Un dilluns menys per desempallegar-nos del virus
(ACN / Blanca Blay)
ANÀLISI

Un dilluns menys per desempallegar-nos del virus

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Dilluns, 17 de gener. O sigui, dilluns i gener. I pandèmia.

I hi ha una profecia 4.0 que diu que aquest dia té títol i instruccions: blue monday. Tots els ingredients hi són. Dilluns, hivern, les festes queden enrere i falten massa dies per tornar a tenir una aturada. Avui està cridat a ser el dia més trist de l'any. Perquè segons aquesta teoria d'autoajuda per al món ric, han passat prou dies des de Cap d'Any per haver assumit que els bons propòsits que vam fer aquella nit ja no fan la meitat d'il·lusió, i sobretot perquè els veiem el doble d'inassumibles.

S'ha desfet l'encanteri, han arribat els cobraments de les targetes. I els dilluns, això sí que és compartit i demostrable, són el dia més difícil de la setmana. Per rematar-ho, aquest 2022, torna a ser un tercer dilluns de gener pandèmic. La sisena onada costarà de fer baixar, ens té tenallats, amb positius assetjant a cada cantonada, confinaments, baixes impossibles d'aconseguir, test d'antígens a dojo, escoles i sanitat saturats i angoixats.

Si, els ingredients hi són. Però la recepta no ho és tant. De fet, és un publicista que se la va inventar, no pas un científic. Té més de profecia autocomplerta, que d'una altra cosa. D'evidències per desmuntar-la no en falten. Per començar. Si ens quedem amb les més tangibles, les tenim a l'abast de la mà. Cadascú de nosaltres en pot trobar. Per exemple, molts portem ja la tercera dosi posada. Aquell circuit que per a la primera recorríem amb una barreja de nervis, emoció i, per què no, amb cert neguit, nou mesos després el fem amb pas més ferm. Però a molts ens continua meravellant la precisió amb què funciona aquest circuit, un dia i un altre, hi vagis a l'hora que hi vagis, sense descans des de fa més d'un any.

És un bon moment, aquest tercer dilluns de gener, per fer una ullada a tot el que hem recorregut. Ara que la sortida del túnel es continua veient llunyana. Per molt que Pedro Sánchez hagi fabricat l'eslògan que és hora de gripalitzar, els metges, els epidemiòlegs, els experts asseguren tot el contrari. Encara no, ens diuen. Però hi som més a prop. I hi som més a prop perquè hem recorregut un camí llarg, llarg i costerut. I no sabem quan arribarà el final però segur que ara és més a prop.

Per tant, més que un blue monday, més que un dilluns trist, aquest dilluns, com el següent, són un dilluns menys per desempallegar-nos del virus. Sense obviar que el fet d'estar trist és normal, i que fins i tot pot ser sa i necessari, segur que no cal programar-ho al calendari, que encara hi aniríem de cap. És molt més pràctic valorar on som, fins on hem arribat, per constatar que el final és mes a prop. Això últim no té cap teoria de màrqueting que ho sustenti, però tampoc li cal.

Anar al contingut