Un dels episodis més foscos de la democràcia espanyola

L'operació Catalunya torna al Congrés dels Diputats. Hi haurà una comissió d'investigació sobre els moviments que va fer el Ministeri de l'Interior a Andorra en època de Jorge Fernandez Díaz amb l'únic objectiu de desprestigiar els líders independentistes. No és el primer cop que els tripijocs pudents d'aquella època arriben a la cambra baixa. El PSOE ha acceptat la proposta d'ERC, EH Bildu, JxC, PDeCAT, la CUP i el BNG, amb la condició que la investigació se centri només en l'època del govern de Mariano Rajoy. Detonació controlada en camp contrari La dreta, evidentment, està en contra d'aquesta i de la resta de comissions d'investigació d'aquest estil. Però casualment un diputat del Partit Popular hi ha votat a favor. Potser us sonarà: Alberto Casero, el mateix que va salvar la reforma laboral de Pedro Sánchez perquè es va equivocar votant. Ho ha tornat a fer. Ara ja hi ha dubtes de si és qüestió de mala fe o una desídia descomunal, però el diputat Casero és capaç de desmuntar tot sol i amb una gràcia gairebé infantil l'estratègia d'oposició dels populars. El País ha anat publicant àudios els últims mesos que farien morir de vergonya qualsevol persona que es consideri defensora dels valors més bàsics de la democràcia. Un comissari de policia, un ministre, un alt càrrec del partit del govern (com era la llavors secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal) conspirant, disposant de fons reservats, de diners públics, per atacar rivals polítics. Fa molta pudor i per això son clavegueres. Corrupció amb tots els ets i uts. La comissió del Congrés encara no se sap quan començarà. Tampoc queda clar de què servirà tot el que s'hi digui. Més enllà d'exposar davant l'opinió pública les maniobres més fosques de què són capaços els grans partits. En el cas de l'entramat parapolicial orquestrat per Jose Manuel Villarejo sota el paraigua del Partit Popular, l'objectiu eren els líders independentistes i Podem: opcions polítiques amb milions de vots al darrera. Rebentant tots els precintes ètics i de drets bàsics d'una democràcia, com el respecte al pluralisme polític, i a més es va fer amb la col·laboració d'alguns mitjans amb pocs escrúpols i molt poca vergonya. És un dels episodis més foscos de la democràcia espanyola. No hi ha dubte. La qüestió és quantes comissions d'investigació i quantes portades de diari faran falta perquè els responsables n'assumeixin el càrrec i per garantir que no tornarà a passar.