Tres de cada quatre catalans, a favor dels Jocs Olímpics d'Hivern Pirineus 2030
L'estació d'esquí de La Molina, una de les seus de la candidatura olímpica (ACN)
ANÀLISI

Uns Jocs d'hivern amb més preguntes que certeses

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Us saludem avui des de 2.537 metres d'altura. Som al Niu de l'Àliga, a La Molina. Ràdio des de les altures, avui, des d'una talaia privilegiada. Ara mateix, amb vistes al Pedraforca, amb els núvols a tocar dels dits i la vista que es perd més enllà de la Cerdanya.

Un lloc espectacular, des d'on abordarem el que està sent i haurà de ser durant els propers mesos un dels debats de més calat a Catalunya. Els Jocs d'hivern del 2030.

El govern ha obert la capsa de Pandora, proposant una consulta per a finals de la primavera a l'Alt Pirineu i a l'Aran perquè la població d'aquestes comarques (unes 63.000 persones) decideixin si volen repetir el somni olímpic 38 anys després i sota la marca de Barcelona Pirineus.

Pujant cap a La Molina, ahir a la tarda: dues imatges. La corrua de cotxes que baixaven en processó C-16 avall, com cada diumenge en temporada d'esquí. I la neu, escassa, escassíssima passat el Túnel del Cadí.

Els Jocs d'hivern plantegen, ara mateix, moltes més preguntes que certeses. La primera és aquesta, precisament, hi haurà neu al Pirineu el 2030? Com haurà impactat el canvi climàtic a Catalunya en els propers vuit anys? Avui mateix el New York Times es fa ressò de la preocupació que l'efecte del clima, tan alterat i tan canviant per culpa de l'acció de l'home, està tenint sobre els jocs. Ha obligat a retardar esdeveniments d'esquí olímpic en altres ocasions, però ara podria anar més enllà, està generant dubtes i preocupació sobre la viabilitat d'uns jocs com els de Pequín, tant en termes de seguretat com d'equitat.

Preguntes també de caire econòmic i social. Quines infraestructures fan falta? Quines estan previstes? Quin model turístic es vol fomentar? Quins sectors se'n beneficiaran? Com es protegirà l'economia local? Com es garantirà que la gent jove del Pirineu pugui tenir un futur aquí? Accedir a un habitatge aquí? A una feina aquí? Quin impacte tindran els 15 dies de competicions sobre aquestes comarques? Qui decidirà com, quan, on i per què? Barcelona o el Pirineu?

Una llarga llista de preguntes i de dubtes, que els blocs del sí i del no argumenten amb discursos a favor del progrés econòmic de la zona i en contra del monocultiu turístic. A favor d'inversions i en contra del centre de comandament barceloní.

Però és un debat encara massa acotat, amb massa angles morts. Falten veus i falta llum. El director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional, Pere Miró, ens confessava fa tot just una setmana l'entusiasme que desperta arreu una candidatura com aquesta, amb la marca Barcelona obrint portes i rememorant els que per a molts van ser els millors jocs de la història. La nostàlgia pot ser un fantàstic motor, però no és maquinària suficient.

Abans que la bola de neu sobre el sí i el no dels Jocs d'Hivern agafi dimensions com les del sí o no de l'ampliació del Prat, cal obrir un debat a fons, amb arguments de fons. Cal conèixer quin és el projecte que el Govern i el COE plantegen: en què consisteix, quin és el pla per a aquests jocs, què hi ha previst, per què, com i quan. Alcaldes, plataformes, empresaris n'han d'estar informats, han de poder estudiar pros i contres, aportar punts de vista, discutir-ho i obrir el debat a l'opinió pública.

Si els Jocs són un projecte de país, mereixen un debat de país, un debat d'envergadura.

Anar al contingut