Una iraniana exhibeix una samarreta de la selecció de futbol amb el nom de Mahsa Amini i el número 22, l'edat que tenia
ANÀLISI

Una gran victòria del feminisme a l'Iran

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Albert Segura

Sotsdirector d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@albertsegura_
Actualitzat

"La gent no s'adona del poder que té". Ho canta Maria Arnal musicant Joan Brossa i ho poden confirmar les iranianes. Després de gairebé tres mesos de protestes i dura repressió, el règim de l'Iran s'obre, per fi, a revisar l'obligatorietat de dur el vel islàmic i suprimeix la policia de la moral, els que van assassinar la jove kurda Jina Amini per dur malament el hijab.

Flexibilitzarà l'aplicació de la Constitució i de la llei del 83 i treurà dels carrers de Teheran les "patrulles d'orientació i decència" que va crear Ahmadinejad, aquests homes de verd i dones amb xador negre que persegueixen un floc de cabells que sobresurt, el maquillatge i una roba massa estreta.

És una gran victòria del feminisme, però un gest insuficient amb què els aiatol·làs intenten fer callar les crítiques internacionals i netejar les mans brutes de sang: 500 morts (pel cap baix), 18.000 detinguts, presos polítics torturats, condemnats a la forca.

Potser podran forçar els jugadors de la selecció de futbol a cantar l'himne, però amb aquesta obertura mínima i sense concrecions no aconseguiran sufocar les manifestacions.

Perquè això "no és una protesta, és una revolució", i les que criden a la nit des de les seves finestres i fan pintades als murs ja no només ho fan contra el hijab, sinó per fer caure el règim. No volen república islàmica: volen la mort del dictador.

El líder suprem Ali Khamenei porta 33 anys al poder. El seu aliat Putin, 22. I potser Rússia no té (legalment) pena de mort, però supera l'aiatolà en reclutats forçosos enviats a morir al front d'Ucraïna en una invasió que només té el suport d'un de cada quatre russos.

Autocràcies en crisi, també a la Xina, on un simple full en blanc amenaça Xi Xingping i la seva dictadura paranoica de la covid zero. La generació Z no sap què va passar a Tiananmen (perquè no havia nascut i la censura ho ha esborrat de la història) però, com les iranianes, estan aconseguint doblegar tot un partit comunista i relaxar els confinaments.

Les democràcies occidentals es poden estalviar la superioritat moral i prendre nota, perquè mentrestant l'autoritarisme i el populisme avancen a casa seva: d'Orbán a Meloni, de Polònia a Suècia, del feixisme i el masclisme al Congrés i les misses per Franco, al neonazisme trumpista de l'influencer Kanye West o els bolsonaristes demanant ajuda als extraterrestres.
 

Anar al contingut