Una cua és notícia

Una cua que no és un pentinat, que és un símbol. De les places ocupades, de la nova política, del canvi i, per alguns, del mateix dimoni. Des d'ara, dimoni escuat. Dues consideracions, sobre el canvi d'imatge de Pablo Iglesias. D'una banda, és la primera aparició de l'exvicepresident espanyol després de la nit electoral madrilenya. Ha guardat silenci, Iglesias, des del 4M, des d'aquella compareixença on va anunciar que deixava la política perquè ja no era "útil". Apartat dels micròfons, de les càmeres i dels despatxos, Iglesias ha deixat passar una setmana abans de reaparèixer. Tots els detalls d'aquest retorn estan estudiats. Si us hi fixeu, la foto la fa Dani Gago, el fotògraf oficial de Podem des de fa anys. No és una imatge nítida, fa l'efecte d'estar feta de lluny. Iglesias està assegut al sol, relaxat, potser cavil·lant, i amb un llibre a les mans. Hi ha un retolador fluorescent sobre la taula, que és de color salmó. En una de les instantànies que s'han publicat, Iglesias està mirant cap a un costat, cap a la seva esquerra. Mira alguna cosa que queda fora de l'enquadrament i que, per tant, no sabem què és. Sigui el que sigui, fa que Iglesias quedi de perfil i que es vegi perfectament el nou pentinat, sense la cua. L'espectador no sap què atrau l'atenció d'Iglesias fora de l'escena, però sí que sap què l'acompanya en aquest moment de reflexió: el llibre "Me cago en Godard", del periodista Pedro Vallín. De fet, és el mateix Vallín qui publica la notícia i la foto. Fa anys que per estar informat de Pablo Iglesias cal seguir Vallín, periodista i cinèfil. En aquest llibre desmunta el mite del cinema d'autor i defensa el de Hollywood. Creu que la saga d'Star Wars és progre i que les pel·lícules de Godard són classistes. Vallín entén el tall de cabells de Pablo Iglesias com un gest amb "un sentit narratiu i simbòlic perfectament conscient". Ara sabem que la cua ja era tema de discussió interna a Podem el 2015, just abans que Iglesias es presentés a les eleccions generals. El partit va debatre sobre política fiscal i sobre el pentinat del líder. Mantenir la cua va ser una decisió política. La cua fa el personatge. I últimament, Iglesias ja n'estava tip, de la cua i del seu propi personatge. El pes de la cua només el saps quan la portes, creieu-me. En volia fugir, doncs, Pablo Iglesias, però no el deixaven. Per això l'any passat va optar pel monyo, com un pas entremig, una manera de començar a allunyar-se de la cua. La segona consideració de la noticia del canvi de look té a veure amb el moment. S'ha fet pública el mateix dia que Ione Belarra confirmava que aspira a liderar Unides Podem després de la marxa d'Iglesias. Però la cua ha guanyat el pas endavant. I la notícia de Belarra la trobareu avui relegada a un racó petit dels diaris o, directament, descartada. La notícia del pentinat, en canvi, és titular a tot arreu. Per últim, una curiositat. Iglesias ha fet en política allò que és habitual al món dels toros: "cortarse la coleta". Una metàfora d'aires taurins que, casualment, coincideix amb el retorn de les corrides de toros a TVE, gràcies a una proposta del PP i a l'abstenció del PSOE. S'excusen, els socialistes, dient que no son partidaris de "la cultura de la prohibició" i sense dir-ho, s'entén que pensen: "quin maldecap, això dels toros; que matar animals i fer-ne un espectacle està malament, però anar prohibint continguts, també". I una vegada més -vaja, com sempre-, la dreta parlant clar i l'esquerra, vacil·lant.