Ullastre i Guirado semblen tocats per una vareta màgica que els fa escapar de la mirada dels investigadors. Però això no durarà gaire. La primavera del 1997, cinc anys després del segrest i quatre després de l'alliberament, Carme Puig, exparella del policia nacional Rafa Márquez i cap de premsa de la subdelegació de Girona, decideix fer neteja de calaixos. Troba un informe policial, escrit a mà, amb les declaracions de l'agent municipal Rafael García Camargo. El seu testimoni apunta a la implicació d'Antoni Guirado en el segrest de la farmacèutica. Aquest fil, anys després de ser descartat, arriba a la Guàrdia Civil, que comença a investigar seriosament Guirado. Mentrestant, a Olot, Maria Àngels Feliu mira de refer la seva vida. Després de sis mesos més o menys tranquil·la, el patiment de tot el que ha viscut comença a fer forat. Els rumors i les calúmnies sobre el seu segrest no l'ajuden gaire, especialment l'acarnissament d'algunes cadenes privades, que arriben a dir que es va segrestar ella mateixa.   El 3 d'abril del 1998 arriba a Olot Pilar Castillo Gonzalo, una noia jove de Saragossa, que té en la capital de la Garrotxa el seu primer destí judicial. La jutgessa s'assabenta de l'existència de l'informe amb les declaracions de García Camargo, informe que no consta al sumari. Pilar Castillo té molts dubtes sobre la reobertura del cas. Si les acusacions contra agents de la policia local són falses, es posarà tot Olot en contra. Sent un cas mediàtic, la jutgessa, que és molt tímida, sent aversió a convertir-se en el centre de totes les mirades. Tot i les reticències, el febrer del 1999, Pilar Castillo tira endavant i reactiva el cas. Han passat set anys del segrest i encara no està resolt. Aquesta cronologia del diari El Punt recull els fets més significatius després de l'alliberament de Maria Àngels Feliu.
