El matí de Catalunya Ràdio

Xuan Lan: "La gent urbana necessita el ioga; hem ensenyat al públic que és una pràctica per a tothom"

Xuan Lan guia milers de persones en les seves classes durant aquesta crisi del coronavirus, per donar-los aquell equilibri entre cos i ment que sempre és tan necessari

TEMA:
Salut
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El confinament és una experiència que pot servir per coneixe'ns millor. Busquem maneres de viure i conviure de la millor manera possible, i a això hi ajuda trobar-se bé tant físicament com mentalment.

Xuan Lan, mestra de ioga, viu a Barcelona des de fa 18 anys i des de casa seva fa sessions diàries de ioga online i en directe que segueixen milers de persones. S'ha convertit en un autèntic fenomen mediàtic amb 900 mil seguidors a Youtube i més de 400 mil a Instagram. A "El matí de catalunya Ràdio" hem parlat amb ella.

Tenim la sensació que la gent s'escolta més el cos aquests dies que no pas habitualment...

Totalment, el cos i la ment estan units i si el cos està donant senyals i ens parla és també perquè la ment ens parla. Però normalment no sabem escoltar-lo. Ara que estem a casa, tenim més temps i en perdem menys en el transport i la logística, la gent està practicant més ioga.

Hem de cobrir les necessitats de tothom, és part de la nostra missió de la nostra vocació com a professors de ioga

Xuan Lan:
 

El ioga és una pràctica mil·lenària important dirigida al cos i a la ment...

Exactament, el ioga no és un esport ni un exercici físic sinó que és una disciplina espiritual que uneix cos i ment. La part física és la més visual que ens permet estirar, millorar la postura corporal, ajudar a l'esquena… Però la part més beneficiosa és la mental i emocional. I això quan aconsegueixes unir les dues coses és molt beneficiós. Ara que tenim la Covid-19 o durant tot l'any en moments de més estrès o quan tens emocions i situacions que no saps com gestionar-les.

Xuan Lan:
 

Durant aquesta pandèmia els mestres de ioga esteu treballant molt i amb molt bona resposta. Hi ha més necessitat ara de practicar?

Fa anys que em dedico al ioga en sessions virtuals però aquestes sis setmanes ha estat un fenomen, un boom que jo tampoc m'esperava. Des del dia 'menys 3' que estic treballant, de fet va ser divendres abans de l'inici del confinament. Vaig fer la primera classe en directe per ajudar a la gent en preparar-se. Des d'aleshores he fet classes en directe cada dia en sis setmanes, ara entro a la setena i continuaré, i la gent em segueix cada dia perquè ho necessita.

No som entrenadors personals, no treballem per a enfortir, sinó que hem de cobrir totes les necessitats de tothom, mental i física, les de tots.


En aquests moments gairebé tots els professors i centres feu classes online, però la correcció postural és bàsica en la pràctica de ioga. Com ho treballes?

Això és una labor que hem de fer la gent que tenim experiència en classes presencials i sabem quins son els errors més habituals dels alumnes. Si mai has fet classes és molt difícil fer-ne online perquè estàs fent classes més teòriques. En canvi, si tens experiència en classes online saps quins son els errors habituals i enfoques les instruccions a aquests punts per assegurar-te que la gent ho entengui. Com que fa anys que faig ioga online he après a fer una metodologia per fer-ne i guiar les sessions.

També hi ha qui fa classes de ioga per persones amb mobilitat reduïda, o per a gent que està asseguda en una cadira, o per a nens i nenes. Aquest 'adreçar-se a tothom' és inherent al ioga?

Hem de cobrir les necessitats de tothom, és part de la nostra missió de la nostra vocació com a professors de ioga. Tinc gairebé 300 vídeos al youtube amb moltes pràctiques especifiques. N'hi ha per a persones amb mobilitat reduïda, per a persones que estan sempre assegudes en una cadira, amb limitacions de moviment. Per a nens i nenes no en faig perquè no és la meva formació, però sí que conec a molta gent fent sessions per a ells i elles en directe. No som entrenadors personals, no treballem per a enfortir, sinó que hem de cobrir totes les necessitats de tothom, mental i física, les de tots. Per ajudar-los.

