ANÀLISI

Villarejo fa més gran la teoria de la conspiració

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Les declaracions que l'excomissari Jose Manuel Villarejo va fer ahir al jutjat són molt greus. És més que probable que a aquesta hora les hagueu escoltades o les hagueu llegit. Fa gelar la sang la fredor amb què ho deixa anar. No venia al cas, però el comissari jubilat s'ho va fer venir bé per llençar una greu acusació sobre el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol, el CNI. I, en concret, contra Félix Sanz Roldán, que en va ser el director fins fa poc.

Com qui no vol la cosa, va dir que els atemptats del 17 d'agost van ser "un error greu del senyor Sanz Roldán que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya" i que ell mateix va haver d'intervenir-hi per "solucionar l'embolic" (diu "entuerto", concretament).

A Barcelona i a Cambrils, l'agost del 2017 van morir assassinades 16 persones i almenys 350 en van quedar afectades. Parlar "d'error greu", "entuerto" i "petit ensurt" quan hi ha 16 morts sobre la taula, és d'una vilesa que fa esgarrifar.

D'un personatge com Villarejo, si alguna cosa n'hem après fins ara és que més val no fiar-se'n. Les diu tant del dret com del revés. Sempre en benefici propi. És un triler professional, capaç d'enfangar i de posar contra les cordes el PP, el Ministeri de l'Interior, la corona espanyola, empreses de l'Ibex, fiscals i periodistes. Cada cop que engega el ventilador -i ho fa sense parar- les esquitxades són monumentals. Un mestre del xantatge i de les bombes de fum: sap com coaccionar els contactes que li han girat l'esquena i com desviar l'atenció dels temes més delicats que l'afecten directament o dels que no té arguments per justificar. Quan parla de comissions, d'encàrrecs bruts, de nomenaments a dit, de favors i de corrupteles polítiques. O quan passa comptes amb enemics personals. I Fèlix Sanz Roldan n'és un: l'hi té jurada, i no desaprofita cap oportunitat per atacar-lo amb tot allò que troba a mà.

Però en aquest cas la cosa té una altra envergadura: està parlant de morts, i del pitjor atemptat terrorista que hi ha hagut en territori espanyol des de l'11-M. I fa una acusació molt greu contra el CNI, per tant, contra el govern espanyol d'aleshores. I la fa sense proves. No aporta res, cap pista, per demostrar que això pugui ser cert.

El problema és que fins ara tampoc no hi ha cap evidència en el sentit contrari. Ni la política ni la justícia no han tingut interès a investigar fins on va arribar la relació entre l'imam de Ripoll i el CNI. De fet, hi ha hagut una voluntat evident d'impedir que se'n tregui l'aigua clara. El mateix CNI manté com a informació classificada tot el que fa referència a la relació amb Es Satty. Al Congrés dels Diputats, PP i PSOE han vetat en més d'una ocasió que una comissió d'investigació vagi més enllà. A l'Audiència Nacional, el magistrat Guevara va tallar d'arrel tots els intents de les acusacions d'estirar aquest fil.

Davant la falta de transparència, la intriga, les teories i la suspicàcia estan servides. I Villarejo se n'ha aprofitat, dient el que va dir ahir. Ha fet més gran la confusió, el que per a molts és la teoria de la conspiració i per a d'altres és un malson. I com que és impossible saber si el comissari diu la veritat o no, però com que afecta un tema tan greu com és l'assassinat de 16 persones, seria d'esperar un aclariment, una investigació a fons, unes explicacions per part de l'Estat.

Perquè cap dels 16 assassinats mereix que hi hagi una ombra així de gran sobre les seves morts. Ni cap dels seus familiars ni cap de les més de 350 víctimes d'aquells atemptats.

A les clavegueres s'hi troben les coses i les persones més vils. De tan baixa condició que tenen capacitat de remenar ferides, fer que supurin i treure'n profit. Sense ni despentinar-se.

Anar al contingut