El 18 de febrer del 1994, l'Audiència de Girona ratifica l'ordre de processament contra Xavier Bassa i Joan Casals, i els acusa de tràfic de drogues i de detenció il·legal. Casals comença una vaga de fam per denunciar la injustícia de què és víctima. Aquell febrer, tot i els intents per impedir-ho, Tele 5 emet l'entrevista on Evangelista es reafirma en la seva versió que Maria Àngels Feliu és morta. La indignació creix a Olot per l'oportunisme tant del delator com de la cadena privada. Les coses no acabaran bé per a Evangelista: Com més parla, menys quadra la seva versió.   Els segrestadors, mentrestant, continuen sense saber com sortir de l'entrellat i és Sebastià Comas, àlies Iñaki, qui pren una decisió. La nit del 26 de març deixa en llibertat Maria Àngels Feliu en un polígon industrial de Lliçà de Vall. Les cames no li responen i està molt cansada, però la Maria Àngels aconsegueix arribar a una benzinera situada a l'N-152. És el treballador de la benzinera qui avisa la Guàrdia Civil. La notícia que l'han trobada amb vida no triga a córrer i una munió de periodistes envaeixen Olot.   Després d'un reconeixement mèdic a l'Hospital de Sant Pau, la Maria Àngels torna a casa. Han passat 492 dies.
