Volhov, l'última operació judicial i policial vinculada al procés

Una de russos. Diu l'espanyol: "La tardor del 2017, Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència fins al punt de traslladar a Catalunya 10.000 soldats. En cas d'haver acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l'Estat amb un incert nombre de víctimes mortals" I diu el rus: "La informació sobre l'arribada de 10.000 soldats russos a Catalunya és incompleta. Cal afegir-hi dos zeros més. Les tropes haurien de ser transportades pels avions "Mosca" i "Chato", acoblats a Catalunya durant la Guerra Civil, i amagats en un lloc segur fins a rebre l'ordre d'actuar" No és cap acudit. Ni cap pel·lícula. És real. L'operació Volhov contra una vintena d'empresaris i polítics independentistes ha generat indignació, dubtes i, malauradament, acudits. Surt d'una interlocutòria que és un calaix de sastre, una macedònia de sospites que barregen el Kremlin amb Tsunami Democràtic, amb escoles concertades i Waterloo. Sembla pesca d'arrossegament. I no és el primer cop. Fa tot just una setmana que un tribunal desmuntava la teoria de la violència de l'independentisme durant la tardor del 17, destruïa el mite del "braç executor de la independència" i esmenava la plana a la Guàrdia Civil per uns atestats amb més imaginació que fonament. Apuntava directament a la "desorganització" de càrrecs tan empoderats com Pérez de los Cobos. Fa molt poc que un jutjat va absoldre Tamara Carrasco i va deixar en evidència els agents de la Guàrdia Civil. La credibilitat dels atestats policials i, en concret, els de la Guàrdia Civil, estan en quarantena per prescripció judicial. La qualitat democràtica d'un país es deu poder mesurar, també, per la solidesa i la versemblança de l'acció de la justícia i dels cossos policials. Només cal repassar l'historial de causes judicials i d'accions policials vinculades al procés: la qualitat no s'aguanta.