El segrest de Maria Àngels Feliu és el segon que hi ha a Olot en un segle i el primer de l'estat espanyol en què se segresta una mare de família.

El cas ha agafat importància en altes esferes institucionals. La infanta Cristina, que havia passat per Olot a inaugurar una mostra internacional de pessebrisme, fa arribar el suport de la Casa Reial. 

La família Feliu, a través del detectiu Vélez Troya, suplica als segrestadors que truquin a un número que surt publicat, ben gros, a tots els mitjans. Només hi truquen vidents.

Per acabar-ho d'adobar, el 18 de desembre, Vélez Troya ofereix 5 milions de pessetes per a qui doni una pista fiable, i una recompensa de 20 milions més per als segrestadors si deixen la Maria Àngels en llibertat. 

El detectiu creu que els segrestadors són de la zona i que la Maria Àngels és ben a prop. També afirma que els segrestadors no són professionals i aquesta circumstància el fa témer per la vida de la farmacèutica.

L'anunci de la recompensa dispara les trucades i els intents de cobrament falsos. Un estafador convenç la família de tenir informació del segrest i aconsegueix que li donin 100.000 pessetes. És detingut.

Ha passat un mes i dos dies des del segrest. És 22 de desembre, dia de la loteria nacional. Aquell any, a Olot, van créixer molt les vendes de dècims. Els experts en populismes diuen que hi ha la creença que, si en un lloc hi ha hagut una desgràcia, després hi toca la loteria. Quines coses té la bèstia humana, oi?  Però no, a Olot no va tocar.