Violència masclista portada a l'extrem
Violència masclista portada a l'extrem
Violència masclista portada a l'extrem. Per Laura Rosel
Agents de la policia científica inspeccionen l'embarcació del pare de les nenes desaparegudes (EFE / Ramón de la Rocha)
ANÀLISI

Violència masclista portada a l'extrem

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

"No les tornaràs a veure". I així ha estat. 

L'expressió més cruel de la violència masclista, que és un mal estructural, que ens travessa de dalt a baix i d'un extrem a l'altre com a societat, té avui com a escenari Tenerife. 

Que esgarrifós i que dolorós, tot el que arriba des d'allà. "No les tornaràs a veure", va dir el pare de l'Anna i l'Olivia, d'un any i sis anys, a la seva exdona i mare de les nenes. Ha passat un mes i mig, i l'amenaça s'ha complert. No les ha vist més i malauradament tot fa pensar que no les tornarà a veure. L'aparició del cadàver d'una nena ahir, dins d'una bossa, al fons del mar és l'indici fatal d'un final que la mare s'havia resistit a creure. Fins a l'últim minut va mantenir l'esperança que es tractava d'un segrest, d'una fugida, i no d'un assassinat.

Se'n diu "violència vicària". És la violència masclista portada a l'extrem: homes que busquen fer el màxim mal possible a les dones. El màxim mal no són els cops. Són els fills. Ja sigui manipulant-los en contra de la mare, amenaçant d'endur-se'ls o, com en el cas de Tenerife, arribant a l'abisme: assassinar-los. Tocant els fills, el dolor per a la dona és infinit. S'aconsegueix el màxim patiment, la mort en vida. 
 

El cas de les germanes de Tenerife, que fa esgarrifar, se suma al dels fills de Ruth Ortiz, exdona de José Bretón. Ella va aconseguir, anys després de saber que el seu exmarit havia assassinat i cremat els fills, que la llei reconegui també aquestes dones com a víctimes de ple dret i que l'estat se n'ocupi, oferint-los l'assistència que els calgui.

Una altra mare, Itziar Prats, que segueix sent mare -com ella mateixa explica- tot i que ja no tingui filles perquè el seu exmarit les va assassinar abans de suïcidar-se, ha aconseguit que des del 2019 els protocols de violència masclista parin atenció també en els fills de les dones maltractades i els posin protecció. 

Quina pena, que s'hagi de celebrar com una fita que la llei reconegui els fills com a víctimes de violència masclista i que per llei quedi recollit que un home que maltracta una dona no és un bon pare. 

Anar al contingut