Un any de la primera vacunació anticovid a Catalunya

Avui fa un any, la notícia del dia, de la setmana i de l'any, era la primera punxada de la vacuna contra la covid-19 a Catalunya. Notícia esperadíssima, que obria una fase decisiva per fer front a un virus que portava mesos tenallant el món. Des d'aleshores, l'esforç per vacunar ha estat gegant. Milers de dosis al dia. Una campanya de vacunació massiva, mai vista fins ara, que ha estat un èxit, tot i alguns desajustos particulars (com els primers festius a Catalunya sense pràcticament ningú vacunat de les primeres setmanes o les dosis caducades d'aquest estiu) i alguns errors garrafals generals, com l'acumulació de dosis per part dels països rics i la resistència a alliberar les patents. Un any després, a Catalunya s'han punxat més 13 milions de dosis, això vol dir que hi ha sis milions de catalans amb la pauta completa: més del 80 per cent de la població, i ja anem per la tercera dosi, i pel grup de 5 a 11 anys. Formem part d'un club privilegiat de països amb la majoria de la població immunitzada. Dalt de tot del rànquing hi ha les Maldives, amb gairebé el 100% de vacunats; els Emirats Àrabs, amb un 92%, la Xina, amb un 85%, Alemanya i França per sobre del 70%. En les últimes posicions, com sempre, els països als quals deixem els últims en tot. Burundi o la República del Congo no tenen encara ni l'1% de la població vacunada. A Angola i a Egipte amb prou feines freguen el 20%, i al Pakistan, el 30%. Els països rics, fent de rics: egoistes, estirats i sords i cecs davant l'evidència que una emergència sanitària global, com és la pandèmia, només es resoldrà amb una resposta global. Hi ha països que ja estan posant la quarta dosi, com Israel, i d'altres, com Haití, on 9 de cada 10 persones encara esperen que els punxin la primera. Són les dades de la plataforma Our World in Data. Unes xifres que confirmen que la variant òmicron és el fruit d'aquest patró de conducta pobre-ric, dominant-explotat, que domina la geopolítica internacional. Hi haurà més onades? És la pregunta que els epidemiòlegs miren de respondre aquests dies fent un combinat de difícil equilibri entre: prudència, optimisme i realisme. Des de la Universitat d'Oxfort, el catedràtic en farmacoepidemiliogoia Daniel Prieto-Alhambra admet que és difícil de predir (prudència), però que les dades comencen a fer pensar que al virus li queden pocs trucs i que si aquesta no és la darrera gran mutació, segur que serà de les últimes que sorprenguin (optimisme) i que quan passi l'hivern podrem començar a veure la llum al final del túnel. Ara bé (realisme) també avisa que l'òmicron, tot i trencar la barrera de les vacunes, està suposant una infecció severa, tan greu com les variants anteriors, en gent no vacunada. En els vacunats, en canvi, tot i escapar-se de les vacunes, la infecció és molt més lleu. Per això avui, que venim de passar un Nadal i un Sant Esteve amb dinars anul·lats, amb aforaments retallats als concerts, al teatre i al cinema, amb toc de queda i amb sectors tancats, és un bon moment per valorar el camí que hem recorregut. Sense les vacunes que avui compleixen un any, el panorama avui seria de pel·lícula de terror. "Sense vacunes estaríem tots morts!", ens deia la directora del CatSalut, la setmana passada. El pal i la pastanaga. Les restriccions d'aquestes festes són el pal. La llum al final del túnel que ara sí assenyalen els experts, la pastanaga. I divendres, cap d'any.