Capítol final: La confessió
Capítol final: La confessió

Capítol final: La confessió

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La policia local d'Olot està en el punt de mira i l'alcaldessa, Isabel Brussosa, convoca una roda de premsa per donar suport al cos, i exigint presumpció d'innocència i defensant els seus funcionaris. Brussosa està enfadada amb la jutgessa i amb els investigadors, perquè no li han volgut explicar res, i amenaça amb accions legals contra qui faci afirmacions aventurades. Estem al març del 1999, any electoral al municipi.

"El Punt" i el "Diari de Girona" publiquen que un dels municipals presumptament implicats en el segrest ja és mort. L'altre hauria estat denunciat per una veïna poc dies després de la desaparició de Maria Àngels Feliu. Només faltava donar el nom de Guirado, però qui el coneixia sabia perfectament que es tractava d'ell.

Un micròfon amagat i molta psicologia porten Guirado a la confessió el 10 de març del 1999. En una conversa amb el cap de la Policia Local, Josep Torrent, Guirado reconeix la seva participació en el segrest de la farmacèutica.

Cau Guirado i, com fitxes de dominó, la resta dels implicats, entre els quals Iñaki, el carceller de Maria Àngels Feliu.



Després de 7 anys, aquella nit, totes les peces del trencaclosques van encaixar.

El judici i les condemnes

Quatre anys després de la confessió, el 10 d'abril del 2003, es dicta sentència. Toni Guirado i Ramon Ullastre són condemnats a 22 anys de presó, i a 5 més d'allunyament d'Olot. A Sebastià Comas, Iñaki, se'l va condemnar a 17 anys de presó.

Per a Montserrat Teixidor, dona d'Ullastre, la condemna va ser de 18 anys, i José Luis Paz, "Pato", va ser condemnat a 14 anys de presó. Xavier Bassa i Joan Casals van ser absolts.

Tots els condemnats han complert les penes, fins i tot les d'allunyament. Des de la presó, a la seva manera, van demanar perdó a la Maria Àngels. A dia d'avui, tots ells han pagat el seu deute amb la societat

 

Però el judici i la condemna poden no rescabalar tot el patiment causat, si més no l'emocional, com recordava Maria Àngels Feliu, durant la seva declaració davant del tribunal:

"El que em fa més por és tornar a caure en els atacs d'angoixa. Em preocupen les lesions dels meus fills i els 10 anys de vida que m'han fet perdre"

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut