Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Capítol 20: El policia que decideix parlar

Actualitzat

Un cop alliberada Maria Àngels Feliu, què passa amb els segrestadors? Guirado i Zambrano gairebé no parlen entre ells i procuren que no se'ls vegi junts. El Pato, a Camprodon, viu pensant que en qualsevol moment el detindran, però qui dia passa any empeny.

L'endemà mateix de l'alliberament, Ramon Ullastre decideix destruir la principal prova inculpatòria: el "garito". El transforma en un garatge amb una rampa. Les obres no van cridar l'atenció perquè pràcticament tots els seus veïns havien fet el mateix anys abans. Les serps van passar a viure en una caseta al jardí.

La investigació continua, en part, gràcies a la prodigiosa memòria de Maria Àngels Feliu. Basant-se en les seves descripcions i tots els detalls que dona en les seves declaracions, la Guàrdia Civil obre l'anomenada operació Omega per trobar la ubicació del forat on va estar tancada.

Passen les setmanes i no hi ha cap novetat fins que hi ha un gir inesperat. Entra en escena el policia municipal d'Olot Rafael García Camargo, aquell a qui, l'any 1991, un any abans del segrest, Guirado havia proposat guanyar molts diners "ficant un ocellet en una gàbia". Dos anys després, el 1993, el municipal Zambrano va confirmar a Camargo que "allò ja s'havia fet".

 

Rafael García Camargo veu Guirado deprimit i, ves per on, decideix -ara sí- parlar amb Manuel Gómez Paz, el seu cap a la policia municipal d'Olot. La informació es trasllada a la Policia Nacional -les relacions amb la Guàrdia Civil no són bones- i al fiscal Garzenmüller, que desestima la línia d'investigació.

El temps va passant. Els segrestadors fan la seva vida i la Maria Àngels, a contracor, es deixa entrevistar seguint els consells de la Guàrdia Civil, que creia que, si sortia a la tele, potser hi hauria algú que recordaria alguna cosa.

Una d'aquestes entrevistes es va incloure al reportatge "Operació Omega" de Televisió de Catalunya.

El reportatge es va emetre el 1996 i recopilava tota la informació disponible fins al moment. Era un intent indirecte de cridar l'atenció dels ciutadans i que es poguessin trobar pistes per enxampar els veritables segrestadors.

Al reportatge s'hi especificava la zona que tenia delimitada la Guàrdia Civil. El poble que es destaca al mapa és, justament, Sant Pere de Torelló. No anaven gens desencaminats.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut