L'acord per formar govern va trigar tres mesos i tres dies a arribar. Van fer falta dues masies per desencallar-lo. La primera fractura greu entre els socis de govern ha arribat tres mesos i tres setmanes després de la presa de possessió. Han fet falta un aeroport i una taula per desencadenar-la. Un espectacle depriment, el del govern, durant aquests dies i en especial, en les últimes 24 hores. Els socis es van prometre lleialtat mútua després del 14F, però ho van fer tapant-se el nas, i des d'aleshores han demostrat ser mestres en el driblatge, han tingut molta tirada per la piula a les xarxes i s'han concentrat a forçar gols en pròpia porta del contrari. El fiasco de l'ampliació del Prat ja va fer saltar algunes costures. Però la veritable prova de foc, que era la taula de diàleg, pot haver dinamitat alguns fonaments. Si l'estructura de la coalició és prou resistent per sortir-se'n, ho veurem en els propers dies. De moment, avui, el que tenim és una fractura amb foto oficial. I a Pedro Sánchez totes li ponen. La taula estarà parada a les tres... i a les cinc. Una taula coixa, on la part de la part catalana que hi va, vol parlar d'amnistia i autodeterminació, i la part espanyola porta una amanida variada d'infraestructures, inversions i millores de finançament. Si hem d'anar a buscar alguna cosa semblant a una proposta per part del govern espanyol, el referent més semblant és l'agenda per al retrobament que el mateix Pedro Sánchez va portar al president Quim Torra el febrer del 2020. 44 punts on hi ha una mica de tot, des del compromís de buscar "solucions polítiques que reflecteixin els interessos de la majoria dels catalans" fins al suport al Mobile World Congress o la confirmació del retorn de l'assistència sanitària universal. Alguns punts pertanyen a la Comissió Bilateral i d'altres fins i tot, tenen a veure amb qüestions autonòmiques (de la resta de comunitats). En l'espai temps: l'agenda del retrobament és un compendi de les reivindicacions que la Generalitat ha fet durant l'última dècada. Inclou punts reclamats en el seu dia pel president Montilla, els 23 d'Artur Mas, els 46 de Carles Puigdemont i els 21 de Quim Torra. Però tant és si de 44, 44 en caigueren al final la part catalana ha ensopegat amb ella mateixa. I mentre els partits independentistes es dediquen a ficar-se el dit a l'ull els uns als altres: avui el TSJ jutja una altra mesa del Parlament, la Fiscalia torna a perseguir Tamara Carrasco i els del 23S van directes a l'Audiència Nacional per terrorisme.