Una societat malalta, masclista i violenta

Podríem fer l'intent de canviar el gènere, a veure si així el missatge és més efectiu i algú reacciona d'una vegada. Llavors hauríem de dir que es disparen els casos d'homes atesos a l'hospital víctimes d'agressions sexuals. Que l'agressora sempre és una dona. Que a la majoria els han violat i que almenys un de cada deu és un cas de violació en grup. També hauríem d'explicar que cada cop hi ha més homes violats mentre estaven drogats o beguts. Potser sí que a algú li cridaria l'atenció algun d'aquests titulars. De fet, podria ser una campanya de publicitat per conscienciar la població: "Què passaria si les dades fossin al revés?" Tant hi fa. La qüestió és parlar-ne, sacsejar-nos, conscienciar que la violència masclista és un horror que va a més. És una amenaça per a més de la meitat de la població. I és una violència dels homes contra les dones. Sense atenuants. TOTS els agressors són homes. Nou de cada deu víctimes són dones. Una de cada deu, homes. Avui és 25 de novembre, el Dia per l'Erradicació de la Violència contra les Dones. Se'ns tanca l'estóomac donant notícies com les de l'informe del Clínic, l'hospital de referència en aquests temes, que ha vist com s'han disparat les xifres. Un 51% més que l'any passat: mai s'havien atès tantes dones violades. Hi ha una mitjada de dues agressions sexuals al dia. Una de cada deu són violacions en grup. Cada vegada hi ha més víctimes joves, menors de 25 anys. Creixen també les violacions de dones begudes o drogades. El telèfon d'emergències rep vuit trucades per violència masclista cada hora... i podríem seguir desgranant més dades d'aquest informe que recull només els casos del Clínic. És insuportable. És una pandèmia. Cada xifra és pitjor que l'anterior. A algú li podria sorgir el dubte de si davant d'aquesta allau de casos la societat ha quedat anestesiada i ja no reacciona. Som una societat malalta, masclista i violenta. Però aquesta tarda el carrer s'omplirà per cridar contra aquesta violència. És un tema de portada als informatius i als diaris. Cada vegada fa menys basarda denunciar actituds, comentaris i campanyes masclistes. S'assenyala els agressors. Es guanyen complicitats. Agafem-nos als quatre serrells positius que hi ha, encara que siguin pocs. Serrem les dents, com a societat, i no afluixem. Hi estem obligats, per totes les assassinades aquest any, totes les violades, totes les maltractades: les que consten a les llistes oficials i les que queden a l'ombra.