Els darrers mesos, un dels temes que ha marcat bona part de les converses de la ciutadania és l'augment generalitzat dels preus. Bàsicament perquè és una cosa que tots acabem notant a la butxaca. Primer va ser la factura de la llum i últimament ja ho notem quan anem a comprar. Això s'explica pel context d'elevada inflació en què ens trobem. Una conseqüència que pugin els preus dels productes que comprem normalment és que, amb el mateix sou, perdem poder adquisitiu. Això porta els sindicats a reclamar revisions dels salaris per mirar d'igualar-ho, el màxim que es pugui, amb la inflació. "En una situació com l'actual és complicat trobar l'equilibri entre vigilar la inflació i assegurar que es mantingui el poder adquisitiu dels treballadors." I és que la nostra economia funciona com si d'un cicle es tractés. Si s'incrementen els salaris, els empresaris augmenten els preus perquè s'apugen els costos: "Això farà que cada cop la inflació sigui més alta i acabi sent crònica." El 2021 l'IPC va acabar en un nivell que no es veia des de fa 30 anys, al 6,7%. Com ja hem comentat aquesta temporada, la causa dels alts preus que estem vivint és la pandèmia. Per solucionar aquest cercle que pot esdevenir viciós, els bancs centrals solen intervenir. "L'única manera de solventar-ho és creant una recessió. És a dir, apujant els tipus d'interès. És el que acabaran fent la Reserva Federal i el Banc Central Europeu. El gran dubte és saber quan ho faran" Per tot plegat, les perspectives no són bones, segons el parer de Sala-i-Martín: "Tots rebrem conseqüències dolentes. Tant els treballadors com els empresaris acabaran perdent poder adquisitiu" És ben legítim que els sindicats demanin augments salarials, però per l'economista és molt clar que acabarem en una crisi econòmica que, això si, no es preveu que sigui de la magnitud de la del 2008 "Tothom espera que quan acabi el covid hi hagi un boom molt gran. Entre d'altres, s'espera un rebot de turisme que farà augmentar el consum. Això farà que hi hagi un augment molt gran del PIB." Les baixes laborals, un maldecap En plena sisena onada de la pandèmia i amb la variant òmicron que ha provocat unes dades d'infeccions que, fins ara no havíem vist, hi ha un nombre molt elevat de treballadors que estan de baixa. L'afectació depèn, això sí, del tipus de sector. "És difícil de calcular-ne l'impacte. Hi ha empreses, com els restaurants, que necessiten treballar de forma coordinada. A la que falla algun treballador, han de tancar. De fet, a Nova York hi ha molts restaurants tancats". Qui diu el sector de la restauració diu els professors universitaris, que, en ocasions, es divideixen la feina per corregir exàmens. La situació és diferent en aquells sectors i empreses on es pot teletreballar. La gran pregunta que molts economistes es fan és si treballar a distància es mantindrà. "Comencem a tenir respostes. Les feines creatives no es poden fer online; en canvi, molts funcionaris, si se'ls donen les eines necessàries, sí que poden fer tasques administratives des de casa" En aquest punt, el professor Sala-i-Martin considera que les classes online no han funcionat: "La interacció entre professor i alumne no és la mateixa. El mateix passa amb la investigació. Necessites parlar amb els estudiants per parlar amb ells i compartir idees" En paral·lel, també es podria aprofitar per canviar la forma d'avaluar la feina. Seria passar de complir un horari fix i determinat a treballar per tasques. Un cop s'han fet, el treballador ja podria plegar. Per l'economista, això podria augmentar la productivitat. En aquest context que falten molts treballadors, que una part de la societat treballa des de casa i que n'hi ha que no poden treballar perquè són positius de covid-19, els centres d'atenció primària estan saturats pel gran volum de baixes que han hagut de gestionar les últimes setmanes. "Els treballadors sanitaris estan per coses més importants que fer burocràcia. S'ha d'evitar la picaresca, està clar, però els CAP no han de gestionar les baixes. Un bon pas és l'alta automàtica després de 7 dies" L'impacte del coronavirus en l'economia continua sense tenir, a dia d'avui, una data final a l'horitzó.