Una altra mirada als candidats del 14F

D'aquí a una estona seurà en aquest estudi Carlos Carrizosa, el líder de Ciutadans, i amb ell tancarem la ronda d'entrevistes electorals del 14F. A "El matí de Catalunya Ràdio" hem volgut buscar una altra manera d'acostar-nos als candidats i els hem proposat entrevistar-los a domicili. Converses personals, en un entorn còmode per a ells, que ens havia de permetre descobrir més informació de la persona i no tant del polític. Treure a la llum aquelles facetes que ni al Parlament ni en campanya són evidents. Carlos Carrizosa, per exemple. Ens ha rebut a casa. Un pis petit i recollit, amb despatx i cuina, tot en un. Ens ha parlat amb passió de llibres, còmics i paleontologia. Atent i divertit, el candidat de Ciutadans ens ha parlat de la mort del pare i de com li va costar fer el dol. Dues persones de comunicació del partit se sumen a la trobada i acabem repassant la col·lecció de fòssils de Carrizosa a peu dret, al menjador. Àngels Chacón va insistir a convidar-nos a dinar al pis on s'acaba de mudar. Encara amb caixes per obrir, ens va explicar la mudança, els tresors que acumula de l'època com a directiva d'una empresa de comerç internacional. Para i despara taula sense deixar d'explicar-nos coses dels fills, d'Igualada, de la sabateria on va treballar i del pas pel govern. No apareix ningú del seu equip de comunicació, només hi ha la filla i la Puça, una gossa simpàtica que ens fa companyia a la cuina. La visita a casa de Laura Borràs va ser fugaç. Un migdia amb presses per a la candidata de Junts, que ha tingut una agenda atapeïda. L'acompanyen el marit i dues persones del seu equip de campanya. Ens fa passar entre parets folrades de llibres, ens explica com els té classificats i on s'asseu per llegir quan té una estona. Fotos de la família, un currículum -literalment- de més de dos mil folis i abans de marxar, visita obligada al pessebre que cada Nadal prepara la filla i que presideix el rebedor. Dolors Sabater també ens rep a casa. "Mireu quin lloc més bonic!", ens diu, i s'emociona assenyalant la platja que li queda just davant... amb la carretera i la via del tren pel mig. El Ramon, la seva parella, s'esmuny tan bon punt tanquem la porta. Ella ens explica la història del barri de Badalona on la seva família ha viscut tota la vida, històries de veïnes i famílies treballadores. Parets folrades de vida, d'activisme i de compromís, en forma de fotos, records, escrits i làmines. Presumeix de nets amb les fotos al mòbil, riu i canta. Al pis de Jéssica Albiach s'hi colen el soroll dels cotxes i el sol de ple migdia amb la mateixa intensitat. Seiem al sofà i no amaga la preocupació per haver d'explicar coses d'ella mateixa. Continguda i discreta, aconseguim que s'obri i parli del matriarcat on va créixer, de l'arribada a Barcelona, del confinament i de les ganes de viatjar. Els únics candidats que no han volgut que el programa entrés a casa seva són Pere Aragonès, Salvador Illa i Alejandro Fernandez. Llàstima. Amb Aragonès vam passejar per Pineda. Des de l'estació fins a la plaça del centre. Saludant veïns ara aquí, ara allà, sota la mirada dels escortes i d'una persona de l'equip de comunicació. No sabem si té els llibres tan desendreçats com diu, ni si hi ha joguines de la filla escampades pel menjador. Illa ens cita a l'Auditori de Girona, just abans d'un míting. Hi ha seguretat per tot arreu, tot l'equip de comunicació, tècnics i el públic que es prepara per l'acte. Tot i així, Illa ens rep amb una infusió a la mà, impassible i proper. Agraït perquè haguem acceptat l'escenari, tot i que l'entrevista quedi deslluïda. Li costa aparcar el discurs polític i parlar d'ell i dels seus. Fora de micròfon, això sí, també presumeix de descendència amb les fotos que guarda al telèfon. Alejandro Fernández tampoc vol que el descobrim en la intimitat. Ens trobem en un restaurant on l'estimen molt i on durant anys va anar a esmorzar amb el seu pare. No hem vist casa seva, però ha entès com ningú el joc de l'entrevista a domicili. Parla dels pares i de les filles, de l'època d'adolescent i de l'etapa a la facultat de l'Autònoma. Divertit, amb un gran sentit de l'humor. Ens acaba recomanant els plats de la carta que no ens podem deixar perdre. Darrera dels candidats hi ha persones, però els partits s'esforcen a difuminar-ne els trets. Els cinc que han acceptat que entréssim amb les càmeres i els micròfons a casa seva per fer-los entrevistes personals s'han arriscat més, però també han mostrat una cara més autèntica. Els tres que han buscat escenaris impersonals s'han aferrat a la màscara de polític i han perdut proximitat. Llàstima. A l'hora de decidir quina papereta entra a l'urna, tots els matisos sumen. També, els personals.