Un any de pandèmia (per oblidar)
Un any de pandèmia (per oblidar)
ANÀLISI

Un any de pandèmia (per oblidar)

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat
Un any de pandèmia (per oblidar). Per Laura Rosel
UCI de l'Hospital Vall d'Hebron, de Barcelona

Avui fa un any, el món contenia la respiració davant l'expansió d'un virus que ja havia arribat a una quarantena de països, que no se sabia exactament com es transmetia, ni quina evolució tenia, ni quin tractament l'aturava. El 25 de febrer del 2020, la Covid-19 havia causat la mort de 2.700 persones a tot el món i n'havia infectat més de 80.000.

Era qüestió de dies que tot saltés pels aires, amb l'explosió de contagis, però aquí encara predominaven les crides a mantenir la calma, els experts insistien que no hi havia motius per a l'alarmisme i el mantra que la grip era més greu es repetia a cada moment.

Si n'hem après, de coses, aquest any!

Ara que ja anem per la tercera onada, la mascareta, com les claus, el mòbil i la cartera, és una més a casa. Tenim la vacuna, que hauria d'haver arribat al 70% de la població a l'estiu, tot i que de moment avança a batzegades. 

Les xifres continuen tenint moltes ombres, tant si es comparen territoris com si es comparen en funció de la font: les dades de Madrid i les de Catalunya, les que publica la Generalitat o les que publica el Ministeri. Els experts en gestió de dades s'esgargamellen des de fa un any demanant criteris clars, compartits i contrastables per fer seguiment de la pandèmia. Però no ens n'hem sortit.

Tenim una munió d'experts i metges apuntalant l'acció antivirus. Hem après què és una PCR, un test d'antígens, un test serològic i un EPI. 

Ens hem demostrat que en sabem, de fer sacrificis, de ser solidaris i de tenir cura de nosaltres. I també com de ràpid se'ns oblida el perill quan arriba el bon temps i sortim al carrer.

Hem renunciat a Sant Jordi, a la Patum, a les festes de Carnaval i a les festes majors, a les nits a l'Apolo, als concerts del Sant Jordi, al cap de setmana a Londres, al Nadal amb 15 a taula, a les cavalcades de Reis, a passar la tarda al sofà amb la mà de l'àvia agafada, i a portar flors a les germanes, cunyades o amigues que acaben de ser mares a l'hospital.

Quin any, aquest que ara completem... amb més de mig milió de positius i -sobretot- amb el buit tan gran de les més de 20.000 persones que han mort. Que cap xifra no els faci ombra, ni aquest primer any, ni cap.

Anar al contingut