Una de les primeres lliçons que et donen a qualsevol facultat de periodisme és que un periodista mai ha de ser la notícia. Un advertiment especialment útil en una era on la informació té cada cop més una pàtina d'entreteniment indissociable. Quan jo estudiava recordo que els professors ens deien que recordéssim sempre que l'objectiu final del periodisme és explicar què passa al món, no què et passa a tu. Això no converteix la presentadora russa Janna Agalakova en una mala periodista, sinó tot el contrari. Per poder explicar què passa al món has de poder treballar amb la llibertat d'ensenyar allò que has vist i allò que has sentit. El periodisme té valor quan té el poder d'il·lustrar allò que la resta de la ciutadania no pot veure. I això també implica poder qüestionar el poder i fiscalitzar els que manen. Que una periodista russa de la primera televisió del país controlada per l'estat hagi renunciat a la seva feina per deixar de fer propaganda al servei del Kremlin i ho hagi anunciat en una roda de premsa i amb un vídeo a Instagram, no és explicar què et passa a tu, és explicar què passa al món. I, per tant, també és periodisme.