Vox no té límit

Algú haurà de classificar per edats la política. Hi ha dies que el Congrés dels Diputats no és apte per a menors d'edat, perquè inclou escenes de violència, escenes impudents i contingut per a adults. També caldria classificar els espectacles polítics en funció de l'alteració que poden causar en el sistema digestiu, nerviós o cardiovascular del públic. Si s'apliquessin aquests criteris, la sessió d'ahir al Congrés no seria apta per a menors, ni per a persones amb intolerància a l'odi i a la discriminació. De fet, no seria apta per a algú amb dos dits de front i una mica de vergonya. Quin espectacle tan degradant, el que Vox va oferir durant el ple, demostrant, dia a dia, que no tenen límit, que no tenen cap línia vermella en educació, ni en respecte als principis i normes bàsics del comportament i de la vida en democràcia. Els insults i els atacs personals d'una diputada d'extrema dreta contra la ministra Irene Montero són intolerables. Són la pitjor expressió de l'antipolítica. Els va pronunciar Carla Toscano, que en un exercici màxim d'hipocresia és portaveu a les comissions d'Igualtat i contra la violència masclista. Vox està escrivint amb mà de ferro un dels capítols més tristos i lamentables de la història de la democràcia espanyola, trepitjant a cada passa que fan els valors fonamentals que tant ha costat aconseguir. La reacció de la ministra Montero després de l'exabrupte de Vox va ser demanar que en quedés constància, que es deixés per escrit, al diari de sessions, que això ha passat. Perquè no s'oblidi i perquè -tant de bo- no n'hi hagi més, d'episodis com aquest. Tenir memòria, que no s'esborri el que ha passat. Amb tot. Potser si s'hagués deixat constància i s'hagués recordat amb més fermesa el que va passar a Espanya durant 40 anys, en lloc d'amagar-ho i d'evitar passar comptes amb els còmplices de la dictadura, potser sí, potser llavors, ens hauríem estalviat tenir l'extrema dreta a les institucions, pervertint la política i amenaçant els drets i les llibertats de tothom.