El retorn a classe més estrany i emocionant de tots

Ha arribat el dia. Per fi, sis mesos després, tornen a obrir les escoles. Arrenca el curs 2020-2021. Més d'un milió i mig d'alumnes fa sis mesos que no trepitgen l'escola: l'espai on, fins que va aparèixer el coronavirus, passaven més hores al dia. Una part essencial de la vida dels alumnes. Sis mesos sense seguir un horari d'assignatures, sense sortir al pati, sense passar llista i sense fer classe. Però, sobretot, sis mesos sense aquest element indispensable de cohesió social i d'escut contra les desigualtats que és l'escola. I tant que hi ha nervis, avui! Nervis i emoció. I moltes ganes de tornar-hi, d'abraçar els companys, de conèixer la tutora nova... Els nens i les nenes han viscut un confinament duríssim: un dels més estrictes de tot Europa, que ha sacsejat la vida de les famílies, dels mestres i dels directors. Les escoles van ser les primeres a tancar i són -avui- les últimes a obrir. Un despropòsit que ha demostrat amb quina facilitat oblidem que l'educació és un pilar de la societat. L'escola que es trobaran d'aquí una estona, quan hi tornin, no serà la mateixa que recorden. Segurament hi hauran d'entrar per una porta diferent, i no tots alhora, com abans, sinó per torns. Seuran en aules menys atapeïdes, conviuran més hores amb els mateixos companys i tot serà una mica estrany. Però, què no ha estat estrany des del mes de març? La canalla, un cop més, ens regala una lliçó: tant se val com sigui de complicada la situació, el que importa és ser-hi. Tant és si han de portar mascaretes, rentar-se les mans cada cinc minuts o fer grups diferents dels que tenien. Tornen a l'escola. I només això ja els fa feliços. Prenguem-ne nota, els adults. D'aquesta capacitat de gaudir de les coses que importen i d'aquesta capacitat d'adaptar-se a unes circumstàncies adverses. Tant de bo la il·lusió que avui desprenen els més petits s'imposi a la "gran cerimònia de la confusió" que, com descriu el pedagog Gregorio Luri, ha envoltat aquest inici del curs escolar.