La sèrie "Wednesday" presenta una Dimecres adolescent que té una actitud permanentment desafiant
La sèrie "Wednesday" presenta una Dimecres adolescent que té una actitud permanentment desafiant
El matí de Catalunya Ràdio

"Wednesday", un drama adolescent misteriós amb el segell de Tim Burton

Un western pel salvatge Oest, misteris en alta mar i verins quotidians s'afegeixen a les estrenes de sèries de la setmana

Actualitzat

"Wednesday"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

De què va? Gira al voltant d'un dels personatges de La família Addams: la Dimecres, l'adolescent de la família. Té una actitud permanentment desafiant, que es resisteix a fer el que els altres esperen d'ella. No encaixa amb una definició de normalitat que menysprea i està ben orgullosa de ser la diferent, l'estranya, fent la seva independentment del que diu la societat.

Aquest enfocament del personatge beu més de la Dimecres de les pel·lícules, on estava interpretada per Christina Ricci (que, per cert, també té un paper a la sèrie), que de la sèrie original dels anys 60. I l'objectiu és presentar-la com una noia rebel que rebutja encaixar amb els patrons imposats per la societat.

Em fa pensar molt en la Dària, com a adolescent clarament més intel·ligent que la mitjana que veu quin ha de ser el seu paper dins del microcosmos de l'institut com a noia que és i passa de jugar el joc que sí que juguen la majoria de nois. Imagineu la Dària en una mena de Hogwarts per a adolescents especials i més o menys us fareu una idea de la dinàmica de la sèrie.

Perquè el punt de partida és que els pares de la Dimecres decideixen portar-la a un centre anomenat Nevermore després d'haver fracassat portant-la a instituts normals (d'on ha estat expulsada de manera recurrent). En aquest centre hi ha adolescents que són vampirs, homes llop, fantasmes i altres criatures.

L'actriu que l'interpreta, Jenna Ortega, és el que millor funciona de la sèrie. La manera com té de clavar les frases del personatge, que sovint deixen parats a tothom, és molt efectiva i és el que genera la comèdia de la sèrie. És, a més, el primer cop que una llatina interpreta la Dimecres, que recordem que té un pare llatí.

Però la sèrie no vol ser una comèdia. Vol ser una drama adolescent orientat al públic que en diuen "young adult" i per això hi afegeixen trames amoroses, conflictes amb el que vol dir fer-se gran i un misteri que gira al voltant d'uns crims. Aquesta part és més genèrica i convencional i és on m'ha semblat que arrisca molt poc.

Aquesta manca de personalitat en el guió s'intenta contrarestar amb el segell del tàndem Tim Burton (que dirigeix la meitat dels episodis) i Danny Elfman. Malgrat això, la sèrie pugna entre el fet de voler ser com tots els drames adolescents que funcionen i el fet de ser hereva d'una franquícia amb personalitat pròpia. Inclou picades d'ullet a "La família Addams" (per exemple, la presència de Christina Ricci, que interpreta un altre personatge), però l'essència de l'original acaba inevitablement difosa al canviar el gènere.

"1899"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

De què va? És una minisèrie dels creadors de Dark, que va ser una sèrie que havies de seguir prenent apunts, anotant noms, línies temporals i relacions entre personatges. Això vol dir que és només apte per als que no tenen por de sèries enrevessades. Malgrat això, va ser un èxit per a Netflix i és una de les sèries alemanyes més populars dels últims anys. Els seus creadors han tornat amb un nou misteri que és similar, perquè està estructurat com un trencaclosques, però més fàcil de seguir.

Està inspirat en les històries que corren al voltant del Triangle de les Bermudes i s'ambienta en un vaixell de finals del segle XIX que surt d'Europa i es dirigeix als Estats Units. Els passatgers han pagat molts diners pel trajecte i en part és perquè volen començar una nova vida. Què deuen deixar enrere? Aquest és el primer misteri que planteja la sèrie. Cada passatger té el seu secret.

Després hi ha un misteri que els involucra a tots, que té a veure amb una altre vaixell que teòricament va desaparèixer fa temps. En ple viatge, reben una comunicació que se suposa que és d'aquest vaixell desaparegut, i el capità canvia el rumb per assistir-los. És d'aquí on surten els elements inquietants de misteri i que involucren un nen, un giny estrany i fenòmens inexplicables.

