El 29 de desembre, la cunyada de Maria Àngels Feliu rep una trucada a casa seva. És una gravació amb la veu de la segrestada. La trucada es dona per bona, però no hi ha instruccions. Tot i que s'ha enregistrat, no s'ha pogut localitzar i no hi ha manera d'avançar ni en la investigació, ni en el pagament del rescat. Entrem al 1993. La Garrotxa s'omple de caçarecompenses. A la funció dels Pastorets que es fa a Olot el dia 3 de gener, l'arcàngel Sant Gabriel demana al nen Jesús que ajudi a trobar una pastoreta desapareguda, i que digui als que la retenen que l'alliberin. Passa la vigília de Reis, un moment molt dur per a la Maria Àngels; troba molt a faltar els seus fills, el petit té només 2 anys.   Els Feliu, cansats de la falta d'avenços, acomiaden el detectiu Eugenio Vélez Troya i contracten l'empresa anglesa Control Risk. Els seus especialistes fan un informe i constaten que malament que s'han fet les coses. El 21 de gener del 1993 es compleixen dos mesos del segrest. Pocs dies després, el 27 de gener, passa una cosa que deixa Espanya en estat de xoc: Troben assassinades tres noies d'Alcàsser. El Ministeri de l'Interior dona l'ordre perquè aquesta investigació sigui prioritària i Olot es buida d'agents de la Guàrdia Civil. El cas de les noies fa que el segrest passi a un segon pla. Amb Alcàsser, l'anomenada "teleporqueria" es converteix en la reina del "prime time". Passen els dies i les setmanes. Som a principis de març i neva. Amb el desgel, s'inunda el forat on està tancada la Maria Àngels i, amb els problemes amb l'aigua, s'acaba la foscor total. Han passat 4 mesos.