Xuan Lan:
 

Vas gravar fins i tot un petit exercici de meditació dedicat específicament al personal sanitari...

Va ser cap a la segona o tercera setmana. Conec a diferents metges que arribaven a casa molt cansats i amb molta pressió i no tenien energia física ni mental per fer la classe de ioga, així que els vaig regalar un àudio que es podien descarregar al mòbil. Era per si podien fer una pausa a l'hospital o caminant capa casa, son uns 5 minuts de respiració guiada i meditació i hi ha hagut moltíssimes descàrregues. És un regal que els he fet.

Entrant una mica més en la teva historia personal. Xuan Lan vol dir "orquídia de primavera" en vietnamita.

Sí, els meus pares son vietnamites, jo vaig néixer i créixer a França i em van posar aquest nom tan romàntic, vinculat a la natura, és de tradició d'on son ells, del Vietnam.

Vas néixer a França i vius a Barcelona, però el ioga va entrar a la teva vida a Nova York.

Vivia a Nova York i treballava en una empresa. Algú em va convidar a una classe de ioga i així vaig començar, provant. Em va agradar molt. En arribar a Barcelona, fa 18 anys, vaig buscar i fer el recorregut personal d'estudis i estils de ioga. Em vaig decantar per l'hashtanga ioga i després el vaig practicar durant deu anys i de manera mol consistent i regular.

Ara m'he obert a altres tipus de ioga dinàmics, he provat de tot i he fet moltes formacions. La idea és cobrir les necessitats per oferir benestar a la gent.

Vaig començar a fer classes de ioga a companys del banc un cop a la setmana, i van ser ells que deien que tenia un cert talent en fer classes.

Hi ha molts tipus de ioga. Quina diferència hi ha l'hasthanga i d'altres?

M'he adonat que moltes persones que han començat el ioga durant el confinament no coneixen les diferències entre els diferents tipus, i n'he escrit un post al meu blog explicant que si algú troba una classe que no el convenç que no deixin el ioga i que busqui un altre estil. El hatta és més tradicional, es practica molt a l'Índia encara.

L'hasthtanga és més dinàmic i físic, per això ha atret més al món occidental, els nord-americans van ser els primers a difondre aquest estil. El yengar és més precís té en compte molt més l'alineació, o com col·locar els peus. Hi ha també els iogues restauratius, que no fàcils. Hi ha postures que primer semblen còmodes però després d'un minut la cosa canvia i ha s'acabar treballant la ment.

Tu venies del món de la banca un sector que segons com és a les antípodes. Com es passa de la banca al ioga?

Ha estat un salt al buit. Vaig treballar gairebé deu anys en una entitat financera catalana amb jornades estressants i llargues. I també apassionants, m'agradava molt la meva feina, però al cap de deu anys no m'omplia a nivell personal i espiritual, em faltava alguna cosa. Jo practicava ioga en paral·lel, anava a ioga a les set del matí i arribava al despatx a les nou. Un dia em vaig adonar que el que feia cada dia, seure a l'ordinador 10 hores no era suficient. Vaig començar a fer classes de ioga a companys del banc un cop la setmana, i van ser ells que deien que tenia un cert talent en fer classes. Eren pràctiques gratuïtes, i vaig començar amb d'altres amics, sortia del despatx i anava amb la moto a casa de gent a fer classes.

Xuan Lan:
 

Em va apassionar tant, que un dia em vaig plantejar prendre a la decisió de saltar al buit, va ser una decisió en família, amb el meu marit, calia deixar un treball estable amb sou fix per intentar-ho. Va ser una decisió de parella i va anar bé, vaig muntar esdeveniments multitudinaris a Barcelona i Madrid que van funcionar molt bé i després vaig desenvolupar la part digital i vaig fent coses noves.

S'ha de reinventar una mica el ioga. Té aquesta imatge amb alguns prejudicis, de si és per a gent gran o per a gent que només medita a la platja o al bosc. La gent urbana necessita el ioga i hem ensenyat al públic que el ioga és per a tothom, gent jove, en forma, o que no n'està, per a gent gran i per a tots. Ha canviat molt en deu anys.

ARXIVAT A:
Salut Coronavirus

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut