Ahir l'alcaldessa de Barcelona va obrir el balcó de l'Ajuntament a "El matí de Catalunya Ràdio". Una plataforma privilegiada sobre la plaça Sant Jaume de Barcelona des d'on vam parlar del llegat de la Segona República, de les opcions que hi hagi acord de govern a l'altra banda de la plaça i de Twitter.  Colau ha deixat Twitter. I això, que si ho fes qualsevol altre mortal no tindria cap importància, l'alcaldessa ho converteix en notícia i en tema de debat. Twitter és un lloc poc acollidor, tot sovint fa de mal estar-hi. Sobretot per a determinats perfils. Una xarxa que ens ha demostrat que l'odi ven i enganxa. Twitter és el lloc ideal per descarregar la ràbia, contra qui sigui, contra el que sigui, de franc, sense pensar-hi: ni en què es diu, ni contra qui es diu, ni en l'impacte que aquell missatge llençat al no-espai i no-temps d'internet tindrà sobre qui el rebi.     L'experta Liliana Arroyo ho explica molt bé: "Les xarxes socials són espais que habitem i que ens habiten. La relació que hi tenim té un component emocional fort encara que no vulguem."  La majoria de coses que s'escriuen a Twitter i que es fan arribar directament a persones que a Twitter són una arrova però que a la vida real tenen cara i ulls, i sentiments, no es dirien en persona. Cara a cara no es produirien les escenes de canibalisme que es donen cada dia a les xarxes socials.  Hi ha una campanya des de FundiPau per pacificar les xarxes socials. El plantejament és el mateix que el d'Ada Colau: les xarxes són un entorn virtual, però el que hi fem té conseqüències reals; si insultem, ferim. Hi reflexiona també el periodista Joan Serra, portant-ho al terreny del periodisme polític, i apunta una conclusió que em sembla demolidora: "El que abans era una trucada de queixa del partit per una notícia puntual ara és una ofensiva pública de difamació. I, per tant, no és estrany que molts periodistes hagin limitat la seva presència a les xarxes. No per res, sinó per supervivència." El somriure i l'expressió relaxada d'Ada Colau, des del balcó de l'Ajuntament, explicant com de convençuda i de tranquil·la està de ser fora de Twitter fa venir enveja.