Les famílies volen revertir l'obligatorietat de fer almenys el 25% de les classes en castellà (ACN)
ANÀLISI

Un calvari esgotador

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Entrem en la setmana clau per blindar el català a l'escola. Un objectiu que s'ha convertit en un eslògan polític buit de contingut. Almenys, fins ara. Han passat la tardor, l'hivern i fins i tot aquest estiu prematur dels últims dies, i els partits continuen sense trobar la manera de protegir el català davant la sentència del 25%. Ara que sembla que deixarem de tenir temperatures de juliol i tornarem a recuperar -ni que sigui per uns dies- la primavera que ens pertany i que ens havien robat, els partits tornen a acostar-se a un punt d'acord.

És clau recuperar el consens sobre la llengua. Segurament aquest sigui el repte polític més important de la legislatura i fins i tot dels últims anys. El percentatge del 25% és una quota sense cap criteri pedagògic que la sustenti. Hi ha muntanyes tan altes com la de Montserrat carregades d'arguments educatius per rebatre aquesta quota imposada per sentència. La incapacitat dels partits que defensen la immersió lingüística per arribar a un punt d'acord davant d'una qüestió de país com és la llengua a l'escola és colpidora.

La sentència del TSJC reconeix al govern la llibertat de decidir com s'ha de fer efectiu l'ús vehicular de les llengües oficials. Una escletxa reduïda, però una escletxa, malgrat tot, que fins ara s'ha desaprofitat. La inacció i els retrets dels partits han donat camp per córrer al tribunal. La sentència del 25% va disparar la incertesa a les escoles i als instituts. Els directors miraven a banda i banda es trobaven sols, esperant indicacions i no eslògans de campanya, ni piulades, ni titulars.

Ara sembla que sí, que se'n va la calor i que arriba l'acord.

Llàstima que sigui, com sempre, a l'últim minut i després d'un calvari esgotador. Protegir el català no hauria de ser una qüestió d'esgotament, ni de partidisme, sinó de consens i de país.

Anar al contingut