Un restaurant caníbal a Berlín

El pollastre: el plat estrella de Nadal i, antigament, de luxe

Aquests dies se celebren per tot el país algunes fires dedicades al pollastre per comprar l'esgarrapapallers de cresta important, el revingut capó o la delicada polla que s'haurà de rostir el dia 25
Toni Massanés, Fundació Alícia Actualitzat

Una d'aquestes fires és la del Gall de Vilafranca del Penedès. Possiblement, la més antiga de Catalunya i ves a saber si del món mundial! Enguany se celebra el 15 i 16 de desembre, sempre pels volts de Sant Tomàs. Aquesta és l'edició 354!

A la fira hi ha mercat d'aviram (on pots comprar el gall sacrificat, plomat i tallat, si ho desitges), concurs-exposició de raça de gallines penedesenques i del millor color de closca d'ou! També hi ha mostra gastronòmica, mercat d'artesania i moltes activitats per fer en família: contacontes, taller de pintura, taller de decoració d'aliments, de cistelles de vímet per portar els ous... I, és clar, la XXII mostra de bestiari festiu de ploma presidida per en Tomasot i la Ballarica, que si ara no sabeu qui són, haureu d'anar a treure el cap a Vilafranca!!!

Menjar pollastre antigament era tot un luxe

El pollastre era un producte de luxe, no com ara, que alguns en mengem dia sí i dia també. Anys enrere el pollastre volia dir festa grossa. Per Nadal o festa major. El gaudi que produïa es considerava tan gran que no se'n permetia menjar en els àpats dels enterraments. I això que diuen que el "brou de gallina els morts ressuscita". La seva característica era l'excepcionalitat. La dita "val més el farciment que el gall", que vol dir que confonem el que és secundari amb el que és principal, ja denota l'alt valor que tenia. I ara ens fem un fart de menjar pollastre. Proteïna de qualitat, tendra i a bon preu. N'hem de continuar menjant el dia a dia, forma part d'aquesta cuina directament relacionada amb l'alimentació que, per sort i gràcies a la recerca agroalimentària, a casa nostra està ben socialitzada. Ara, de pollastre amb una certa història de vida en continuem menjant poc. Molt poc. Hem de beneir la taula agraint als pagesos que el produeixen amb el seu l'esforç cada cop que el puguem assaborir. I he dit assaborir, que vol dir fixar-s'hi. Descobrir a cada mastegada la textura característica, els sucs diferencials, les aromes exclusives de races amb pedigrí ben alimentades.

Com cuinem el pollastre per Nadal?  

De cara a Nadal si aneu a la Fira, trieu-ne un; feu que us el plomin. Socarrimeu-lo a consciència. Farciu-lo amb salsitxes de qualitat, carn magra i pinyons, tot això passat per la paella. Poseu-hi també tòfona, si podeu; o prunes. I rostiu-lo lentament a la cassola amb oli, llard, alls, ceba, canyella, llorer i vi ranci (o brandi i vi bo.) Una feinada que després assaborirem amb gust...

D'aquí poc ja estarem entaulats per Nadal. Què hem de comprar aquests dies previs?

 

Ens hem de preparar per les festes: menjar d'Advent, lleugeret (mentre no parem d'anar a sopars d'empresa), escarola per amanir (amb quatre pinyons, uns quants llardons i crostons de pa fregit és una mica menys lleugera però és deliciosa), porros, per fer-ne una crema, o un brou amb pastanaga i api. Naps: ben cuinats són deliciosos; remolatxa: també la podem fer en crema o amanida. Trobarem carxofes, bledes i cols.

I de fruita: raïm cada cop menys (el faran arribar fins a Cap d'Any, però), pomes i peres guardades, caquis, magranes, llimones, taronges, mandarines i els codonys, que encara guardem per perfumar.

De peix potser trobareu calamars, sípia i molls... I, és clar, llegum que sempre n'és temps i sempre convé (sobretot si sou vegans)!

I també és temps de caça, per als amants, però no mengem massa carn que s'acosten festes!