El rei emèrit Joan Carles I
El rei emèrit Joan Carles I
ANÀLISI

Una presència incòmoda

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Se'n va anar amb la intenció de tornar. Va dir als amics i coneguts que tornaria "de seguida". Han acabat passant més de 600 dies, gairebé dos anys. I avui torna. Tenia 82 anys. Ara en té 84. Va marxar l'agost del 2020. Clandestinament. En una operació pactada amb part del govern espanyol. D'amagat fins i tot del vicepresident d'aleshores, Pablo Iglesias, que se les va tenir amb Pedro Sánchez quan va saber que havia estat ordint a l'ombra aquella sortida indigna. D'amagat de l'opinió pública.

Es va explicar que havia marxat quan ja era fora d'Espanya i es va ocultar on anava. Durant dies tot van ser especulacions sobre si Estoril o Mèxic, fins que es va acabar confirmant que eren els Emirats Àrabs, el destí daurat que l'esperava. (És exactament la mateixa sensació que amb l'Enigmàrius, que quan saps la resposta totes les pistes encaixen).

La Zarzuela va dir aleshores que el monarca marxava per protegir la monarquia, per no malmetre més una institució amb el descrèdit i l'escàndol que estaven suposant les informacions que es publicaven sobre la seva fortuna a l'estranger. Volia que Felip VI pogués regnar amb tranquil·litat i calma i no amb tot aquell estrèpit.

Ara Joan Carles torna i el primer que fa és quedar amb els amics per anar de regata. A Sanxenxo el rebran amb una calidesa que no trobarà a La Zarzuela, on per ordre del govern espanyol no podrà instal·lar-se a fer nit. A la Casa Reial li va bé, perquè té la intenció de marcar distàncies amb ell. És una presència incòmoda, l'avi. Aguantaran la respiració, a palau, fins que passin aquests 4 dies, creuant els dits perquè no hi hagi cap ensopegada reial. Els únics entusiasmats amb aquest retorn són a la dreta i a l'extrema dreta, que aprofiten per recuperar l'aura de la que consideren una figura clau de la transició i de l'Espanya en democràcia.

En resum, Joan Carles demostra una molt alta consideració de si mateix, un fetge més gros que ningú. Torna com si res per navegar una estona amb els amics, després d'estar amagat esperant que la Fiscalia endrecés tots els seus temes, i embeinant-se la dignitat que se li suposa a algú que ha estat cap d'estat durant 40 anys.

Anar al contingut