El jutge d'Olot, Santiago Pinsach, se sent, en bona part, responsable que no hi hagi resultats en la investigació de la desaparició de Maria Àngels Feliu. Pinsach és un home jove, natural de Llagostera, no gaire lluny de Girona, i que tenia a Olot el seu primer destí judicial. La inquietud el porta a aferrar-se a la hipòtesi que assenyalava Joan Casals i Xavier Bassa com a presumptes implicats, i ordena que els punxin el telèfon. Mentrestant, el 27 de juliol del 1993, el segrest de Maria Àngels Feliu supera un altre rècord. A casa de la farmacèutica, el seu marit, Paco Pérez, i els seus fills de 2, 3 i 5 anys resisteixen com poden. Amics i familiars s'ocupen de la canalla per fer-los el periple més suportable. Al forat, la Maria Àngels enyora els seus fills i s'enfonsa en la tristesa. Demana unes tisores per tallar-se els cabells i li deixen rentar-se el cap per primer cop.   Al setembre de 1993, quan encara no feia un any del segrest, el jutge Pinsach, davant la falta absoluta de proves sòlides, decreta l'arxiu provisional del cas. La Policia Nacional, pel seu compte, rastreja la Vall d'en Bas seguint les instruccions d'una vident. La Guàrdia Civil es resisteix a abandonar el cas, però el fil d'Evangelista està estancat. Els segrestadors continuen completament callats. Guirado i Ullastre no parlen entre ells i no s'atreveixen a trucar a la família Feliu.
