terrari amb serps i un armari encastat que amaga un forat excavat a la paret: la presó de Maria Àngels Feliu durant 16 mesos.

El soterrani no era pas un amagatall secret. Agents de la policia local de Torelló, amics de Ramon Ullastre, hi anaven sovint. També agents de la Guàrdia Civil de casernes de la zona. Ullastre, el guardabosc, era un home ben connectat.

Amb el cap tapat amb una caputxa, embolicat amb cinta d'embalar i coberta amb una manta, tanquen Maria Àngels Feliu al "garito", com ella mateixa l'anomenava, i tanquen amb dos tombs de clau.

L'únic pensament de la farmacèutica és no veure els seus segrestadors:  

"Si no els veig les cares potser no em voldran matar"

Eren tres quarts de dues de la matinada del 21 de novembre de 1992. Maria Àngels recorda l'hora perquè al soterrani hi havia una ràdio amb una emissora en castellà.

Els segrestadors volien fer-li creure que era lluny de casa. De fet, fins i tot li van voler fer creure que eren membres d'ETA i que eren a França.

Maria Àngels Feliu tenia 34 anys i era mare de tres fills. Era la filla petita de l'empresari Tomàs Feliu de Cendra. Els segrestadors la van triar perquè consideraven que la família tenia diners i no li costaria pagar el rescat.

A Olot comença el setge policial. Agents locals i Mossos d'Esquadra buscaven el cotxe de la farmacèutica. La Guàrdia Civil havia demanat reforços per poder fer més controls a les carreteres.