La feina dels actors és correcte. El que enganxa de la sèrie és que a cada episodi ofereix una peça del trencaclosques i és molt fàcil que t'atrapi per veure què passarà el final. La solució, ja us ho avanço, és impossible de preveure, cosa que al meu parer és decebedora perquè l'audiència no té cap oportunitat d'avançar-se a les revelacions finals. Malgrat això, és un trencaclosques que entreté i que atrapa i recomanable com a minisèrie. Malauradament, han anunciat una 2a temporada que no crec que li calgui.

"The English"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max

De què va? Sèrie protagonitzada per Emily Blunt. Es tracta d'una història de venjança protagonitzada per una dona que arriba al salvatge Oest amb l'objectiu de fer-li pagar a un home la pèrdua del seu fill. El fet que sigui dona fa que sigui un personatge inusual d'una història habitual en el gènere. Durant el seu camí coneix un altre personatge poc habitual: un indi que havia estat sergent de cavalleria i que vol reclamar les terres que li deuen pel fet d'haver servit a l'exèrcit i que li negaran.

A través d'aquests dos personatges "The English" convida l'espectador a viatjar, literalment, pel salvatge Oest, coneixent diferents personatges i resolent conflictes en cada episodi. En fa un retrat que és molt cru i dur, posant èmfasi en la misogínia, el racisme i la violència sense escrúpols de la llei del més fort.

Visualment, és una meravella. Et transporta als paisatges del western, trobant ecos de John Ford però també de Sergio Leone. De fet, és gràcies a la bellesa dels paisatges i a la història d'amor que es va construint entre els dos protagonistes que el camí que proposa la sèrie es fa menys tortuós malgrat tot el que passa.

El creador de la sèrie és Hugo Blick, un dels guionistes britànics més interessants, i que destaca sovint per crear escenes que són difícils d'oblidar. Ho va fer a "Black Earth Rising" i també a la que per mi continua sent la seva millor sèrie, "The Shadow Line", i també aquí. Per cert, que de "The Shadow Line" recupera dos dels seus actors fetitxe, Stephen Rea i Rafe Spall.

Però el pes de la sèrie el porta Emily Blunt, que encaixa molt bé en el paper, i també Chaske Spencer, que per mi ha estat tot un descobriment. Construeix un personatge silenciós, d'altra banda molt típic del gènere, de forma meticulosa i matisada. També hi ha química entre ells i la història de la seva relació, que podria ser inversemblant, és creïble gràcies a les seves interpretacions.

"Reboot"

Semàfor Vermell

A quina plataforma? Disney+

De què va? Una sèrie que no m'ha convençut gens tant és la nova comèdia d'un dels creadors de "Modern family". És el suspens de la setmana. El punt de partida té gràcia: els protagonistes són els actors d'una sitcom que havia tingut molt d'èxit i que, anys després, cap d'ells ha aconseguit la carrera professional ni la vida a què aspirava. Una guionista jove té la idea de rescatar la sèrie i fer-ne un reboot (això és, tornar-la a fer) amb el mateix repartiment que l'original.

Aquesta guionista és molt bona i aconsegueix que el que era una sitcom força simple sigui un material de comèdia d'autor. En part per aquest motiu tots accepten tornar a fer la sèrie: és una oportunitat per demostrar que tenen talent de debò. Però quan el projecte es posa en marxa, aquesta guionista l'abandona.

La intenció de la sèrie és riure's de la tendència actual de les plataformes de fer tornar qualsevol cosa que va ser popular en el passat. El problema és que aquesta intenció no es tradueix en bromes divertides. Hi ha rastres del que va ser "Modern family", sobretot en com juga amb la insatisfacció dels personatges, que recorda el tàndem de Cam i Mitch. Però no acaba de fluir bé.

Acaba sent una comèdia irregular que tampoc té gran cosa a dir més enllà de la premissa inicial. I els personatges no tenen cap mena de profunditat. Així que us diria que passeu de llarg de Reboot i que, si voleu una sèrie que parla de com l'èxit a la televisió pot triturar les seves estrelles, recupereu "BoJack Horseman".

ARXIVAT A:
Sèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut