Maig de 1993. Han passat sis mesos del segrest i entra en escena un home, un tal Francisco Evangelista, que provocarà un terrabastall. Diu que té molta informació sobre el segrest d'Olot. Tomàs Feliu fill, Joan Capdevila i el tinent Jiménez Cervera s'entrevisten amb ell a Albacete. Evangelista assenyala com a segrestadors Xavier Bassa i Joan Casals. Les pistes són escasses. El governador civil de Girona, Pere Navarro, fins i tot ha insinuat que la farmacèutica potser no està segrestada, o que podria estar en mans de la màfia italiana. Desprès de tantes setmanes sense cap avenç en la investigació, per a la Guàrdia Civil i per a la família, una informació tan concreta com la d'Evangelista és considerada molt important. La UCO, un grup d'elit de la Guàrdia Civil integrat pels que estan considerats els millors investigadors del cos, comença a seguir aquest fil. Però els vertaders segrestadors no són dos, sinó cinc. Toni Guirado i Pepe Zambrano, dos policies locals d'Olot; José Luis Paz, "Pato", veí de Camprodon; Ramon Ullastre, un vigilant de seguretat de Sant Pere de Torelló que és qui la té al soterrani de casa seva, i un cambrer que es diu Sebastià Comas i que és qui porta menjar cada dia a la Maria Àngels fent-se passar per un sevillà de nom "Iñaki".   A l'estiu del 93, els investigadors de la UCO intenten esbrinar coses de Casals, de Bassa i del delator, Francisco Evangelista, que no vol signar cap denúncia per escrit contra els seus exsocis. El tinent coronel Carrascosa, el màxim responsable de la UCO, no les té totes amb aquell testimoni. No se'l creu. Evangelista n'és conscient i se'n va amb la pel·lícula a la Policia Nacional que, només per fotre la Guàrdia Civil, li fa cas. Mentre els experts de la Guàrdia Civil investiguen amb poques ganes i la Policia Nacional vol passar la mà per la cara a la benemèrita, la Maria Àngels rep uns visitants que li amargaran (encara més) la vida: formigues Els insectes eren una tortura per a la farmacèutica que, en aquells moments, encara estava la major part del temps a les fosques i, per tant, no sabia per on li pujaven. Només notava com li picaven per tot el cos.
