Avui fa un any, el món contenia la respiració davant l'expansió d'un virus que ja havia arribat a una quarantena de països, que no se sabia exactament com es transmetia, ni quina evolució tenia, ni quin tractament l'aturava. El 25 de febrer del 2020, la Covid-19 havia causat la mort de 2.700 persones a tot el món i n'havia infectat més de 80.000. Era qüestió de dies que tot saltés pels aires, amb l'explosió de contagis, però aquí encara predominaven les crides a mantenir la calma, els experts insistien que no hi havia motius per a l'alarmisme i el mantra que la grip era més greu es repetia a cada moment. Si n'hem après, de coses, aquest any! Ara que ja anem per la tercera onada, la mascareta, com les claus, el mòbil i la cartera, és una més a casa. Tenim la vacuna, que hauria d'haver arribat al 70% de la població a l'estiu, tot i que de moment avança a batzegades.  Les xifres continuen tenint moltes ombres, tant si es comparen territoris com si es comparen en funció de la font: les dades de Madrid i les de Catalunya, les que publica la Generalitat o les que publica el Ministeri. Els experts en gestió de dades s'esgargamellen des de fa un any demanant criteris clars, compartits i contrastables per fer seguiment de la pandèmia. Però no ens n'hem sortit. Tenim una munió d'experts i metges apuntalant l'acció antivirus. Hem après què és una PCR, un test d'antígens, un test serològic i un EPI.  Ens hem demostrat que en sabem, de fer sacrificis, de ser solidaris i de tenir cura de nosaltres. I també com de ràpid se'ns oblida el perill quan arriba el bon temps i sortim al carrer. Hem renunciat a Sant Jordi, a la Patum, a les festes de Carnaval i a les festes majors, a les nits a l'Apolo, als concerts del Sant Jordi, al cap de setmana a Londres, al Nadal amb 15 a taula, a les cavalcades de Reis, a passar la tarda al sofà amb la mà de l'àvia agafada, i a portar flors a les germanes, cunyades o amigues que acaben de ser mares a l'hospital. Quin any, aquest que ara completem... amb més de mig milió de positius i -sobretot- amb el buit tan gran de les més de 20.000 persones que han mort. Que cap xifra no els faci ombra, ni aquest primer any, ni cap.